Entre la por i l¡¯esperan?a

Que Europa hagi respirat alleujada perqu¨¨ a Holanda ha guanyat les eleccions un partit liberal i molt conservador Mark Rutte en lloc de l'ultradret¨¤ Geert Wilders reflecteix b¨¦ la paradoxa paralitzant que viu Europa. Ara resulta que hem d'estar contents perqu¨¨ ha guanyat el partit les pol¨ªtiques econ¨°miques neoliberals del qual han portat al fet que una part important d'Europa se senti m¨¦s vulnerable i menys protegida; les pol¨ªtiques responsables que la por s'hagi convertit en el sentiment predominant de bona part de l'electorat. ?s el parany perfecte: erosiona l'esquerra, alimenta la ultradreta racista i xen¨°foba i permet que la dreta liberal continu? en el poder com a mal menor. La mateixa trampa que plana ara sobre les eleccions franceses.

En un interessant cap¨ªtol del llibre ?D¨®nde vas, Europa? (Herder), la soci¨°loga Eva Illouz sost¨¦ que Europa est¨¤ passant d'una crisi d'esperan?a a una crisi de por. I ¨¦s cert, ja no ho veiem, per¨° la idea de la Uni¨® i la seva materialitzaci¨® ha estat la m¨¦s fabulosa expressi¨® d'esperan?a que la pol¨ªtica hagi estat capa? d'il¡¤luminar. Unir-se amb l'esperan?a d'acabar amb segles de conflictes i guerres devastadores. Per¨° aquesta esperan?a sembla esgotada. Despr¨¦s del Brexit, ¡°el desencant est¨¤ donant pas a poc a poc a un sentiment de crisi a gran escala, una crisi de por¡± diu Illouz. Por del futur, por de l'estrany, por de la desintegraci¨®, por de perdre la identitat, i no menys important, de perdre les seguretats b¨¤siques de la vida protegides per l'Estat del benestar.

Els qui busquin un diagn¨°stic per a l¡¯angoixa que ens envaeix trobaran en el llibre, coordinat per Miquel Segur¨® i Daniel Innerarity, molt i bon material de reflexi¨® perqu¨¨ reuneix 18 fil¨°sofs, pensadors, soci¨°legs i pol¨ªtics cridats a pensar sobre qu¨¨ li passa a Europa. ¡°La capacitat de generar esperan?a ¨¦s crucial per a la pol¨ªtica¡±, diu Illouz. Per¨° quan l'esperan?a dona pas al temor, apareixen els monstres. El triomf d'Obama es va deure al fet que va saber generar il¡¤lusi¨® i esperan?a. En canvi, Trump ha guanyat pel vot de la por. Entre aquests dos sentiments bascula el nostre m¨®n d'avui. I encara que l'esperan?a s'imposi en alguns casos, com en les recents eleccions d'?ustria, no ¨¦s clar que la por no guanyar¨¤.

Les forces pol¨ªtiques que tracten de capitalitzar aquest estat emocional paralitzant tendeixen a presentar problemes complexos i dif¨ªcils de gestionar com una q¨¹esti¨® de superviv¨¨ncia. En la societat de la por, problemes com la globalitzaci¨®, la desregulaci¨® financera, la desprotecci¨® social o les migracions s¨®n percebuts com una amena?a. Poc importa que Europa segueixi sent percebuda com la terra promesa pels milers de migrants que fugen de la guerra o de la gana i que estan disposats a posar en risc la seva vida per arribar-hi. Incapa?os de convertir els desafiaments del present en fortaleses per al futur, els europeus estan permetent que els gestors de la por dominin el discurs p¨²blic i arrosseguin la resta de forces pol¨ªtiques als postulats del tancament identitari, les muralles i la seguretat a qualsevol preu. Fins al punt de posar en perill la mateixa democr¨¤cia amb l'apel¡¤laci¨® a solucions autorit¨¤ries, com advertia Ulrick Beck en els seus ¨²ltims articles.

Si volem salvar Europa hem de recuperar l'esperan?a. Per¨° aix¨° exigeix revocar les pol¨ªtiques que, com les que han governat Holanda, la major part d'Europa i la mateixa Uni¨®, en augmentar la desigualtat i la inseguretat, han acabat minant la legitimaci¨® social del projecte europeu. Com diu Innerarity, ¡°no hi ha cap ra¨® perqu¨¨ l'aven? de la Uni¨® Europea hagi de seguir una l¨°gica de desregulaci¨® neoliberal¡±. ¡°En un moment en qu¨¨ tenim una economia desbocada i una pol¨ªtica impotent, l'¨²nica font de legitimitat funcional que li queda a Europa ¨¦s la recuperaci¨® de l'equilibri entre all¨° pol¨ªtic, social i econ¨°mic, el rattrapage pol¨ªtic de l'economia¡±, afegeix. Aquesta ¨¦s la recepta que es despr¨¨n del llibre: refor?ar el paper de la pol¨ªtica mitjan?ant un aprofundiment democr¨¤tic, embridar l'economia i construir un nou Estat del benestar postnacional i comunitari. Per¨° per a aix¨° cal recuperar l'esperit europeu fundacional tal com el va definir Robert Shuman el 1949: ¡°ser conscient de pert¨¤nyer a una fam¨ªlia cultural i tenir la voluntat de servir a la comunitat amb un esperit de mutualitat total, sense motius ocults d'hegemonia o d'explotaci¨® egoista dels altres¡±. ?s a dir, mutualitzar el risc en lloc d'explotar la por.