¡°He perdut amics pel vel¡±

Ella ho diu sense cap drama, assumint-ho com a part de la seva decisi¨®: ¡°He perdut amics pel vel¡±. Per¨° aix¨° ¨¦s una cosa, i una altra, que se senti v¨ªctima d'una situaci¨® de racisme, com la que va viure el 27 d'abril de l'any passat, a l'aeroport del Prat. L'Alba, de 22 anys (que en realitat respon a les inicials K. F. H.), i el seu pare viatjaven a Londres, eren els tercers a la cua, i quan els va arribar el torn, van comen?ar a demanar-los tot tipus de documents: des de la seva direcci¨® postal fins al seu compte bancari.

Eren a la porta d'embarcament d'un vol de Ryanair, amb destinaci¨® a Londres. Al principi, relata l'Alba, li va costar adonar-se del que passava. ¡°El meu pare, que s¨ª que havia viscut situacions de racisme, ho va identificar de seguida¡±. Quan l'Alba en va ser conscient del tot, es va enfurismar. Primer, perqu¨¨ li havia passat a ella, segon, perqu¨¨ li podia passar a molta m¨¦s gent. Eren els ¨²nics ¡°de color¡± de tota la fila, i ella, a m¨¦s, portava vel.

Per aquest motiu va anar a SOS Racisme, que va intervenir i va demanar explicacions a la companyia. L'any passat, aquesta ONG que lluita contra situacions de desigualtat i racisme va atendre 431 persones. D'aquestes, 121 hi havien anat per casos de racisme (16 menys que l'any anterior), segons la mem¨°ria que presenten aquest dimarts, coincidint amb el Dia Internacional de l'Eliminaci¨® de la Discriminaci¨® Racial. La resta, van anar a l'entitat amb dubtes sobre estrangeria o temes laborals.

El cas de la Miriam ¨¦s una mica diferent del de l'Alba. Ella no ha perdut amics pel vel, per¨° s¨ª que ha hagut de batallar per anar al seu institut p¨²blic, al districte de Ciutat Vella (Barcelona), amb el vel perqu¨¨ la normativa del centre ho prohibeix. ¡°Vaig anar al director i li vaig dir que no havia ent¨¨s la norma¡±, explica aquesta jove, de 21 anys, que va anar-hi amb un hijab?de colors i que respon en realitat a les inicials H. M. R. Quan li van dir que va ser una decisi¨® aprovada per la junta directiva, ella s'hi va enfrontar: "Amb una mica de xuleria i rebel¡¤lia, els vaig dir que es tornessin a reunir i que ho anul¡¤lessin".

L'Alba i la Miriam expliquen que van optar per cobrir-se el cap lliurement. L'Alba ho va fer amb 12 anys, despr¨¦s d'una visita als seus oncles a Holanda. ¡°All¨¤ vaig veure cosines tapades¡±, recorda. Va sospesar fer-ho a sis¨¨, per¨° finalment va triar el canvi de cicle, perqu¨¨ part dels seus companys serien nous i no els resultaria tan estrany que de cop utilitz¨¦s el vel. La Miriam assenteix mentre l'escolta. Ella va prendre la decisi¨® als 15 anys, a 3r d'ESO. Totes dues asseguren que duen hijab?per motius religiosos.

I a totes dues els han preguntat m¨¦s d'una vegada i de dues per qu¨¨ ho han fet. ¡°Quan em vaig posar el primer, m'ho preguntava tothom: professors, alumnes i companys. A mi m'agrada que m'ho preguntin, el que no m'agrada ¨¦s que m'ataquin o que m'insultin sense saber per qu¨¨¡±, assenyala l'Alba. Assegura que el proc¨¦s va durar un any aproximadament. ¡°Despr¨¦s la gent s'adapta, i decideix si seguir amb tu o no. Hi ha gent que no em parla pel simple fet que porto vel¡±, explica aquesta estudiant d'integraci¨® social, amb nacionalitat espanyola, que va arribar amb tres anys i mig de la seva Som¨¤lia natal.

Ryanair va respondre la seva queixa el 28 de desembre. ¡°Volem demanar disculpes als passatgers si van sentir discriminaci¨® racial, en cap moment aquesta era la nostra intenci¨®¡±, diu la missiva. La companyia argumenta que des del Regne Unit els demanen m¨¦s controls, davant la possibilitat que viatgin persones amb documentaci¨® falsificada. ¡°?s per aquest motiu que se'ls va demanar m¨¦s documentaci¨®¡±, argumenten, tot i que ni l'Alba ni el seu pare responen al perfil de viatgers que utilitzen identitats falses, segons admet l'aerol¨ªnia. ¡°Aix¨ª doncs, confirmem que en cap moment hi va haver discriminaci¨®¡±, conclou. SOS Racisme estudia ara un litigi estrat¨¨gic per aconseguir canviar la pol¨ªtica de la companyia.

La Miriam va guanyar la batalla i va amb vel a l'institut, tot i que demana no dir el nom del centre perqu¨¨ hi segueix cursant un grau superior de comer? i m¨¤rqueting. ¡°Si no lluites, si no parles, si no et queixes, no aconsegueixes canviar les coses¡±, subratlla. A l'institut segueixen en vigor unes normes, que ja no s¨®n d'obligat compliment, que recomanen no anar tapat. Des del Departament d'Educaci¨® recorden que, si b¨¦ no ¨¦s preceptiu, la Generalitat aconsella que es respecti ¡°la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, es permeti l'¨²s de vestuari o elements simb¨°lics, ja siguin de car¨¤cter cultural, religi¨®s o identitari¡±.

L'Alba, nascuda a Catalunya i resident a Barcelona, segueix sense entendre per qu¨¨ hi ha qui veu en el vel una forma d'opressi¨® a la dona. ¡°Hi ha moltes dones musulmanes que no el porten i fan la seva vida, normal, sense m¨¦s¡±, assegura. Fa sis anys que va decidir dur-ne i ara ja se li fa impensable treure-se'l. ¡°Ha estat un llarg cam¨ª¡±, explica i insisteix que el porta perqu¨¨ ¨¦s ¡°creient i practicant¡±. Per¨° si se'l volgu¨¦s treure, est¨¤ conven?uda que la seva mare li donaria suport. A SOS Racisme li agradaria que el fet que estigui autoritzat o no l'¨²s del vel en un centre no fos una cosa arbitr¨¤ria, a la merc¨¨ d'una junta directiva.

El 2016, l'entitat va intervenir en diversos casos de discriminaci¨®. El de la Miriam i el de l'Alba en s¨®n nom¨¦s dos. L'ONG ha identificat que estan apareixent noves formes de racisme, vinculades, per exemple, a l'acc¨¦s a l'habitatge (propietaris que no lloguen pisos a persones amb vel) o a la feina (una dona a qui no deixaven fer pr¨¤ctiques a l'hospital amb hijab).

Malgrat tot, la t¨°nica general es repeteix any rere any: la majoria dels casos atesos (31%) s¨®n contra cossos de seguretat, sobretot venedors ambulants contra agents de la Gu¨¤rdia Urbana, que no acostumen a anar als jutjats. ¡°Que s'arxivi un proc¨¦s en contra seva ja ¨¦s un ¨¨xit¡±, explica Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya. La resta s¨®n casos entre particulars (16%), en serveis privats (15%), discriminacions en l'acc¨¦s a drets socials (14%) o discriminaci¨® laboral (14%). Les agressions per part de l'extrema dreta (4%) o de la seguretat privada (5%) s¨®n les menys significatives.

El 34% dels casos no es van denunciar el 2016 (41) per decisi¨®, principalment, de la v¨ªctima, b¨¦ per desconfian?a en la via judicial o b¨¦ per por. Una xifra molt similar a la de l'any anterior (41%). Cuevas adverteix que la via judicial dels delictes d'odi, amb una fiscalia especialitzada, ¨¦s una eina que ha servit per visibilitzar aquests problemes, per¨° apunta que no ¨¦s la panacea i pot suposar banalitzar els casos que queden fora de la via judicial. ¡°Fins que les administracions no es posin a fer pol¨ªtiques p¨²bliques antiracistes, no aconseguirem una soluci¨®¡±, conclou.