¡°Portar el vel no ens incapacita per fer la nostra feina¡±

¡°El vel no ens incapacita per fer la nostra feina¡±, diu rotunda Wafae Moussaoui, de 24 anys. En l'actualitat, el fa servir en la seva posici¨® com a administrativa per una ONG musulmana a Catalunya. Per¨° abans ha tingut moltes experi¨¨ncies negatives. Com quan amb 18 anys va optar a una feina de dependenta en una fleca. ¡°Em van fer l'entrevista per cortesia, i quan em van dir que per treballar hauria de treure-me¡¯l, els vaig dir que no podia, que per a mi era com anar despullada¡±, explica, i recorda que la dona li va respondre que elles havien lluitat tota la vida per treure¡¯s la faldilla.

Moussaoui, que ¨¦s membre del Centre Cultural Isl¨¤mic catal¨¤, creu que aix¨° ¨¦s un feminisme mal ent¨¨s i est¨¤ disgustada amb la sent¨¨ncia del tribunal de Luxemburg que dona suport al veto de l'¨²s del vel a la feina. ¡°La nostra identitat religiosa ¨¦s molt m¨¦s visible que unes altres¡±, assenyala, sobre els problemes que aquest fet els suposa.

Fatiha el Mouali tamb¨¦ espera que el feminisme doni suport a les dones que, com ella, acudeixen cada dia la feina amb el vel isl¨¤mic. El Mouali ho fa a l'Ajuntament de Granollers. ¡°L'ess¨¨ncia del feminisme ¨¦s defensar la llibertat per decidir. Ja tinc 43 anys, soc suficientment madura i conscient dels meus actes¡±, subratlla El Mouali, que exerceix com a portaveu de la plataforma Unitat contra el feixisme i racisme a Catalunya. Al seu entendre, la sent¨¨ncia fa ¡°que aquestes institucions perdin la seva credibilitat¡±.

Takwa Rejeb t¨¦ 22 anys i tamb¨¦ treballa a una ONG a Val¨¨ncia, de cara al p¨²blic, amb el hijab. ¡°No em sembla correcte que es prohibeixi. Se suposa que ens han de valorar per les nostres capacitats, no per si portem faldilla curta, mocador en el cap o el cabell de colors. Portar hijab no altera l'ordre p¨²blic¡±, lamenta.

A Espanya, nom¨¦s ha transcendit una sent¨¨ncia sobre l'¨²s del vel isl¨¤mic a la feina. Una jutge de Palma va avalar l'¨²s del hijab d'una empleada, Ana Saidi, que va demandar Acciona per sancionar-la set vegades i suspendre-la de sou i de feina per negar-se treure¡¯s el vel en el seu lloc d'atenci¨® al p¨²blic en l'aeroport de Son Sant Joan. La jutgessa va entendre que el mocador ¨¦s una manifestaci¨® de la creen?a religiosa de la treballadora i l'empresa ¡°no mant¨¦ cap tipus de pol¨ªtica de neutralitat religiosa¡±. Tamb¨¦ va assenyalar que Acciona no va concretar ¡°cap perjudici¡± a la seva imatge per l'¨²s del vel pel fet que la demandant port¨¦s el vel isl¨¤mic en el seu lloc de feina. I va concloure que la llibertat d'un individu de manifestar la seva religi¨® o les seves conviccions ¡°no poden ser objecte de m¨¦s restriccions que les que, previstes per la llei, constitueixin mesures necess¨¤ries en una societat democr¨¤tica per a la seguretat p¨²blica, la protecci¨® de l'ordre, de la salut o de la moral¡±

Tampoc la patronal CEOE t¨¦ coneixement que hi hagi una inquietud entre els empresaris espanyols pel tema. ¡°Costa molt denunciar-ho¡±, sost¨¦ Moussaoui.

El debat fins ara ha estat centrat en l'educaci¨® (amb circulars a favor de permetre l'¨²s del vel en escoles a Val¨¨ncia i al Pa¨ªs Basc) i els espais p¨²blics. Lleida va ser pionera a prohibir l'¨²s del vel isl¨¤mic en els espais p¨²blics fa set anys, al¡¤legant q¨¹estions de seguretat. Despr¨¦s, 17 municipis m¨¦s van acabar sumant-se a la pretensi¨® d'impedir que les dones, al¡¤legant en la major part dels casos motius de seguretat, poguessin accedir a equipaments municipals o fins i tot a l'autob¨²s amb un vel que els tap¨¦s la cara. Entre els municipis que ho van impulsar hi havia ciutats com Barcelona o Tarragona. Per¨° nom¨¦s sis localitats van desenvolupar una normativa.

Per¨° tot va quedar en no res quan el Suprem va sentenciar que els ajuntaments no tenen compet¨¨ncies per poder legislar sobre l'¨²s d'aquest tipus de peces, que afecta el dret fonamental de la llibertat religiosa. I va afegir que no estava justificat per qu¨¨ l'¨²s del vel integral suposa una pertorbaci¨® de la ¡°tranquil¡¤litat p¨²blica¡±.

Despr¨¦s, la Generalitat catalana va intentar atacar el problema el 2014 amb una llei que prohib¨ªs l'¨²s del burca i altres peces que tapessin el rostre en l'espai p¨²blic. Per¨° no va tirar endavant. Tampoc va prosperar una iniciativa del Senat impulsada pel PP en el mateix sentit el 2010.

¡°?s evident que les dones amb vel formen part de l'escenari europeu. La sent¨¨ncia ¨¦s un intent de negar una realitat: fa molts anys que hi ha molts musulmans en el nostre continent¡±, es queixa Jordi Moreres, professor de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili i expert en comunitats musulmanes. ¡°Si una dona vol portar hijab o no nom¨¦s pot ser decisi¨® seva, no pot ser de l'Estat, de l'Ajuntament o del patr¨®. La decisi¨® del tribunal europeu no respon a la necessitat de la feina, sin¨® al racisme, fomentant la islamof¨°bia¡±, afegeix David Karvala, d'Unitat contra el feixisme.

Amb informaci¨® de Cristina V¨¢zquez, Luc¨ªa Boh¨®rquez i Pedro Gorospe.