S¨¢enz de Santamar¨ªa rebutja pactar la consulta: ¡°Di¨¤leg no ¨¦s exigir el que no es pot donar¡±

Mariano Rajoy rebutja l'oferta de di¨¤leg dels m¨¤xims responsables de la Generalitat de Catalunya sobre un refer¨¨ndum acordat perqu¨¨ considera aquesta "exig¨¨ncia" un parany que vulnera el principi que figura a la Constituci¨® que la sobirania nacional dep¨¨n de tots els espanyols. Aix¨ª ho ha ratificat aquest dilluns la vicepresidenta, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, que ha destacat que aquesta premissa ¨¦s la gran difer¨¨ncia amb la via proposada a Esc¨°cia per a una altra consulta sobre la seva independ¨¨ncia del Regne Unit i que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van proposar copiar per a Catalunya en el seu article en EL PA?S.

La vicepresidenta, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, ha assumit altre cop la responsabilitat d'emetre una resposta en p¨²blic al repte llan?at des de l'article publicat a EL PA?S per Puigdemont i Junqueras. Des de les Can¨¤ries, on ha visitat el president auton¨°mic per repassar l'agenda d'assumptes pendents que es negocien per aconseguir el suport de Coalici¨® Can¨¤ria als pressupostos del 2017, Santamar¨ªa no ha donat cap cr¨¨dit a la iniciativa dels responsables nacionalistes catalans: "Ni es demana ni s'ofereix di¨¤leg, s'exigeix un refer¨¨ndum que a m¨¦s ¨¦s contrari a la Constituci¨® espanyola i que privaria al conjunt dels espanyols de la seva capacitat per opinar sobre el que volen que sigui el conjunt de la naci¨® espanyola. ?s una exig¨¨ncia, practicada per qui a m¨¦s ent¨¦n molt malament el di¨¤leg a la seva terra".

Santamar¨ªa ha recordat en aquest punt les tramitacions expr¨¦s efectuades pels partits nacionalistes al Parlament catal¨¤ per obviar l'oposici¨® i el rebuig a pronunciaments contraris al seu del Consell de Garanties estatut¨¤ries. I ha agregat: "Per practicar el di¨¤leg un ha de situar-se en el marc del respecte a la Constituci¨®, a les lleis i als drets dels ciutadans. Han de saber el que l'altra part pot oferir i saber molt b¨¦ el que no li pot donar, i el que no permet la llei no li pot donar un govern. Ha de ser capa? de governar per a tots, ha de ser capa? de respectar a l'oposici¨® i a les pr¨°pies institucions del seu estatut d'autonomia".

El desafiament del refer¨¨ndum

Santamar¨ªa ha remarcat tamb¨¦ els fets diferencials entre la situaci¨® d'Esc¨°cia al Regne Unit i la de Catalunya a Espanya: "La difer¨¨ncia ¨¦s que a Espanya ens hem dotat d'una Constituci¨® en qu¨¨ expressament, perqu¨¨ aix¨ª ho van votar els constituents, no hi cap un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. En el seu moment alguns ja van intentar incloure a la Constituci¨® espanyola una esmena perqu¨¨ poguessin fer-se a Espanya refer¨¨ndums d'autodeterminaci¨® i no va tirar endavant perqu¨¨ a cap pa¨ªs se'l pot sotmetre als desafiaments constants dels refer¨¨ndums d'aquesta naturalesa".

La n¨²mero dos de l'executiu s'ha negat a donar per morta l'Operaci¨® Di¨¤leg amb Catalunya, per¨° ha tornat a subratllar qu¨¨ en aquest gui¨® no hi cap una consulta pactada per disgregar Espanya: "No est¨¤ dins de la llei i el que no est¨¤ dins de la llei i de la Constituci¨® i el di¨¤leg no correspon als pol¨ªtics, correspon al conjunt dels espanyols i si volen comen?ar a dialogar estem disposats a parlar dels problemes que tenen els catalans".

L'executiu de Rajoy veu impossible equiparar la via escocesa amb la que es pret¨¦n catalana en primer lloc perqu¨¨ aqu¨ª hi ha una Constituci¨® que estableix que la sobirania nacional competeix a tots els espanyols. Fonts oficials de la Moncloa han afegit que els plantejaments de Puigdemont i Junqueras no s¨®n nous, i fan encara m¨¦s complicada la te¨°rica reuni¨® pendent amb el president Rajoy, i en insistir en l'obligaci¨® de convocar un refer¨¨ndum s¨ª o s¨ª bloquegen la possibilitat d'avan?ar en molts altres aspectes. L'executiu no reconeix obertament el frac¨¤s de l'anomenada Operaci¨® Di¨¤leg, els contactes desplegats en aquesta legislatura precisament per Santamar¨ªa amb diferents actors de la societat catalana, per¨° s¨ª que admeten que els progressos s¨®n molt escassos.

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha desqualificat la iniciativa com un "parany" per provenir alhora "dels pir¨°mans i els bombers" i per reivindicar al mateix temps "el di¨¤leg i donar l'ultim¨¤tum de convocar el refer¨¨ndum il¡¤legal". Millo ha aprofitat la seva cita d'aquest dilluns amb el president de la Diputaci¨® de Girona, Pere Vila, per anunciar una inversi¨® local d'Adif de 9,5 milions. El confirmat l¨ªder catal¨¤ del PP, Xavier Garc¨ªa Albiol, ha ratllat el plantejament de "disbarat sense cap ni peus" per netejar les consci¨¨ncies dels separatistes i ha assegurat: "Mentre governi el PP, ning¨² plantejar¨¤ un refer¨¨ndum per separar Catalunya d'Espanya, podem tenir la seguretat al mil per cent".

La proposta del president i vicepresident de la Generalitat no ha obtingut cap suport tampoc en altres forces pol¨ªtiques constitucionalistes. El PSOE, a trav¨¦s del portaveu de la comissi¨® gestora, Mario Jim¨¦nez, ha declarat a EL PA?S que la idea no tenia "credibilitat ni legitimitat perqu¨¨ es fa sobre bases inassumibles en un Estat de Dret" despr¨¦s de "for?ar fins a la il¡¤legalitat les institucions catalanes". I ha continuat: "Es crida al di¨¤leg des de la desobedi¨¨ncia i el menyspreu a les lleis i de reptar a l'Estat i llan?ar un ultim¨¤tum a l'ordre constitucional".

El PSOE s¨ª que proposa di¨¤leg per¨° sobre "bases s¨°lides": La Constituci¨®, l'Estatut de Catalunya "i la lleialtat entre les institucions catalans i l'Estat". El PSOE advoca per la reforma de l'estatut catal¨¤ i la Constituci¨® "en un sentit federal". Aquests canvis portarien al fet que primer votarien tots els espanyols, inclosos els catalans, en refer¨¨ndum en haver-se produ?t canvis constitucionals. Dels mateixos es derivarien modificacions sobre l'encaix de Catalunya i, sobretot, variacions en la definici¨® i reconeixement de la identitat de Catalunya que es traduirien en alteracions de l'Estatut, que se sotmetria a la votaci¨® dels catalans.

Podem ha declinat fer cap comentari.