Auxili, una sortida, per favor!

L'ins¨°lit article signat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, publicat dilluns passat a EL PA?S, reflecteix les dificultats de les forces pol¨ªtiques independentistes en aquest tram final del proc¨¦s, al qual han posat una data de caducitat que els est¨¤ ofegant. En efecte, van dir que la independ¨¨ncia seria efectiva en 18 mesos i aquests es compleixen al juny. Desesperats, no troben sortida i demanen auxili, que anomenen di¨¤leg. Per descomptat, no es mereixen cap mena d'ajuda, fins ara no s'han mostrat dialogants sin¨® desafiants.

Quan despr¨¦s de les eleccions del novembre del 2012 es van decidir a emprendre, sense dilaci¨®, el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia, no van buscar el di¨¤leg, sin¨® el combat, i van comen?ar donant un cop de puny a la mand¨ªbula del contrari: van aprovar al Parlament una resoluci¨® declarant que la sobirania rau en el poble de Catalunya, cosa literalment contr¨¤ria al fonament del nostre Estat democr¨¤tic segons el qual la sobirania rau en el poble espanyol.

Sabien que no colaria, i aix¨ª va ser: el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquesta afirmaci¨®, com faria qualsevol alumne de primer de Dret. Nom¨¦s pretenien demostrar que eren agosarats, se sentien forts i anaven a totes: ens volien acovardir. I aix¨ª van continuar amb una s¨¨rie de maniobres que demostraven el seu menyspreu pel dret, alhora que, com a bons populistes, s'emparaven en una suposada superioritat de la democr¨¤cia directa sobre la representativa.

L'¨²ltima pirueta, la m¨¦s retor?ada, ¨¦s l'intent de declarar la independ¨¨ncia de forma unilateral, per sorpresa i mitjan?ant lectura ¨²nica, cosa ins¨°lita en la cultura pol¨ªtica democr¨¤tica.

¡°Nosaltres ja estem asseguts a la taula del di¨¤leg¡±, afirmen els articulistes. No ¨¦s cert, el que diuen ¨¦s similar a la lac¨°nica i taxativa afirmaci¨® de Puigdemont el setembre passat: ¡°Hi haur¨¤ refer¨¨ndum o refer¨¨ndum¡±. ?s a dir, tant si vols com si no. En aix¨° consisteix la ¡°dialogant¡± proposta d'aquest dilluns.

No obstant aix¨°, l'article constata una cosa certa i potser per aqu¨ª es podria trobar una via de soluci¨®: una ¨¤mplia majoria de catalans volen ser consultats sobre la posici¨® de Catalunya a Espanya. Aquesta consulta no pot ser immediata, ni exercir-se en un sol acte. S'ha de debatre exhaustivament, pels Governs i pels ciutadans, controlant les emocions i utilitzant les raons. Aix¨° exigir¨¤ temps i calma.

Potser l'acord immediat ha de consistir en un proc¨¦s que prevegi les fases seg¨¹ents: primera, concretar les pretensions i les discrep¨¤ncies; segona, establir el m¨¨tode per resoldre-les; tercera, arribar (o no) a un acord; i, quarta, una vegada s'hagi arribat a un consens, ratificar-lo amb els vots de tots, de tots els ciutadans espanyols. Tot aix¨° s'ha de dur a terme dins del marc constitucional i de la m¨¦s estricta legalitat. Res de precipitacions, sense presses. Per¨° sense pauses.