Candel: on la hist¨°ria canvia el seu nom

?s un dels dietaris m¨¦s importants d¡¯aquest pa¨ªs i de la cultura espanyola, si no el m¨¦s important¡±. Aix¨ª de categ¨°rica es va mostrar en p¨²blic la responsable de la Unitat d¡¯Estudis Biogr¨¤fics de la Universitat de Barcelona, Anna Caball¨¦, quan va presentar, fa uns dies, El gran dolor del mundo (Debate), llibre que reuneix en 900 p¨¤gines una ben assortida selecci¨® dels diaris de l¡¯escriptor Francesc Candel (Casas Altas, Val¨¨ncia, 1925 - Barcelona, 2007), que abasten el per¨ªode que va de la mort de la seva mare, el gener de 1944, a la del general Franco, el novembre de 1975. Conegut sobretot, d¡¯entre 56 t¨ªtols publicats, per la novel¡¤la Donde la ciudad cambia su nombre (Jan¨¦s, 1957) i pel seu estudi de la immigraci¨® Els altres catalans (Edicions 62, 1964), els seus diaris, fins ara in¨¨dits, no nom¨¦s revelen el taller literari d¡¯un autor obsessionat amb la correcci¨® dels seus textos i aclaparat per la censura i per arribar a final de mes. Tamb¨¦ sorprenen en descobrir un home torturat per dimonis familiars i que, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un humil intel¡¤lectual autodidacte amb imatge d¡¯home bo, es revela preco?ment amb idees fermes i criteri propi, comprom¨¨s a fons amb l¡¯antifranquisme i la Catalunya de les classes populars.

Malgrat els buits temporals en les d¨¨cades dels quaranta i cinquanta, i que segueixen in¨¨dites les llibretes personals posteriors a 1975 ¡ªCandel va mantenir un diari fins a poc abans de morir, fa 10 anys¡ª, el seu minuci¨®s treball period¨ªstic de diariar (neologisme encunyat pel mateix autor) i el gens habitual en literatura punt de vista social de l¡¯escriptor, sempre fidel als seus barris i a les classes subalternes, converteixen aquest dietari en un document hist¨°ric excepcional. A m¨¦s d¡¯una paleta on Candel ¡ªque va voler ser pintor, com el seu cos¨ª Juan Genov¨¦s, abans que escriptor¡ª esbossa i recopila el material que despr¨¦s far¨¤ servir a les seves obres, el dietari ¨¦s sobretot un valu¨®s mapa i una fidel cr¨°nica sense censurar de la Catalunya i l¡¯Espanya de l¡¯¨¨poca. Caball¨¦ compara l¡¯obra amb els diaris de Manuel Aza?a, si b¨¦ Candel ¨¦s m¨¦s prol¨ªfic i variat, perqu¨¨, a m¨¦s de prendre notes en clau pol¨ªtica, ho fa tamb¨¦ en clau sociol¨°gica, cultural, religiosa, antropol¨°gica, costumista, introspectiva... Heus aqu¨ª una mostra de ¡°cosas que es necesario escribirlas, relatarlas¡±, perqu¨¨, com apunta Candel el maig de 1953, quedin ¡°como detalle para la historia¡±.

Vida dura i suburbial

¡°Toda la casa est¨¢ llena de barro. Ponemos potes vac¨ªos del queso de los americanos, pero las goteras, a veces, no atinan¡±. Crescut entre barraques i les cases barates de Can Tunis, aquesta postal de 1959 dona una idea de com vivia Candel des de 1942 a la porteria de la parr¨°quia de Port. La seva beata mare va servir all¨¤ fins a morir per ingesti¨® de raticida, el 1944, i el seu pare (excenetista) i ell mateix la van rellevar i van exercir de sagristans fins a morir el primer, el 1961, i n¨¦ixer Paquito, el fill de l¡¯autor, un any despr¨¦s (Maria, la filla, va n¨¦ixer el 1954, al cap d¡¯un any del casament amb Maruja Mart¨ªnez, que surt malparada als diaris). Ser preco? en crisi de fe no impedeix a Candel matinar cada dia a les sis per tocar les campanes i preparar la missa quan el seu pare emmalalteix. I tampoc reflexionar d¡¯aquesta manera el 1963: ¡°Si creo que no creo en Dios, y menos en Jesucristo como hijo de Dios, ?por qu¨¦ este alegrarme de la renovaci¨®n de la Iglesia?¡±.

Encara que explica que va buscar pis a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, Candel es va mudar al final, abans de la nevada de Nadal de 1962, a un habitatge de protecci¨® a la Zona Franca, amb vistes al mass¨ªs del Garraf. En parla sovint en descriure amb realisme po¨¨tic (i algun dibuix) el paisatge des de la finestra del que sempre ser¨¤ el seu despatx: ¡°Los pisos frente a la L¨¢mparas Z nos tapar¨¢n esas monta?as y nos quitar¨¢n dos o tres mil¨ªmetros de sol. No es mucho. Acord¨¦monos de los que no les da el sol nunca si no salen de sus casas¡±. M¨¦s crues s¨®n les descripcions que Candel fa de barraques i barris de tot tipus, siguin als suburbis de Par¨ªs, que el 1965 l¡¯enlluernen m¨¦s que la Torre Eiffel, o als voltants de Montju?c, que redescobreix juntament amb els seus amics i periodistes Josep Maria Huertas i Josep Mart¨ª G¨®mez.

Candel es repeteix en les seves visites al cementiri de Montju?c, on accions com posar clavells a la tomba de Jacint Verdaguer, inventariar les flors que sempre t¨¦ la de Maci¨¤ o explicar la seva ¡°ligera idea de d¨®nde enterraron a Durruti y Ascaso¡± no amaguen els seus fantasmes personals. Els de qui el 1947 va emmalaltir de tuberculosi i va perdre un pulm¨®. Simb¨°lic ¨¦s que El gran dolor del mundo s¡¯obri i es tanqui amb morts. L¡¯autor, que nom¨¦s plora les de la seva mare, pare i germana, consigna al dietari totes les que pot: ve?ns, pol¨ªtics, artistes... Aix¨ª, el novembre de 1963 encadena necrol¨°giques de Carmen Amaya, John F. Kennedy i Aldous Huxley. I en morir el seu oncle Antol¨ªn, el 1972, escriu: ¡°He agotado todos los recursos de filosofar sobre la muerte. Ya no se puede decir nada sobre ella. S¨®lo que existe¡±.

¡°Contin¨²o muy mal de dinero, y cada vez con m¨¢s deudas. Cada vez lo veo m¨¢s dif¨ªcil salir adelante con la literatura¡±. Aquesta confessi¨® de gener de 1974 resumeix l¡¯angoixa econ¨°mica que Candel regularment detalla al seu dietari amb tanta precisi¨® com els preus d¡¯aliments, roba, joguines i qualsevol article de primera necessitat o suposat luxe (com ara pisos o televisors) propis del seu temps. Si el 1967 s¡¯exclama que el seu amic Pedro Dur¨¢n, policia de la Brigada Social, guanyi 17.000 pessetes al mes, el 1963 un escriptor ja fam¨®s com ell es descobreix m¨¦s precari que els seus ve?ns: ¡°Hemos ido al bautizo de las mellizas del vecino de arriba, del 3? 4?. Trabaja en la SEAT y sale por unas siete mil mensuales. El cu?ado de la Chelo, que tambi¨¦n trabaja en la SEAT, por unas seis mil. Jordi Delprat en Casa Tarragona, de encargado, nueve mil pesetas. Me asusto porque yo no gano eso ni mucho menos¡±. Per¨° Candel sempre t¨¦ alguna cosa a fons perdut per al Medioreja, alcoh¨°lic que el visita cada dos per tres per demanar-li drets d¡¯autor per haver-lo recreat a Donde la ciudad cambia su nombre.

Treballador de la cultura

La correcci¨® de galerades alienes ser¨¤ durant anys, fins i tot ja fam¨®s, el suport d¡¯emerg¨¨ncia a qu¨¨ recorre Candel; la seva primera agent, Carmen Balcells, no t¨¦ amb ell les atencions que tindr¨¤ amb altres. I la censura ser¨¤ un malson per a l¡¯autor que, segons Manuel L. Abell¨¢n a Censura y creaci¨®n literaria en Espa?a (Pen¨ªnsula, 1980), ¡°cuenta en su haber con el historial m¨¢s voluminoso de secuestros, silencios administrativos, restricciones especiales, supresiones y cortes¡±. Tots dos viacrucis estan perfectament reflectits als diaris, cosa que compensa que no hi hagi const¨¤ncia del proc¨¦s de redacci¨® i primer impacte d¡¯obres seminals, com ara Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957) i Han matado un hombre, han roto un paisaje (1959). Tot el contrari succeeix amb Els altres catalans, un enc¨¤rrec de Max Cahner a Edicions 62, pr¨¨via recomanaci¨® de Josep Benet i Jordi Pujol despr¨¦s de llegir un article hom¨°nim de Candel a la revista La girafa de 1958. El 13 de febrer de 1963, l¡¯endem¨¤ de crear ¡°la comisi¨®n de vecinos de la escalera¡± i anotar que caldr¨¤ ¡°formar una que represente a todo el barrio; esto est¨¢ fuera de zonas urbanizadas y corremos el peligro de que nos olviden¡±, Candel consigna: ¡°He firmado contrato por un libro que no s¨¦ c¨®mo lo escribir¨¦, ni qu¨¦ dir¨¦ en ¨¦l. Los otros catalanes. Lo traducir¨¢n al catal¨¢n. Seis mil pesetas de anticipo¡±.

Al dietari hi ha molts apunts sobre aquest llibre i de les confer¨¨ncies que gr¨¤cies a ell Candel va fer per tot el pa¨ªs i l¡¯estranger. Jordi Amat, que el 2008 es va encarregar de l¡¯edici¨® sense censures d¡¯Els altres catalans, opina que l¡¯¨¨xit d¡¯aquesta obra va deixar Candel ¡°captiu com a autor dels immigrants¡±. Potser s¨ª: ho demostren no nom¨¦s les 18 edicions i les tres seq¨¹eles del llibre, sin¨® la confessi¨® de l¡¯autor al seu diari, el juny de 1963, quan nom¨¦s n¡¯havia enllestit una tercera part: ¡°Qu¨¦ libro m¨¢s complicado. No ten¨ªa que haberlo escrito¡±. I la que va fer just al cap d¡¯un any, despr¨¦s de veure¡¯n l¡¯¨¨xit inesperat: ¡°Este libro me marcar¨¢ mi carrera literaria, pues se me pedir¨¢n m¨¢s libros de este tipo ¡ªya se me han pedido¡ª y no podr¨¦ dedicarme a la pura creaci¨®n de la novela¡±.

Tamb¨¦ queda reflectit als diaris el frustrant proc¨¦s de Ser obrero no es ninguna ganga, obra que acaba el 1966 per enc¨¤rrec de Joan Revent¨®s a Ariel, per¨° que les pors del l¨ªder socialista i el ferri control franquista impediran que no vegi la llum, i tot i aix¨ª retallada, fins el 1972. Aventura Amat que, si s¡¯hagu¨¦s publicat quan es va escriure, gaireb¨¦ en paral¡¤lel al naixement de Comissions Obreres, s¡¯hauria convertit en una altra obra de refer¨¨ncia. Per aix¨° ¨¦s significatiu que, quan la censura autoritza a Candel, el 1974, la seva Carta abierta a un empresario, ell escrigui al seu diari: ¡°?T¨®cate las narices! Quieren ensayar la apertura cultural que parece es la que les da menos miedo, y es la m¨¢s fiable. Una apertura sindical podr¨ªa significar la puesta en marcha de un extenso movimiento obrero y, para ellos, lo irreparable¡±.

Activisme pol¨ªtic

¡°Hoy me encuentro cerca del comunismo. Puede que sea la ¨²nica soluci¨®n al malestar f¨ªsico, a la miseria material de las personas¡±. Aquest clar i primer posicionament ideol¨°gic de Candel, el 21 de desembre de 1959, ve precedit de notes i pr¨¤ctiques compromeses des de molt abans. Ja el 1945, essent recluta, descriu sense pietat (¡°saco de patatas¡±, ¡°cara de bestia¡±) els oficials que al Camp de la Bota el manen a fer pr¨¤ctiques de tir. Per¨° no ¨¦s fins a 1953 que debuta en el que ser¨¤ una implacable i insistent den¨²ncia (dibuixos inclosos) del general Franco i la seva dictadura, amb un especial acarnissament en la seva ¡°voz de grillo cebollero¡± i algun vaticini ¨¤cid sobre el postfranquisme: ¡°Se me ocurre pensar que cuando muera Franco, este estado fascista se convertir¨¢ en una Sociedad An¨®nima, sin cabeza atacable¡±. ?s tal la seva obsessi¨®, que Candel arriba a avan?ar-li a Franco l¡¯agonia de 1975 relatant un malson seu en el qual el dictador mor a Montju?c, al barri del Polvor¨ª. Per¨° el seu comprom¨ªs social i pol¨ªtic no ser¨¤ on¨ªric ni de boca, perqu¨¨ ja en una data tan primerenca com el mar? de 1946 consigna: ¡°Hubo huelga en el taller Hijos de A. Arsi¨®¡±. Ell hi treballava.

Una constant en els diaris de Candel s¨®n les refer¨¨ncies a vagues i accions antifranquistes, b¨¦ perqu¨¨ es fa ress¨° del que escolta a R¨¤dio Pirenaica, del que li diuen els seus ve?ns o amics de milit¨¤ncia obrera i/o cristiana, o perqu¨¨, directament, ¨¦s ell qui va sovint de manifestaci¨® o fa octavetes. Pot servir aquest exemple de juny de 1959: ¡°V¨ªsperas de huelga y de alg¨²n jaleo, empiezo a olvidarlo todo y a preocuparme s¨®lo de lo otro. [¡­]Ya no puedo ni hacer el diario. Ayer terminamos a las tres de la madrugada. Anteayer a la una y pico. Me duele la espalda. 20.000 octavillas[/¡­]¡±. Aix¨° no impedeix a Candel mantenir bones relacions amb amics falangistes o distingir entre el ¡°asco y odio¡± a la policia i un cert respecte a ¡°los grises, que son unos palurdos y tus vecinos y hasta hermanos de clase¡±. El 1966 fins i tot acompanya al seu amic l¡¯escriptor Tom¨¤s Salvador a l¡¯estaci¨® de Fran?a a retre honors al general i vicepresident de Franco Agust¨ªn Mu?oz Grandes. I ho fa amb la mateixa naturalitat amb qu¨¨ l¡¯any anterior havia rebut a casa el dirigent del PSUC Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz o amb qu¨¨ havia pujat a Montserrat amb cotxe amb Jordi Pujol, Josep Benet i Josep Verdura.

Les entrades, a vegades veritables cr¨°niques, sobre reunions, manifestacions, concerts ¡ªdescobreix i relata els inicis de Raimon, Pi de la Serra i ¡°un tal Paco Ib¨¢?ez¡±¡ª, viatges a Fran?a ¡ªsovint amb ¡°la cofrad¨ªa¡± comunista de Margarida Abril i V¨ªctor Mora¡ª i actes clandestins de tot tipus en qu¨¨ Candel participa s¨®n d¡¯un valor documental ¨²nic. Narra la manifestaci¨® de capellans de l¡¯11 de maig de 1966, despr¨¦s de la Caputxinada, de la qual tamb¨¦ ¨¦s testimoni; nombroses accions de Comissions Obreres; o un acte del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants, el 26 d¡¯octubre de 1966, que va tancar Maurici Serrahima, i del qual aquest va deixar en les seves mem¨°ries un relat intel¡¤lectual que gaireb¨¦ no t¨¦ res a veure amb l¡¯anotat per Candel en el seu dietari: ¡°De lo m¨¢s emocionante ha sido el parlamento de los obreros, la gente en pie ovacionaba delirantemente. [...] [¡­]El primer representante de las Comisiones Obreras, la del Metal, me ha hecho llorar[/¡­]¡±. T¨¦ clar Candel que la classe obrera ¨¦s subjecte de canvi hist¨°ric i descriu a l¡¯avantguarda Els comunistes ¡°con una bondad y una fe mayor que la de los cristianos en las catacumbas¡±.

Sigui com sigui, en novel¡¤la, periodisme o assaig ¡ªi despr¨¦s com a senador de l¡¯Entesa dels Catalans, amb 1.280.928 vots el 1977, i com a regidor del PSUC¡ª, Candel es va dedicar sempre al que en el seu dietari de 1964 defineix com la ¡°defensa social de un infraproletariado¡± i del catalanisme popular: ¡°Si ser catalanista es separatista, no; si ser catalanista es amar al pa¨ªs, s¨ª¡±. ¡°Existencialista de barriada¡± i ¡°cart¨°graf de les ciutats invisibles¡± segons definici¨® d¡¯Amat, Candel va ser, en definitiva, un escriptor que va treure de l¡¯anonimat els barris populars i va donar veu als sense veu. Si ell ja escoltava el 1959 com R¨¤dio Pirenaica l¡¯anomenava ¡°palad¨ªn del suburbio y del proletariado¡±, els seus diaris s¨®n una prova fefaent que hi va haver una vegada un temps, un pa¨ªs, on la hist¨°ria va poder canviar de nom perqu¨¨ els seus protagonistes no van ser els de sempre.

Llibretes i escrits exposats a purgues

Constantemente se me amontonan libros, revistas, cartas. De vez en cuando, doli¨¦ndome, arm¨¢ndome de valor, destruyo lo que puedo. Cosas que se han salvado muchas veces, al cabo de tantas purgas caen. Yo sue?o con un despacho enorme, con grandes estanter¨ªas para guardarlo y archivarlo todo¡±. Aquesta confessi¨® de Candel el 1960, recurrent com una obsessi¨® al llarg de la seva vida, posa de manifest la dificultat i, al seu torn, el valor dels criteris en la revisi¨® dels seus papers. A aix¨° s¡¯han aplicat Anna Caball¨¦ i Gabriel Jim¨¦nez, amb ajuda de quatre estudiants d¡¯hisp¨¤niques de la Universitat de Barcelona, que han trigat cinc anys a transcriure part del dietari. Va ser el 2011 quan la filla de l¡¯escriptor, Maria Candel, va posar en mans de Caball¨¦, i sempre sota la seva estricta supervisi¨®, ¡°aquestes llibretes tan estimades per ell, nucli de la seva tasca liter¨¤ria i que ara formen un llibre que tothom pot llegir¡±, diu l¡¯autora. Queda el buit dels per¨ªodes 1949-1952 i 1955-1958, a m¨¦s dels quaderns posteriors a 1975. Si b¨¦ aquests els guarda amb zel la filla, de les llibretes perdudes potser en s¨¤piga alguna cosa Joana Gardes, parella de Candel despr¨¦s de la mort de Maruja el 2001 i amb la col¡¤laboraci¨® de la qual no han comptat els editors.

Candel dubta sovint de la idone?tat dels seus diaris. Explica que de vegades arrenca p¨¤gines i fins confessa que no podria "escribir unas memorias aut¨¦nticas". S¨®n una mica m¨¦s: un dietari molt prec¨ªs i pertorbador. Fins a l'extrem que confessa "vanidad, tentaci¨®n o esclavitud de las palabras" per haver anotat la mort del seu pare el mateix dia del seu trasp¨¤s, el novembre de 1961. Ara b¨¦, si Candel diu que "por la boca muere el pez y el escritor por la pluma", no ¨¦s nom¨¦s per tot all¨° personal que va relatant, incl¨°s el seu tortu¨®s matrimoni amb Maruja. "No quiero hacer un diario ¨ªntimo y sentimental. Continuemos con el de utilidad para el escritor", tracta d'esmenar-se el 1964. Per¨° ¨¦s molt conscient que els seus quaderns tan sincers i detallats poden tenir una altra utilitat si cauen en mans de la policia. "No s¨¦ d¨®nde esconder estos diarios que al final me costar¨¢n caros", apunta el 1963, despr¨¦s de relatar que ha signat una carta de solidaritat amb miners represaliats d'Ast¨²ries i d'escriure aix¨° de Franco: "?Cu¨¢ndo se va a morir este cabr¨®n?". L'escriptor no veia segur ni el "escondrijo" de la sagristia de la parr¨°quia de Port, on el 1962 amaga les llibretes que relaten com "est¨¢n palmando a base de bien la HOAC y la JOC" i "est¨¢n cascando de valiente al FLP, los Felipes", despr¨¦s de la detenci¨® del seu amic Josep Verdura i el judici "a V¨¢zquez Montalb¨¢n, de la Soli".

"Me estoy acostumbrando a los datos y n¨²meros. Mal asunto. Acabar¨¦ en historiador", es confessa el 1963 durant una de les seves habituals relectures dels seus quaderns. I ¨¦s precisament en aquesta clau documental i historiogr¨¤fica que El gran dolor del mundo peca d'una millor contextualitzaci¨®. Es nota en les notes, la part m¨¦s fluixa d'un llibre que, en canvi, t¨¦ un bon ¨ªndex alfab¨¨tic i una cronologia orientativa. L'equip de Caball¨¦ admet que gaireb¨¦ la meitat del material de les llibretes s'ha quedat sense reproduir, en una selecci¨® i edici¨® de textos marcada per criteris biograficofamiliars i filologicoliteraris. Entre les coses bones, hi ha l'extracci¨® del t¨ªtol d'una preciosa entrada que descriu la nit de Sant Joan de 1962. I entre les dolentes, al llibre se li intueix manca d'orientaci¨® hist¨°rica i period¨ªstica.

Queda per als iniciats con¨¨ixer la identitat i el paper crucial de molts dels capellans obrers i de barri citats en el llibre, i es deixa a l'erudici¨® del lector descobrir que "el doctor Guti¨¦rrez D¨ªaz" que visita a Candel el 1965 ¨¦s el Guti, l¨ªder del PSUC acabat de sortir del penal de Burgos. Tampoc hi ha notes que aportin llum sobre la traject¨°ria i el paper clau del molt citat als diaris Tom¨¤s Salvador. Referenciat de manera concisa a l'¨ªndex com "escriptor i amic" de Candel, per descodificar diversos episodis conv¨¦ saber que Salvador, prologuista de l'opera prima de l'autor Hay una juventud que aguarda (1956), no nom¨¦s va ser finalista del premi Nadal (1952) i guanyador del Planeta (1961), tamb¨¦ va ser combatent en la Divisi¨®n Azul i, entre 1944 i 1960, va servir a la Direcci¨® General de Seguretat. Sense els avisos i les influ¨¨ncies d'aquest amic policia ¡ªque el dietari descobreix tamb¨¦ com el padr¨ª de bateig de Paquito i com l'¨¤ngel de la guarda de Paco i Maruja als calabossos de Via Laietana¡ª no s'explica com el comprom¨¨s escriptor i els seus preuats papers es van escapar d'algunes purgues, i no precisament filol¨°giques.