Un jo i un paisatge

Amb l¡¯Any Bertrana, inaugurat solemnement l¡¯1 de mar?, s¡¯ha accelerat el ritme d¡¯edici¨® de la Biblioteca Prudenci Bertrana, que reuneix tota la seva prosa: s¡¯han publicat successivament L¡¯hereu (1931) i El vagabund (1933), les dues primeres novel¡¤les de la trilogia autobiogr¨¤fica Entre la terra i els n¨²vols, i el monumental Tots els contes, tres llibres que ens situen al cor de la plenitud liter¨¤ria de Bertrana (1867-1941) i que s¨®n clau per calibrar el valor del conjunt de la seva obra m¨¦s enll¨¤ de la sempiterna refer¨¨ncia a Josafat (1906), el seu gran i durador ¨¨xit. Editats amb molt respecte a la llengua de l¡¯autor ¡ªa difer¨¨ncia de les edicions p¨°stumes normativitzadores¡ª, s¨®n testimoni d¡¯un magn¨ªfic prosista que, si no ateny l¡¯excel¡¤l¨¨ncia estil¨ªstica de Ruyra, usa a les seves millors p¨¤gines un catal¨¤ literari poder¨®s i vibrant, molt genu¨ª i efica?.

El retorn del Bertrana descatalogat i, de vegades, in¨¨dit (com alguns dels contes) ajuda a entendre la seva figura superant l¡¯est¨¨ril dicotomia modernisme/noucentisme. No s¡¯est¨¤ d¡¯etzibar alguna co?a als noucentistes, cert, i, a m¨¦s, es presenta com una mena de r¨²stic ¡°b¨¤rbar¡± (un adjectiu que el complau, com subratlla Xavier Pla en l¡¯excel¡¤lent pr¨°leg que encap?ala Tots els contes, on fa una ben fonamentada lectura de tota l¡¯obra de Bertrana). Per¨° la tirada per la vida a pag¨¨s no ¨¦s tan ideol¨°gica com viscuda, i en aix¨° difereix d¡¯un rescatat recent com Eduard Girbal Jaume, que observa el m¨®n rural des de fora, com a hoste vingut de ciutat. Des de ben petit, Bertrana ha trepitjat la terra i s¡¯atipa de caminar-hi. T¨¦ una comuni¨® quasi panteista amb el paisatge i la natura (un tret, en realitat, poc modernista), i tant quan la idealitza com quan furga en la part fosca i miserable (com a Les masies tr¨¤giques, de Proses b¨¤rbares) hi ha realitat, emoci¨® i pietat.

'L'hereu', 'Tots els contes', 'El vagabund'

Prudenci Bertrana

Edicions de la Ela Geminada

380 / 992 / 300 p¨¤gines

19 / 36 / 18 euros

Despatxar Bertrana com un ruralista no t¨¦ sentit, tot i que ¨¦s imbatible quan escriu sobre la natura i el parad¨ªs m¨ªtic dels anys feli?os: la finca familiar de l¡¯Esparra, a la Selva. El vigor, la netedat i la precisi¨® de la prosa enlairen les narracions de Proses b¨¤rbares, contes de ca?a com La bassa roja o els cap¨ªtols de L¡¯hereu en qu¨¨ descriu la pela i la venda dels suros de la propietat, el treball de carbonar la fusta per treure rendibilitat al bosc o la devastaci¨® de l¡¯incendi forestal que tanca la novel¡¤la. Si Ruyra ¨¦s el gran prosista de les marines, Bertrana s¡¯imposa de totes totes en els boscatges.

En contrapartida, hi ha una forta cr¨ªtica, molt rousseaniana, a la vida urbana i al desenvolupament capitalista que fa malb¨¦ els valors de la societat agr¨¤ria. Per¨° Bertrana no ho expressa com un catalanista conservador. Laic i republic¨¤, ¨¦s tamb¨¦ un car¨¤cter individualista, rampellut i indomable, i traspassa la seva manca d¡¯adaptaci¨® a la ciutat als textos on la fa ser escenari de la narraci¨®: la perspectiva s¡¯enfosqueix, perd tot romanticisme i es torna for?a sarc¨¤stica, com en el retrat de Girona que fa a El vagabund, o a la novel¡¤la curta El desig de pecar, que t¨¦ un ambient proper a la recuperada Un film de V¨ªctor Catal¨¤. Tamb¨¦ s¡¯eleva el to ret¨°ric de la llengua i, fins i tot, de tant en tant, sembla m¨¦s imprecisa i poc polida, com si la incomoditat de Bertrana amb l¡¯experi¨¨ncia urbana es reflect¨ªs en la seva escriptura.

Llegits seguits, els tres llibres mostren la import¨¤ncia del subjectivisme com a impuls b¨¤sic d¡¯aquest m¨®n narratiu. L¡¯autobiografia mig dissimulada de les novel¡¤les (canvia noms i circumst¨¤ncies, per¨° mant¨¦ els grans trets) est¨¤ marcada per l¡¯escassa indulg¨¨ncia amb Innocenci Aspriu, l¡¯¨¤lter ego de Bertrana, un home gris i mediocre. El brillant inici de L¡¯hereu, un despertar semion¨ªric semblant al de Vida privada de Sagarra, un any posterior, es resol al final en el frac¨¤s d¡¯Aspriu per salvar les terres.

L¡¯anticl¨ªmax s¡¯aprofundeix a El vagabund, on Innocenci, err¨¤tic, no aconsegueix prosperar a la lev¨ªtica Girona, per¨° Bertrana ens regala uns recorreguts per la catedral que il¡¤luminen retrospectivament l¡¯escenari de la seva Josafat i l¡¯espaterrant relat d¡¯uns jocs florals a Perpiny¨¤. En canvi, el tremp narratiu llueix amb consist¨¨ncia sostinguda de cap a cap dels contes, de quatre d¨¨cades, variats i sovint connectats amb les novel¡¤les per personatges i situacions comunes.

Tenir tot Bertrana a m¨¤ era una urg¨¨ncia que feli?ment estem satisfent.