A punt de perdre els nervis

Aquest Parlament est¨¤ tan a punt de perdre els nervis que una proposta de parar el ple durant cinc minuts per estudiar un advertiment dels lletrats de la Cambra ha arribat gaireb¨¦ al nivell de?partit de futbol infantil a Mallorca. I no contents amb aix¨°, els diputats han tornat de la pausa amb ganes de marxa i ha caigut sobre l'hemicicle una allau de puntualitzacions reglamentistes i q¨¹estions d'ordre i desordre. Un total de quaranta minuts de batussa sobre les formes, el que dura un partit de b¨¤squet, amb una intensitat similar i sense opci¨® a substituir qui sembli cansat.

No soc capa? de repetir els articles del reglament que es llan?aven els uns als altres amb tanta seguretat en si mateixos i contradicci¨® rec¨ªproca. En aquell moment, sincerament, un ja no sabia si quedar-se amb els crits d'¡°¨¦s la legalitat, ¨¦s la legalitat!¡± del pepero Xavier Garc¨ªa Albiol ¡ªque pot parlar molt fort si s'ho proposa, tot i que quan es posa dempeus el micr¨°fon li queda a l'altura del melic¡ª o amb el gest contundent i sincopat de Marta Rovira, de Junts pel S¨ª, que agitava un llibre vermell en l'aire, amb el greu risc de donar-li una cleca involunt¨¤ria al seu company d'esc¨® Jordi Turull (per la calma amb qu¨¨ l'observava Turull es podia deduir que, tot i que era vermell, el llibre nom¨¦s era el reglament del Parlament). Qui es podia imaginar aquesta vaguetat en un reglament que permet una interpretaci¨® i la contr¨¤ria, la conveni¨¨ncia de convocar una junta urgent de portaveus i alhora la seva impossibilitat? ?s cert, quan es va redactar ning¨² pensava en el proc¨¦s, en les inhabilitacions, en els moments ¨¨pics successius o en els portaveus de Ciutadans.

Per descomptat, la forma ocultava un fons: la partida dels Pressupostos destinada a convocar el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, i que el Consell de Garanties Estatut¨¤ries creu que xoca amb les disposicions del Tribunal Constitucional, ¨¦s a dir, aboca al conflicte legal. Per descomptat, refer¨¨ndum ¨¦s la paraula que uns estimen i els altres odien, i que aquests dies a qui m¨¦s inquieta ¨¦s a Albano Dante, despr¨¦s de l'¨¨xit del que va convocar entre la milit¨¤ncia de Podem.

Com una curiosa paradoxa, despr¨¦s de l'enrenou de la forma ha vingut el tedi dels continguts: una hora i deu minuts de votacions d'esmenes i partides pressupost¨¤ries sense pausa i no gaire pressa. De la intensitat d'un partit de b¨¤squet a la d'una cursa de caragols que fa pujada. El m¨¦s curi¨®s era veure la diversitat dels aparellaments en les votacions; us prometo que una esmena l'han votat conjuntament el PP i la CUP. En total, m¨¦s de 2.000, votades en grups. En un d'aquests packs, oculta i desapercebuda entre tantes altres, hi havia, sens dubte, l'esmena n¨²mero 1714. Si s'hagu¨¦s votat individualment, hauria perm¨¨s un emocionant moment d'exaltaci¨® nacional en pujar a la pantalla els puntets de colors que reflecteixen el resultat. O potser no, perqu¨¨ l'esmena, de fet, l'havia presentat el PSC.

Contents del resultat, el Govern i els diputats han sortit de l'hemicicle decidits a celebrar¡­el 50¨¨ aniversari de l'estrena de Llu¨ªs Llach en el m¨®n de la can?¨®. I el cantautor-diputat assistia amb gest de resignaci¨® davant de tanta acumulaci¨® d'homenatges.

Manel Lucas ¨¦s periodista.