El jard¨ª ideal, segons Rusi?ol

Si calgu¨¦s fer un r¨¤nquing dels artistes m¨¦s polifac¨¨tics, entre els m¨¦s destacats hi hauria, sens dubte,?Santiago Rusi?ol (Barcelona,1861- Aranjuez, 1931), creador de m¨¦s d'un centenar de t¨ªtols teatrals, entre mon¨°legs, drames i melodrames, teatre l¨ªric i sainets, per¨°, sobretot, pintor, ja que va firmar prop d'un miler d'obres, molts retrats per¨° de forma majorit¨¤ria exteriors i jardins, un g¨¨nere al qual va tornar, una vegada i una altra, a la recerca d'un espai de bellesa ideal i que va portar al l¨ªmit com pocs altres artistes. De totes aquestes obres destaquen les que va recollir en dos ¨¤lbums de 1903 i 1914 Jardins d'Espanya, un conjunt de 55 obres creades en ciutats com Granada, on pinta els jardins de l'Alhambra i el Generalife, Madrid, Tarragona, C¨°rdova, Girona, Sitges, Barcelona i Aranjuez, on hi havia els seus jardins preferits, entre altres llocs. En els ¨¤lbums, Rusi?ol explicava tamb¨¦ les seves teories est¨¨tiques sobre el jard¨ª i recollia poemes escrits per a l'ocasi¨® de Juan Ram¨®n Jim¨¦nez, Joan Maragall o Joan Alcover. Un llibre d'artista, que malgrat la seva import¨¤ncia, va passar desapercebut, entre d'altres coses pel seu alt cost: 40 pessetes. Molt elevat per a l'¨¨poca. Els paisatges de Rusi?ol van influir en artistes com Picasso, que va pintar escenes que recorden, i molt, les del barcelon¨ª.

El?Museu del Modernisme de Barcelona ha reunit 41 d'aquests jardins, 13 dels quals van ser inclosos en els ¨¤lbums, en una exposici¨® comissariada per Mercedes Palau-Ribes que es podr¨¤ veure fins al 9 de juliol. Moltes d'aquestes obres estan en mans de particulars, presideixen el menjador de les seves cases des de fa d¨¨cades com La Font vermella. Aig¨¹es somortes i Brollador del Faune. Altres pertanyen a les 14 entitats banc¨¤ries, administracions com la Generalitat i museus que els han prestat per a l'ocasi¨®. De moltes de les obres nom¨¦s es tenia const¨¤ncia per les imatges reprodu?des en els ¨¤lbums per¨° no s'havien vist mai. ¡°A m¨¦s de visualitzar aquestes gaireb¨¦ in¨¨dites obres, ens agradaria que apareguessin unes altres no localitzades, entre elles les 22 de la s¨¨rie en parador ignorat¡±, rebla la comiss¨¤ria.

¡°Rusi?ol buscava sempre la bellesa del jard¨ª, no es limitava a copiar-lo, intentava captar la seva ¨¤nima, i idealitzar-lo¡±, va explicar Palau-Ribes. Els seus paisatges rom¨¤ntics, po¨¨tics i misteriosos, no estan habitats, per¨° ¡°l'home est¨¤, perqu¨¨ sempre pinta naturalesa alterada, li interessa la petjada que deixa l'home i el pas del temps¡±, explica l'experta que ha codirigit l'elaboraci¨® del cat¨¤leg raonat de l'artista. ¡°En els meus paisatges es pot parlar de tots els temes relacionats amb la vida i la mort. Posa't davant dels meus quadres i deixa que et parlin¡±, deia l'artista. Com a Flors Blaves, on apareix un cam¨ª que comen?a amb flors blanques que continua amb tanques i arbres, algun sec i que acaba en una esp¨¨cie de porta difuminada.

El recorregut per aquestes impressionants i coloristes obres, reunides per commemorar els set anys d'obertura del museu, es completa amb material original, com quatre exemplars dels ¨¤lbums, publicacions liter¨¤ries, la c¨¤mera fotogr¨¤fica que utilitzava Rusi?ol en els seus viatges, correspond¨¨ncia amb amics com Joan Alcover i Manuel de Falla i la partitura original de la suite Nit als Jardins d'Espanya, una pe?a influ?da, sens dubte, per les obres de Rusi?ol. Tamb¨¦ retalls de premsa i revistes i una invitaci¨® de la Sala Par¨¦s del 30 d'octubre del 1900 per assistir a la inauguraci¨® de la mostra Jardins d'Espanya amb les 32 obres que un any abans s'havien vist a Par¨ªs, a la galeria Art Nouveau en la seva ¨²nica exposici¨® individual que va fer a la capital francesa, que va tenir un gran acolliment de premsa i p¨²blic.

El 13 de juny del 1931, Rusi?ol, quan tenia 70 anys, estava a Aranjuez, i al costat dels jardins que tant havia dibuixat va dir: ¡°Porteu-me el quadre i la paleta¡±, i minuts despr¨¦s va morir. L'obra, un jard¨ª d'aquesta ciutat, com no podia ser d'altra manera, format per quatre columnes sobre un fons verd va quedar sense acabar. ?s Obra inacabada p¨°stuma, encara que al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el museu on la van dipositar els descendents de l'artista el 2007 apareix catalogada com a Paisatge. Aranjuez (obra inacabada) es pot veure a l'exposici¨®, com a ep¨ªleg. El MNAC l'ha cedit amb L'embarcador, tamb¨¦ pintat a Aranjuez el 1911.