El Papa alerta del risc de mort de la UE

L'escenari i el moment constitu?en el gui¨® mateix d'un discurs esperat. Celebraci¨® dels 60 anys dels Tractats de la Uni¨® Europea i tots els seus l¨ªders reunits al Sal¨® Regi del Palau Apost¨°lic del Vatic¨¤ davant el papa Francesc, el primer pont¨ªfex no europeu de la hist¨°ria. D'aquesta manera, Jorge Mario Bergoglio, en un minuci¨®s i cuidat discurs pol¨ªtic ha desgranat aquest divendres tots els mals que assolen el club comunitari: populisme, empobriment, deixadesa en el conflicte de la immigraci¨® i tend¨¨ncia a homogene?tzar les difer¨¨ncies. Un organisme pol¨ªtic, ha dit, en plena maduresa, per¨° ¡°cridat a un replantejament, a guarir les inevitables xacres que arriben amb els anys i a trobar noves vies per continuar el seu propi cam¨ª¡±. Una estirada d'orelles, per¨° amb l'element constructiu i d'esperan?a al qual obliga un aniversari.

El discurs del Papa ha comen?at despr¨¦s de les intervencions del primer ministre itali¨¤, Paolo Gentiloni, i del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que han reconegut els problemes pels quals travessa la UE i la necessitat de buscar solucions a nous desafiaments. ¡°Europa no sempre ha mostrat la seva millor cara al m¨®n¡±, ha adm¨¨s el primer ministre itali¨¤ davant la resta de l¨ªders europeus. Unes paraules que anticipaven i semblaven acceptar les culpes respecte a les cr¨ªtiques que havien d'arribar a continuaci¨®.

El discurs, notablement sever amb la situaci¨® actual, ha comen?at invocant els pares fundadors de la UE ¡ªamb refer¨¨ncies a Adenauer o al Ministre d'Afers exteriors franc¨¨s Pineau¡ª per interrogar-se per fins a quin punt s'han respectat o tra?t les seves idees i els riscos que comportaria la desorientaci¨®. ¡°Cada organisme que perd el sentit del seu cam¨ª, que perd aquest mirar cap endavant, pateix primer una involuci¨® i al final corre el risc de morir¡±.

Per¨° especialment, el Pont¨ªfex ha rebuscat en el passat per constatar fins a quin punt, cada vegada m¨¦s, les institucions s'allunyen de la gent a la qual representen. ¡°Sovint es t¨¦ la sensaci¨® que s'est¨¤ produint una separaci¨® afectiva entre els ciutadans i les institucions europees, amb freq¨¹¨¨ncia percebudes com a llunyanes i no atentes a les diferents sensibilitats que constitueixen la Uni¨®. [¡­] Els pares fundadors ens recorden que Europa no ¨¦s un conjunt de normes que cal complir, o un manual de protocols i procediments que cal seguir. ?s una vida, una manera de concebre l'home a partir de la seva dignitat transcendent i inalienable¡±.

Els temps de la fundaci¨® no s¨®n els que corren avui. Un per¨ªode que el Pont¨ªfex ha definit com un per¨ªode de crisi ¡ª¡°de la fam¨ªlia, econ¨°mica, de la immigraci¨®¡­¡±¡ª que, no obstant aix¨°, pot interpretar-se com un temps de desafiament i oportunitat per desenvolupar les eines inherents als tractats, com la solidaritat: ¡°El millor ant¨ªdot contra els populismes moderns. Els populismes, al contrari, floreixen precisament per l'egoisme [¡­]. ?s necessari tornar a pensar a la manera europea, per conjurar el perill d'una grisa uniformitat o, el que ¨¦s el mateix, el triomf dels particularismes. A la pol¨ªtica li correspon aquest lideratge ideal, que eviti fer servir les emocions per guanyar el consens¡±.

L'¨²ltima vegada que el Papa s'havia trobat amb els l¨ªders europeus, els va renyar durament per la crisi humanit¨¤ria desencadenada per la maldestra gesti¨® de la immigraci¨®. Avui ha insistit en una q¨¹esti¨® que no ha de tractar-se com ¡°si fos nom¨¦s un problema num¨¨ric, econ¨°mic o de seguretat¡±. ¡°Ara es discuteix sobre com deixar fora els perills del nostre temps: comen?ant per la llarga columna de dones, homes i nens que fugen de la guerra i la pobresa, que nom¨¦s demanen tenir la possibilitat d'un futur per a ells i els seus ¨¦ssers estimats".

Al final del seu discurs, Jorge Mario Bergoglio, un Papa arribat de la fi del m¨®n, com ell mateix va dir, s'ha recordat de les perif¨¨ries: culturals, socials i econ¨°miques. ¡°No existeix la pau veritable quan hi ha persones marginades i for?ades a viure en la mis¨¨ria. No hi ha pau all¨¤ on falta la feina o l'expectativa d'un salari digne. No hi ha pau a les perif¨¨ries de les nostres ciutats, on abunda la droga i la viol¨¨ncia¡±, ha assegurat Francesc, que venia aquest divendres d'un viatge a Mil¨¤ on ha presenciat de primera m¨¤ aquest problema. Al final de l'acte, tots els l¨ªders s'han fet la foto de grup a la Capella Sixtina, amb el simb¨°lic tel¨® de fons del Judici Final.