Tota una vida al Born

La parada 172 era la de Joan Serra. Estava a l'exterior del mercat, en el lateral del carrer de la Fusina. La part de la paret estava folrada per un gran escriptori de fusta en el qual treballaven quatre persones fent els comptes ¡ªper descomptat, mentalment¡ª i els albarans. A fora, es disposaven els cistells i caixes amb les hortalisses m¨¦s fortes, com pebrots o alberg¨ªnies, i els munts de verdura (coliflors, enciams) s'apilaven directament a terra. I a partir de les quatre de la matinada, amb mig barri adormint, comen?ava el guirigall del mercat del Born. Margarida Sau va treballar en aquesta parada durant anys, fins que va tancar, el 1976, i es van traslladar a Mercabarna.

¡°Era dur perqu¨¨ passaves molt fred i son per¨° tamb¨¦ es treballava amb bon ambient. Molts ¨¦rem del barri. Mig Born estava relacionat amb el mercat. Les adrogueries, la fruita seca, els llegums...¡±. Ella ha estat una de les persones que s'ha apropat a la Paradeta del Born amb fotos de la seva ¨¨poca perqu¨¨ siguin incorporades al fons documental. ¡°Aix¨° era al mat¨ª, quan ja havia comen?at la venda; aqu¨ª ja quedava poc i est¨¤vem recollint; aquesta era la meva sogra...¡±, descriu les fotos escanejades. Despr¨¦s, resumir¨¤, davant una c¨¤mera, com era un dia de feina als anys seixanta.

?s una de les particularitats de la mostra Born. Mem¨°ries d¡¯un mercat, que ocupa l'exposici¨® temporal del recinte i que ha substitu?t la famosa mostra de Franco. ¡°Des del primer moment es va voler recollir la mem¨°ria viva del mercat i vam comen?ar a registrar testimonis el 2005. Va ser labori¨®s. Vam partir d'un document dels anys 40 del mercat i a trav¨¦s del padr¨® vam localitzar les adreces¡±, explica Manel Gu¨¤rdia, un dels comissaris. Res millor per recordar el que va ser el mercat que les caixes, de tots tipus i grand¨¤ries, que s'apilaven en carretons formant torres impossibles empeses pels cam¨¤lics i aquestes s¨®n les protagonistes de l'exposici¨®. S¨®n aquestes caixes les que marquen el recorregut de la mostra i creen els espais dels audiovisuals que expliquen el Born. "N'hi ha 1.300. Les vam localitzar a Toledo, Val¨¨ncia i Lleida. I s¨®n aut¨¨ntiques, estaven en ¨²s. Vol¨ªem reproduir el paisatge natural i la unitat del mateix Born¡±, comenta l'arquitecte Dani Freixas, encarregat d'aquesta part del projecte. Freixas, que tamb¨¦ va treballar en la muse?tzaci¨® del jaciment del Born, afegeix que la mostra no volia ser d'¡°arqueologia documental¡±. Si que hi ha algun pl¨¤nol i llibres de registre, per¨° ¨¦s molt visual.

¡°Els primers a venir a comprar acostumaven a ser els dels mercats, els de Santa Caterina i la Boqueria. Escollien la mercaderia i els cam¨¤lics carregaven les caixes i les apropaven als camions. Despr¨¦s venien els de les adrogueries, que compraven menys, i cap a les nou del mat¨ª ja es tancaven les parades¡±, recorda la Margarida. Comen?ava llavors ¡°la millor hora¡±: la de l'esmorzar, amb bidons en els quals es feia foc i es rostien sardines o pebrots o el que fos. El mateix lloc on els prove?dors venien hortalisses de matinada tenia una doble vida: ¡°Venia gent de casa bona de gresca, anaven a la xurreria i ens barrej¨¤vem tots¡±. Altres testimonis afegeixen que molts estaven ¡°completament borratxos¡±. Kubala era dels que s'apropava al mercat al final de la festa.

Alejandro Pujol, fill d'un majorista del Born, recorda la maniobra de desc¨¤rrega dels melons que s'apilonaven al passeig de Picasso: ¡°Venien els carros i f¨¨iem una cadena i ens pass¨¤vem els melons un a un a gran velocitat i es feien les piles segons la maduresa¡±. Sens dubte, els cam¨¤lics ¡ªque podien arrossegar un volum de caixes de fins a 400 quilos¡ª eren els que treballaven m¨¦s dur. ¡°Arrib¨¤vem a les 4 de la matinada i quan sonava el xiulet comen?ava el moviment. El pitjor era arrossegar els carretons per l'empedrat¡±, explica en un dels enregistraments Enric Pinsach, cam¨¤lic que va memoritzar els noms de totes les parades.

L'exposici¨® recull les imatges m¨¦s conegudes del Born i no falten les fotografies de Catal¨¤-Roca, Forcano o Colom. La primera part ¨¦s la hist¨°ria del barri i la de l'edifici, projectat per Fontser¨¨ el 1876 i que va ser el primer met¨¤l¡¤lic que va marcar la nova concepci¨® dels mercats. Un Born que, fins al 1921, va ser minorista. Una segona l¨ªnia expositiva ¨¦s la mem¨°ria del mercat majorista que va tancar el 1976 i, l'¨²ltima, quan va passar a espai rescatat pels ve?ns (va estar condemnat a la piqueta) en qu¨¨, en la d¨¨cada dels 80, es va fer de tot: m¨ªtings, festes, concerts. ¡°Volem que la gent que ha estat vinculada al mercat vingui i ens doni el seu testimoni i fotos¡±, afirmen els comissaris. I ho estan aconseguint: hi ha antics prove?dors que els estan portant objectes que s'utilitzaven al mercat, com ganxos, carretons i peses.