Sota el volc¨¤ Herzog

¡°M'agradaria que una anaconda l'escany¨¦s, que una aranya el paralitz¨¦s i el ver¨ª li fes explotar el cervell, que unes formigues carn¨ªvores li mengessin els intestins, que agaf¨¦s la mal¨¤ria, la febre groga, la lepra (...) El problema ¨¦s que em segueix perseguint¡±, va escriure Klaus Kinski sobre Werner Herzog. Es pot intuir que l'obsessiu i meticul¨®s director alemany, barallat amb el m¨®n (almenys amb la natura), generi aquests sentiments, per¨° el que ¨¦s segur ¨¦s que la seva personalitat marca qui l'escolta. I aix¨° ¨¦s el que els va passar dissabte a la nit a les m¨¦s de 700 persones que van assistir al festival literari Kosmopolis, al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, en la que va ser la primera visita del director de Fitzcarraldo o Aguirre, la c¨°lera de D¨¦u?a la ciutat.

¡°On t¨¦ m¨¦s color ¨¦s meu; li vaig dir: ¡®Articula el teu ver¨ª contra mi¡¯¡­ El seu estil ¨¦s mediocre, per¨° aquest passatge ¨¦s bo¡±, va llan?ar Herzog amb una afable causticitat, disposat a fer una particular excursi¨® pels deliris interiors de tot ¨¦sser hum¨¤: polar marr¨®, pantalons de muntanya amb butxaques laterals, botes curtes negres, ulleres penjant. Venia, als 74 anys, amb un esperit juvenil combatiu: ¡°Tinc artilleria per a 10 hores¡±, va confessar entre bastidors moments abans de recollir-se en solitud, com un monjo, preparant-se per saltar a l'escenari. Li havien precedit cinc minuts del seu Tinent corrupte, on Nicolas Cage riu posse?t i al¡¤lucina amb una iguana sota els efectes de les drogues. ¡°Li vaig dir que havia de ser el reflex del diable, del mal, i que s'ho pass¨¦s tan b¨¦ i fos tan malvat com pogu¨¦s, ¡®veur¨¤s que t'agradar¨¤ ser-ho¡¯¡±. El resultat ¨¦s inquietant. ¡°Estic fart d'aquesta visi¨® del m¨®n com si l'univers l'hagu¨¦s creat Walt Disney; no suporto la mare naturalesa, estic cansat que tot acabi amb la imatge d'un os panda o una cabra alletant un tigre sense mare; estic fart de tot all¨° na?f¡±. I la iguana? ¡°En vaig veure una uns dies abans; no apareixia al gui¨® i aquesta imatge entre inquietant i est¨²pida que donen m'interessa, m'agrada treballar aquest vessant estrany de la creaci¨®¡±, va admetre ratificant aix¨ª el mite que no treballa mai amb storyboards i les seves pel¡¤l¨ªcules s¨®n en molt bona part improvisaci¨®.

El seu interlocutor, Paul Holdengr?ber, fundador del programa Live de la Biblioteca P¨²blica de Nova York, sabia que, amb ben poc, el volc¨¤ Herzog entraria en erupci¨®. Era q¨¹esti¨® d'anar mostrant bocins de la filmografia o de recitar fragments de La conquesta de l'in¨²til (una mena de quadern de rodatge de l'infernal Fitzcarraldo) perqu¨¨, com la lava, lenta per¨° incandescent, el director segu¨ªs el seu imparable descens pel vessant de l'?xtasi i terror en la ment de D¨¦u, ep¨ªgraf que el mateix Herzog va proposar per a la seva xerrada. ¡°Un concepte que cal vigilar, el de la ment de D¨¦u; per aix¨° em fascina el papa Benet XVI: quan va ser a Auschwitz, es va preguntar tres vegades on era D¨¦u quan es va produir l'Holocaust; m'agradaria parlar-hi i saber si la seva fe ¨¦s s¨°lida i si dubta de l'exist¨¨ncia de D¨¦u; va tenir moments de gran terror, li va assaltar el trauma psicol¨°gic del dubte¡­ potser per aix¨° va renunciar¡±.

Inexorable, va resumir el segle XX amb ¡°un gran error: el de la fi de les utopies socials¡±, i va veure que el XXI s'encamina ja cap al ¡°declivi de la utopia tecnol¨°gica¡±, va assegurar que no t¨¦ m¨°bil, com quan de nen va cr¨¦ixer sense aigua corrent ni tel¨¨fon fix a casa: ¡°La meva vida ha de ser real, vull veure i sentir les cares de la gent, no podem delegar la perspectiva del m¨®n en una pantalla¡±. Que cal saber anar pel m¨®n sense GPS. ¡°Per aix¨° en les meves pel¡¤l¨ªcules busco sempre que l'espectador pugui entendre on van les coses, on ¨¦s la c¨¤mera, que estigui orientat¡±. I per aix¨° a Herzog li agrada el futbol, ¡°perqu¨¨ ¨¦s un joc que es pot llegir¡±. I per aix¨° li encanta Busquets, el jugador blaugrana: ¡°Venen cinc contra ell i llegeix la jugada i els para¡±. Un Bar?a que el dia de la remuntada contra el PSG 6-1 li va mostrar ¡°una realitat suspesa i que canviava constantment; era m¨¤gia; el futbol s'hauria d'haver aturat un any i, despr¨¦s, seguir, per¨° despr¨¦s de redefinir el concepte de futbol¡±.

En un auditori de generacions impossibles (per joves o ja madurs), convocats sense explicaci¨® aparent exceptuant la sensaci¨® ¨ªntima que aquesta nit s'havia de ser aqu¨ª culturalment a Barcelona, ning¨² va pensar que Herzog banalitzava res. Per¨°, per si de cas, va repetir set vegades que cal llegir. ¡°Un director de cinema ha de llegir molt; si no ho fa podr¨¤ ser-ho, per¨° mediocre; si no se sap una cosa a fons, no se n'hauria de fer una pel¡¤l¨ªcula¡±. Ell va portar tres llibres, marcats, molt usats, vells. I va citar des de l'historiador Bernal D¨ªaz del Castillo a Rembrandt o Hercules Seghers, passant per Gengis Khan, Akenaton, Jesucrist (¡°genis avan?ats al seu temps¡±) i Hern¨¢n Cort¨¦s i les seves cartes. ¡°Volia fer una pel¡¤l¨ªcula sobre la conquesta de M¨¨xic, per¨° des del punt de vista d'un cavall; vaig fer el gui¨®, per¨° no tenia pressupost: necessitaria fer una pel¡¤l¨ªcula que nom¨¦s als EUA recapt¨¦s 250 milions de d¨°lars, llavors s¨ª que sortiria productor per aix¨° altre¡±.

Potser a Hollywood t¨¦ mala imatge. ¡°Creuen que en els meus personatges hi ha molt de mi, que soc un obsessiu perqu¨¨ tres dels meus 70 treballs els protagonitzen uns; per¨° estic bastant sa psicol¨°gicament¡­ ?s clar, com que he fet coses que altres no fan, com portar un vaixell a una muntanya, un film amb actors hipnotitzats, un altre sobre el corredor de la mort o viatjo molt a peu, no saben com situar-me, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer-ho amb Woody Allen, que no m'agrada com a persona: la gent a qui li agrada sol odiar-me, i aix¨° m'afalaga¡±.

T¨¦ qui el suplanta a Facebook (¡°a Internet la gent ha perdut el sentit del context i no entenen les coses ni arriben al final¡±), tot i que el mite que corre per la xarxa sobre el fet que sap hipnotitzar una gallina ¨¦s cert: ¡°Ho vaig fer a?L'enigma de Gaspar Hauser: l'agafes pel coll i davant del bec li traces r¨¤pid una l¨ªnia recta, aix¨ª, amb el dit¡±, va gesticular. En aquell film ¨C¡°un dels meus referents vitals, on vaig mostrar la radical dignitat¡±¨C va treballar amb un dels "millors actors¡±, Bruno Schleinten. Per¨° la ment d'Herzog ja expulsava altres materials: la frontera entre ficci¨® i realitat. ¡°Estic molt cansat que s'entenguin els documentals com una cosa nom¨¦s basada en fets reals, que aquests s¨®n veritat per ells mateixos; si els fets fossin ¨²nicament realitat no hi hauria poesia, una guia telef¨°nica seria el millor poemari llavors, no? M'acusen d'inventar-me coses dels meus personatges en els documentals, de posar els seus somnis, per¨° ¨¦s per aprofundir en la realitat, cal anar m¨¦s enll¨¤ del cinema-veritat, nom¨¦s aix¨ª es t¨¦ acc¨¦s a la il¡¤luminaci¨®, a l'¨¨xtasi¡­¡±.

Un cap tribal d'una illa d'Indon¨¨sia, del seu documental Into the Inferno, un passeig po¨¨ticament dantesc per volcans del planeta, narra com s'imagina la fi del m¨®n. El seu rostre s'intercala amb el magma efervescent substitu?t fuga?ment per ones de mar. ¡°Veig aigua vermella: m'expliquen que hi ha altres volcans al m¨®n¡­ Doncs tots entraran alhora en erupci¨® i tot es fondr¨¤: terra, pedres, arbres, com si fos aigua¡±. Com veu Herzog aquest final? ¡°A partir d'alguna estupidesa: microbis, Internet¡­ ?s dif¨ªcil mantenir el m¨®n amb 6.000 milions de persones ca?ant¡­ En les meves pel¡¤l¨ªcules tinc el plaer de contemplar aquesta natura des de fora. He ent¨¨s i acceptat el meu dest¨ª i per aix¨° soc feli? ara i aqu¨ª¡±. El volc¨¤ Herzog havia estat dues hores en erupci¨®.