Aires preelectorals

Mentre la pol¨ªtica catalana gira obsessivament entorn de l¡¯eix del refer¨¨ndum impossible, els partits van prenent posicions per a una eventual convocat¨°ria electoral. Els dos components de Junts pel S¨ª, la coalici¨® independentista guanyadora de les ¨²ltimes eleccions al Parlament, han anunciat que no volen presentar-se de nou units a les eleccions. Tots dos necessiten marcar perfil propi perqu¨¨ l¡¯electorat pugui distingir les difer¨¨ncies entre ells. El Partit Dem¨°crata Europeu Catal¨¤ (PDECat) ha de comprovar a les urnes si els republicans han aconseguit l¡¯hegemonia en l¡¯espai que antany senyorejava Converg¨¨ncia. Per¨°, a m¨¦s, la seva direcci¨® desitja tamb¨¦ subratllar el component ideol¨°gic i pol¨ªtic liberal pel qual s¡¯han decantat els successors de Jordi Pujol. El liberalisme era un dels components de Converg¨¨ncia. Ara ¨¦s l¡¯¨²nic.

Per¨° hi ha altres conservadors i liberals que aspiren a expandir-se en segments de l¡¯electorat inaccessibles per a ells en l¡¯etapa anterior a l¡¯excitaci¨® de la febre independentista que agita Catalunya. El PP i Ciutadans aspiren a aconseguir els vots, d¡¯almenys, una part dels electors que durant d¨¨cades van donar suport a CiU. Per aix¨° insisteixen a presentar el Govern de Puigdemont i Junts pel S¨ª com una coalici¨® lliurada a l¡¯extrema esquerra de la CUP. Per aix¨° el president Mariano Rajoy desempolsa expedients d¡¯obres p¨²bliques paralitzats durant anys per presentar-se ara a Barcelona com el repartidor benvolent de partides pressupost¨¤ries. Per aix¨° In¨¦s Arrimadas intenta llimar l¡¯anticatalanisme d¡¯un partit nascut precisament per combatre el catalanisme per molt que l¡¯obstinaci¨® obligui a contorsions inversemblants.

Esquerra Republicana (ERC) tamb¨¦ t¨¦ la necessitat de redefinir la seva posici¨® i probablement les seves pol¨ªtiques. Despr¨¦s de les seves anades i vingudes, primer amb CiU durant d¨¨cades, despr¨¦s amb les esquerres en l¡¯etapa Maragall-Montilla i finalment amb el PDECat, ja no se sap gaire b¨¦ qu¨¨ representa el cat¨°lic Oriol Junqueras en el que va ser el partit dels ma?ons. Quina part de l¡¯esquerra li queda en un escenari en el qual la CUP exerceix el radicalisme independentista; en el qual els socialistes defensen el seu bagatge de reformisme light, i en el qual la reagrupaci¨® dels perdedors de la crisi econ¨°mica ha il¡¤luminat, amb l¡¯impuls d¡¯Iniciativa-Verds i Podem, una conflu¨¨ncia capa? de guanyar les dues ¨²ltimes eleccions legislatives i l¡¯alcaldia de Barcelona?

La conversi¨® de la conflu¨¨ncia d¡¯esquerres en un nou partit entorn del lideratge d¡¯Ada Colau ha ofert en les ¨²ltimes setmanes alguns aclariments interessants. Entre els impulsors d¡¯aquest proc¨¦s es va estendre el p¨¤nic davant l¡¯intent del l¨ªder de l¡¯organitzaci¨® catalana de Podem, Albano Dante Fachin, d¡¯erigir-se en element definidor de la conflu¨¨ncia i imposar-li les seves condicions, sobretot les relatives a la distribuci¨® del poder intern. Per¨° va resultar que no, que en tot bon partit d¡¯¨¤mbit espanyol l¡¯¨²ltima paraula ¨¦s a Madrid i Pablo Iglesias va tallar en sec les pretensions de Fachin. Aix¨° va permetre veure qui mana en el Podem catal¨¤.

Un aclariment d¡¯aquest tipus ¨¦s el que s¡¯ha produ?t tamb¨¦ en el PSC. El partit de Miquel Iceta ha negociat amb la direcci¨® provisional del PSOE una interpretaci¨® del Protocol d¡¯Unitat que regeix entre tots dos partits des del 1978. El resultat de la negociaci¨® ha estat que la direcci¨® del PSOE ser¨¤ consultada sobre les aliances del PSC en l¡¯¨¤mbit de la pol¨ªtica catalana. Es tracta d¡¯un aven? del PSOE en l¡¯espai del PSC, al qual fins ara no tenia acc¨¦s. En la mem¨°ria dels barons del PSOE es guarda la malvolen?a contra el PSC de Maragall i Montilla per haver format el 2003 amb ERC i Iniciativa el primer govern catal¨¤ d¡¯esquerres des de la Segona Rep¨²blica.

La reedici¨® el 2006 de l¡¯alian?a del PSC amb un partit independentista va ser utilitzada pel PP contra el PSOE en la resta d¡¯Espanya com si fos un delicte de lesa p¨¤tria. Els barons del PSOE es van veure en un comprom¨ªs i aquest va ser el moment en qu¨¨ es va iniciar el declivi electoral del PSOE. La gesti¨® de la crisi econ¨°mica el va aprofundir fins a cotes in¨¨dites i P¨¦rez Rubalcaba va pagar els plats trencats el 2011. El no dels diputats del PSC a la recent investidura de Rajoy com a president ha proporcionat ara al PSOE l¡¯ocasi¨® per exigir al PSC tenir veu i vot en la seva pol¨ªtica d¡¯aliances. Van obtenir veu, que no tenien, per¨° no el vot, segons Iceta.