La cistella que va valdre un bitllet a Barcelona¡¯92

El m¨®n del b¨¤squet recorda amb tendresa els Jocs Ol¨ªmpics de l¡¯any 1992. Barcelona va gaudir del joc d¡¯un equip on brillaven estrelles com Michael Jordan, Magic Johnson o Larry Bird. Un espectacle en maj¨²scules. L¡¯anomenat Dream Team el formaven 11 jugadors de la NBA? ¡ªla millor lliga del m¨®n¡ª i una jove promesa dels campionats universitaris. Aquest ¨²ltim va passar de puntetes per la capital catalana i es va veure relegat a un paper testimonial davant de les imponents figures que lideraven l¡¯equip dels Estats Units. Parlem de Christian Laettner.

Aquest dimarts fa 25 anys que aquest ala-pivot es guanyava el bitllet a Barcelona i entrava als anals de la hist¨°ria protagonitzant un dels millors partits que es recorden al b¨¤squet universitari nord-americ¨¤. El 28 de mar? del 1992 les universitats de Kentucky i Duke, on Laettner era tota una instituci¨®, s'enfrontaven en la final regional de la costa est, celebrada a Filad¨¨lfia.

La pressi¨® queia com una llosa al damunt dels blue devils de l'elitista Universitat de Duke (Carolina del Nord). Eren els vigents campions i la seva condici¨® d¡¯instituci¨® privada amb gran prestigi acad¨¨mic generava una gran animadversi¨® vers l¡¯equip. Laettner era el focus principal de les cr¨ªtiques. Era blanc, tenia imatge de portada de revista juvenil i el seu esperit competitiu fregava l¡¯agressivitat. Despr¨¦s d¡¯una temporada perfecta on havien aconseguit coronar-se com a campions, seguidors i detractors esperaven amb candeletes veure si eren capa?os de revalidar un t¨ªtol que se¡¯ls presentava complicat.

El cam¨ª fins a la final regional va ser pr¨¤cticament un passeig per a tots dos equips. La gran cita tenia tots els al¡¤licients per ser un enfrontament a cara o creu entre dues de les millors plantilles del campionat i dos dels jugadors que ja trucaven a la porta de la NBA. El duel entre Christian Laettner i Jamal Washburn, la gran esperan?a del modest Kentucky, estava servit.

L¡¯Spectrum Arena de Filad¨¨lfia era ple a vessar. Prop de 20.000 persones presenciaven l¡¯inici del partit i el primer quart feia perillar la vict¨°ria blava, dels blue devils. Els de Kentucky no estaven disposats a entregar en safata de plata l¡¯acc¨¦s a la final a quatre i aconseguien posar-se al capdavant durant els primers 10 minuts, per¨° la reacci¨® de Duke no va trigar a arribar. Els de Carolina del Nord esborraven el rival de la pista en el segon i tercer quart, superant-lo en agressivitat i determinaci¨®.

Els incondicionals seguidors dels blue devils pensaven que ho tenien tot encarrilat. Poc s¡¯imaginaven que la remuntada ¨¨pica de Kentucky, al m¨¦s pur estil del Bar?a de Luis Enrique contra el PSG, acabaria posant-los contra les cordes amb un imparable Mashburn al capdavant. El Laettner m¨¦s arrogant, amb els nervis a flor de pell, va intentar trepitjar un jugador rival est¨¨s al parquet. Per¨° l'acci¨® nom¨¦s va ser sancionada amb una falta t¨¨cnica pels ¨¤rbitres.

La balan?a s¡¯equilibrava en els ¨²ltims minuts del temps reglamentari i la pr¨°rroga semblava el desenlla? m¨¦s just per a un partit que s¡¯havia convertit en una anada i tornada cont¨ªnua. El festival d¡¯anotaci¨® i duresa f¨ªsica continuaria en el temps afegit. Laettner es conxorxava amb la cistella i agafava la batuta dels blue devils. El seu percentatge d'encert en el tir era perfecte, ho havia encistellat tot fins llavors. L¡¯eliminaci¨® de Mashburn per acumulaci¨® de faltes posava en estat cr¨ªtic l¡¯equip de Kentucky, que havia aguantat estoicament l¡¯envit dels totpoder¨®s vigent campi¨®. Tots dos equips superaven els 100 punts.

A set segons del final, Sean Wood rebia la pilota i anotava un ganxo des de la l¨ªnia de tir lliure, deixant Kentucky un punt per sobre en el marcador a nom¨¦s dos segons abans del final. L¡¯enfrontament semblava resolt: l¡¯equip modest s'imposava al gran favorit.

Per¨° la hist¨°ria t¨¦ reservada una cloenda encara m¨¦s ¨¨pica. Grant Hill treu la pilota des de la l¨ªnia de fons i l'envia en una passada m¨¦s pr¨°pia de rugbi o futbol americ¨¤ que no pas de b¨¤squet. Laettner la rep, finta dos rivals i deixa anar un tir en suspensi¨® a nom¨¦s dues d¨¨cimes del so de la botzina que decreta el final del partit. El silenci s¡¯apodera dels espectadors i ning¨² gosa apartar la mirada. La pilota entra a la cistella de forma suau. La resta ¨¦s hist¨°ria.