L¡¯illa de la novel¡¤la

La novel¡¤la reclama constantment el seu espai. No sabem exactament ni quin ¨¦s, ni on ¨¦s. ?s per aix¨° que el reclama, perqu¨¨ altres narratives li furten el terreny. Primer la premsa, despr¨¦s el cinema, el documental i, des de fa un temps, les s¨¨ries, per¨° la novel¡¤la continua el seu cam¨ª. Agafa els materials que li dona el passat, i mira de bastir alguna cosa que duri. L¡¯energia que t¨¦ ¨¦s enorme, ¨¦s la mare de totes les creacions modernes, l¡¯han assassinada tantes vegades que haurem de pensar que cada vegada que anuncien la mort de la novel¡¤la el que fan ¨¦s demostrar la seva regeneraci¨® constant.

Tot aix¨° ¨¦s el que fa i aconsegueix l¡¯alemany Lutz Seiler (Tur¨ªngia, 1963) a Kruso: reconquerir l¡¯espai per a una hist¨°ria de 500 p¨¤gines, un argument nou que explica qu¨¨ va passar a l¡¯RDA ¡ªi de retruc a Europa¡ª i per qu¨¨ aix¨° ens explica a tots plegats una mica. L¡¯Ed Bendler, el protagonista, arriba a una illa on Kruso, Alexander Krusowitsch, fa d¡¯alma mater d¡¯un restaurant que t¨¦ forma de vaixell, els fonaments del qual s¡¯han de refor?ar perqu¨¨ el mar se¡¯ls menja. Seiler ens situa a l¡¯illa de Hiddensee, la terra promesa que fa de refugi d¡¯homes que es recolzen els uns en els altres per no caure.

La hist¨°ria ens porta a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ tot est¨¤ a punt d¡¯enfonsar-se. Les economies de l¡¯Est fan fallida i comencen a caure les fronteres i fins i tot el mur que separa els dos Berlins, les dues Alemanyes. Els qui se¡¯n van, els qui volen fugir, els qui no troben enlloc m¨¦s on anar, com l¡¯Ed, el protagonista que marca el fil conductor de la novel¡¤la. Seiler rebutja el folklore pol¨ªtic amb qu¨¨ se sol amenitzar aquest tipus de llibres, no hi ha cap hist¨°ria d¡¯espies perqu¨¨ ja no hi ha gaire res que pagui la pena espiar, no hi ha redempcions ideol¨°giques perqu¨¨ la novel¡¤la impugna les pel¡¤l¨ªcules pol¨ªticament correctes sobre l¡¯Europa de l¡¯Est. El seu terreny ¨¦s un altre. A canvi, la vida desborda les p¨¤gines, els sentits s¨®n tan importants aqu¨ª com ho s¨®n per als n¨¤ufrags que saben que necessiten afinar-los si volen sobreviure.

El llibre, m¨¦s que una lli?¨® de superviv¨¨ncia, ¨¦s una lli?¨® de sobreviv¨¨ncia, de reflexi¨® sobre el temps que s¡¯est¨¤ vivint, usant, passant, gastant, que ens viu, ens usa, ens passa i ens gasta: ¡°L¡¯Ed exsudava pencant el vell p¨°sit de pensaments i sentiments. S¡¯hi matava fins que tocava el fons estable de l¡¯extenuaci¨®, i durant aquelles hores se sentia pur, redimit de si mateix i de la infelicitat; no era ni m¨¦s ni menys que un rentaplats que aguantava prou b¨¦ el tipus enmig del caos¡±. ?s el temps que torna a necessitar la novel¡¤la. Un temps que cont¨¦ tots els anteriors, que cont¨¦ les vides dels que apareixen en els llibres de Bulg¨¤kov, Defoe o Plenzdorf, per¨° tamb¨¦ en els poemes de Trakl o Rimbaud. La novel¡¤la ho vol tot, Seiler ho necessita tot per poder desbrossar i construir all¨¤ on no hi havia res.

La relaci¨® dels dos homes desborda la de Crusoe i Divendres. Kruso ¨¦s Alexander Krusowitsch, un cognom del qual no acabem de saber del cert quina part t¨¦ d¡¯alemany i quina t¨¦ de rus, ¨¦s Alexander-Aloscha, aquella mena de Karam¨¤zov que tamb¨¦ necessita fer un pet¨® a la terra que el salva i que el renova; el Krusowitsch que surt del matrimoni entre un general rus i una artista de circ; el Crusoe que acull i modifica tota la hist¨°ria de l¡¯Ed, que passa com una novel¡¤la d¡¯aventures, que ¨¦s la millor manera d¡¯explicar qu¨¨ passa al m¨®n, qu¨¨ va passar a Alemanya i qu¨¨ va passar als alemanys, que, al cap i a la fi, tamb¨¦ van ser n¨¤ufrags de la hist¨°ria. Seiler, poeta, sembla omplir totes les trames de significats, de trames que s¡¯enfonsen en la literatura de temps passats.

La hist¨°ria hi ¨¦s, per¨° la hist¨°ria de Seiler ¨¦s la hist¨°ria de les met¨¤fores que la literatura ha creat per crear mons. Han passat trenta anys d¡¯en?¨¤ que Coetzee va escriure el seu Foe, potser per aix¨° Kruso ¨¦s un relat de relats que es construeix contra les onades que volen erosionar el vaixell Klausner. De fons se sent el brogit lluny¨¤ d¡¯un timbal de llauna que ressona en una muntanya m¨¤gica. Remet, a la seva manera, a llibres com La lluitadora d¡¯ombres, d¡¯Inka Parei, o, de lluny i de prop, Lli?¨® d¡¯alemany, de Sigfried Lenz, tamb¨¦ tradu?t per Joan Ferrarons i tamb¨¦ publicat per Club Editor.

L¡¯illa de la novel¡¤la ¨¦s un gran continent.