Nom¨¦s postals

Una immersi¨®. Entrar aquests dies a la Fundaci¨® T¨¤pies suposa submergir-se en un espai modificat per la pres¨¨ncia d¡¯una formidable col¡¤lecci¨® de postals. L¡¯exposici¨® Diumenge reuneix unes 27.000 postals que revesteixen les parets de les dues sales de la Fundaci¨®, del terra al sostre, formant una ret¨ªcula inequ¨ªvocament feta a m¨¤. Estan endre?ades sense cap afectaci¨®, col¡¤locades com faria un enrajolador. Res a veure amb el gest arrauxat que identifiquem sovint amb els genis d¡¯aquest pa¨ªs petit que ¨¦s Catalunya. La col¡¤lecci¨® d¡¯Oriol Vilanova, que es mostra en el seu moment present, i l¡¯acumulaci¨® que suposa, traspua pels quatre costats la voluntat de fer coses m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s estrictament necessari, i suggereix alguna cosa lligada a les activitats que acabem considerant art¨ªstiques. ?s monumental la col¡¤lecci¨®, igual que ho ¨¦s enganxar les postals una a una a la paret.

Les postals s¨®n un retrat del m¨®n, de la terra, per¨° tamb¨¦ d¡¯all¨° que els homes han constru?t i, a la vista de les postals i sabent que estan triades entre moltes altres, podem pensar, sense equivocar-nos, que all¨¤ tan sols hi ha una part del m¨®n material. Escultures, rellotges de sobretaula, pintors de cavallet, safates, vasos i gerros, postes de sol al mar, tel¨¨fons, joies, estoigs, animals ex¨°tics, personatges de cera i escenes, desfilades i parades militars, soldats, portes d¡¯esgl¨¦sies, cotxes antics, mercats i fires al carrer, ciutats, edificis de totes classes, espases i sabres, instruments musicals, escenes de cinema, escultures d¡¯avantguarda, ciutats des de l¡¯aire, castells i fortificacions, carreteres de muntanya, parelles de ball, paisatges i edificis doblats, f¨°ssils, verges, p¨²lpits, taronges i tarongers, el Palau de Just¨ªcia de Brussel¡¤les, museus, pinacoteques, vitrines, ciutats su?sses, lluitadors, cors, escales, cignes i llacs, escultures amb peanyes, columnes commemoratives, eines, vaixells, ru?nes romanes, ru?nes gregues, armadures, teatres, d¨°lmens i menhirs, coloms, ciutats i monuments de nit, art p¨²blic, gats, motos, ciutats en miniatura, restaurants, mobles, cactus, el Centre Georges Pompidou de Par¨ªs, interiors varis, antenes, pistes de tennis, canons, neu, esqu¨ªs i pistes, hotels, tombes, figures, d¨¦us, animals, persones, caps, ponts petits de muntanya, rellotges vegetals, platges i banyistes, Valle de los Ca¨ªdos, tir de corda, personatges d¡¯?frica, la Xina, el Jap¨®, Mong¨°lia, el Tirol, arcs triomfals i portes, Ven¨¨cia, petits electrodom¨¨stics, ocells, papallones, insectes, pescadors, oficis i habilitats, fanals p¨²blics, starlets i ballarines, torres de vigil¨¤ncia, dip¨°sits d¡¯aigua, llan?acoets, balnearis. Si hi van, imaginin que van pronunciant els noms de les coses que veuen a les postals i les escriuen, com si fossin imitadors de Georges Perec. Diguin-los, verbalitzin-los i veuran la monumental empresa que suposa aquesta col¡¤lecci¨® de paper.

Per¨° al darrere de la col¡¤lecci¨® i la seva exposici¨® oberta al p¨²blic hi ha una reforma camuflada de l¡¯edifici, la tercera. L¡¯excusa de procurar l¡¯adequada observaci¨® de les postals ha fet introduir alguns canvis a l¡¯edifici amb una finesa remarcable, que ara exhibeix un gran i ¨²nic espai de dues altures que deixa veure el gran balc¨® central. El balc¨® sembla ara posat al servei de les postals per tal de permetre observar les bandes de colors que formen les imatges, i ens fa adonar que estan endre?ades com si la paret fos ¨²nica, de la planta inferior al sostre de la superior. Aquesta idea cont¨ªnua, posada ara de relleu, est¨¤ subratllada per la col¡¤locaci¨® de quatre columnes falses (fetes amb tub de PVC) a la segona planta, que s¨®n la prolongaci¨® de les seves hom¨°nimes de la planta inferior. Per fer-ho encara m¨¦s expl¨ªcit, s¡¯han suprimit dues parets expositives de la planta segona que ajuden a veure totes les postals sense obstacles. L¡¯arquitectura de l¡¯antiga editorial i les postals semblen haver-se alineat feli?ment. I l¡¯antiga biblioteca de la Montaner i Simon sembla ara el que ¨¦s i, en certa mesura, ¨¦s menys estranya i lligada a aquesta col¡¤lecci¨® impresa.

Hi ha moltes maneres de treure el cap al m¨®n i moltes de formar-se una opini¨® i de cultivar la sensibilitat i el sentit de la bellesa. Hi ha els museus, l¡¯acad¨¨mia i tantes altres institucions, per¨° treure el cap per les postals que comprem els diumenges al mercat ¡ªque equival a dir al carrer¡ª ¨¦s una forma d¡¯educar-se com qualsevol altra. Tot plegat fa venir al cap un comentari de Bernard Shaw: ¡°De petit vaig haver d¡¯interrompre la meva educaci¨® al carrer per anar a l¡¯escola¡±.