Espia els correus de la seva exdona per obtenir avantatge en el divorci

Andr¨¦s G. va arribar a la vista de divorci amb la lli?¨® ben apresa. Sabia per endavant el que la seva exdona i l'advocada d'ella plantejarien, la qual cosa li va permetre obtenir "una posici¨® d'avantatge". L'home havia accedit de forma il¡¤legal al compte de correu de la dona i havia llegit amb deteniment els correus que va intercanviar amb la seva lletrada, en els quals ambdues "detallaven l'estrat¨¨gia a seguir en el judici", segons es llegeix a la sent¨¨ncia que ara ¨Cvuit anys despr¨¦s d'aquest espionatge matrimonial¨C l'ha condemnat a dos anys i mig de pres¨® per un delicte de descobriment de secrets.

La vista de divorci estava fixada per al 25 de novembre del 2009. Durant els mesos previs, Andr¨¦s va tornar a viure a casa de la seva mare i la seva germana, a Badalona. L'home va aprofitar la connexi¨® a internet d'aquest habitatge per espiar el correu de la seva exdona durant una setmana. "Sense que consti com va obtenir les claus", diu la sent¨¨ncia, va accedir al compte de Yahoo del seu ex i, una vegada dins, va canviar les contrasenyes. Com ha demostrat un informe pericial, Andr¨¦s va llegir els correus sobre el proc¨¦s de divorci, per¨° va aprofitar tamb¨¦ per fer un cop d'ull a altres 26 missatges privats entre la dona i la seva nova parella; alguns d'ells, de "contingut sexual", va admetre la dona a la seva declaraci¨®.

La dona es va adonar que alg¨² (llavors no sabia amb certesa qui, encara que s'ho imaginava) havia accedit al seu correu perqu¨¨ la seva contrasenya de sempre no funcionava. L'hi va explicar a la seva nova parella, que ¨¦s inform¨¤tic. Aquest la va ajudar no nom¨¦s a accedir de nou al compte, sin¨® tamb¨¦ a apreciar que alguns correus de la seva safata d'entrada constaven com llegits. La dona no va dubtar que havia estat cosa del seu marit i aix¨ª ho va explicar al judici penal. Va dir que volia "fer-li mal" i "assabentar-se dels detalls del divorci". En aquesta ruptura, va agregar la dona, "es va veure perfectament" que Andr¨¦s "estava al corrent de tot i coneixia detalls" que nom¨¦s havia parlat amb la seva advocada.

I qu¨¨ va replicar l'home, que va demanar ser absolt del delicte? Doncs que "no recorda gaireb¨¦ res" i que "pateix una malaltia mental" de la qual no ha aportat cap prova, recull la sent¨¨ncia dictada pel jutjat penal n¨²mero 25 de Barcelona. Tampoc sap on vivia llavors. Va admetre que a casa de la seva mare hi havia connexi¨® a internet. I que com ella "no sap utilitzar aquestes coses", la persona que va poder haver accedit a la xarxa era... la seva neboda. La jutgessa retreu a l'acusat que la citi en el judici per primera vegada, la qual cosa "no ve sin¨® a confondre i embolicar els fets". La seva declaraci¨®, conclou la resoluci¨®, "resulta del tot menys concloent i vera?".

La germana d'Andr¨¦s tamb¨¦ va declarar i vi a tirar m¨¦s llenya al foc. Va negar que la seva neboda hagu¨¦s enviat correus a la seva tia pol¨ªtica, una hip¨°tesi que la sent¨¨ncia rebutja de pl¨¤nol: la noia era menor i no tenia cap inter¨¨s en el tema. La germana va admetre que no es portava b¨¦ amb Andr¨¦s, que el divorci era "conflictiu" i que la relaci¨® entre les parts era "complicada i dolenta".

La v¨ªctima de l'espionatge ¨Cdefensada per l'advocat penalista Jordi Bertomeu¨C va anar m¨¦s enll¨¤ i va assegurar que Andr¨¦s va arribar a "extorquir-la" amb el contingut dels correus sexuals, perqu¨¨ estava disposat a ensenyar-los al fill de tots dos "quan fos gran". Va explicar, a m¨¦s, que li va enviar una carta on es podia entreveure que els faria "mal". La dona va assegurar que estava embarassada quan van oc¨®rrer els fets i que el succ¨¦s la va alterar i la va obligar a agafar la baixa m¨¨dica.

La dona va insistir que Andr¨¦s vivia al carrer Sant Rafael de Badalona amb la seva mare, perqu¨¨ era all¨ª on li lliurava i recollia el nen. Malgrat que va assegurar que no recordava on vivia, la burocr¨¤cia el va delatar: va donar aquesta adre?a de Badalona per rebre les notificacions del jutjat. A m¨¦s de la pres¨® ¨Camb l'agreujant de "parentiu"¨C la sent¨¨ncia li ha imposat el pagament d'una multa de 3.600 euros.