El somni americ¨¤ del sobiranisme

La causa de l'independentisme obliga a fer estranys companys de llit. En la seva obstinaci¨® per situar a l'escena internacional l'objectiu del refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia, la Generalitat ha convertit els Estats Units en una prioritat. I ha espremut tots els contactes i relacions possibles per preparar f¨°rums, audi¨¨ncies i fotos per l'expresident Artur Mas, primer, i aquesta mateixa setmana per al seu successor, Carles Puigdemont. Des del president d'un think tank (laboratori d'idees) conservador, admirador declarat de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, a un dels congressistes republicans m¨¦s radicals en pol¨ªtica exterior, passant pels l¨ªders anticastristes de la comunitat cubana a Florida. Cap contacte s'ha desaprofitat.

M¨¢s informaci¨®n

Puigdemont treu ferro a l¡¯enquesta que revela una reculada de l¡¯independentisme

Puigdemont explica a tres congressistes nord-americans el proc¨¦s sobiranista

Puigdemont s'ha citat en el seu periple amb el president de la subcomissi¨® d'Assumptes Europeus del Congr¨¦s nord-americ¨¤, Dana Rohrabacher, ferm defensor del president rus, Vlad¨ªmir Putin, i que va arribar a suggerir en una piulada que ¡°si la majoria dels residents legals d'Alaska volen formar part de R¨²ssia¡± no tenia cap problema. Puigdemont tamb¨¦ es va trobar amb Eliot Engel, l¨ªder dem¨°crata al Comit¨¨ d'Afers exteriors del Congr¨¦s.

Puigdemont, com havien fet des del 2014 diferents delegacions catalanes, es va citar amb els congressistes republicans de Florida Mario D¨ªaz-Balart, Ileana Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo. Els tres s¨®n fervents anticastristes. D¨ªaz-Balart i Curbelo s'han posicionat expl¨ªcitament a favor de l'autodeterminaci¨® de Catalunya. Aquesta comunitat republicana de Florida ¨¦s el principal aliat que ha aconseguit la Generalitat en aquests anys de proselitisme als Estats Units.

Valor afegit del viatge de Puigdemont ha estat la seva recepci¨® a l'American Enterprise Institute (AEI), el m¨¦s important think tank republic¨¤. El president de l'AEI, Arthur Brooks, amb fam¨ªlia pol¨ªtica a Catalunya, mant¨¦ contacte amb Mas. Brooks tamb¨¦ mant¨¦ una relaci¨® amb l'expresident Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, de qui va dir el 2010 a La Vanguardia que ¡°¨¦s extremadament intel¡¤ligent¡±. ¡°Tant de bo tingu¨¦ssim als Estats Units m¨¦s pol¨ªtics com ell¡±, va declarar. A Nova York, Puigdemont tamb¨¦ es va reunir breument amb James Carville, exassessor de l'expresident Bill Clinton. Carville, que no va voler valorar el proc¨¦s sobiranista davant dels mitjans, es va fer c¨¨lebre en el seu moment per encunyar la cita ¡°¨¦s l'economia, est¨²pid¡±, que va acabar per convertir-se en el lema de campanya de Clinton el 1992: ¨¦s a dir, la millora econ¨°mica ¨¦s m¨¦s important que qualsevol altra promesa pol¨ªtica.

La Generalitat s'ha recolzat tamb¨¦ en una xarxa d'acad¨¨mics catalans de prestigi que exerceixen el seu treball en aquest pa¨ªs i s¨®n, en la seva majoria, defensors del proc¨¦s independentista. A Harvard treballa Pol Antr¨¤s, economista que ha destacat per defensar activament la viabilitat de la independ¨¨ncia de Catalunya. Puigdemont va celebrar diumenge passat a Boston un sopar al qual Antr¨¤s estava convidat.

El president tenia en la seva agenda dijous un esmorzar amb representants de primer nivell de la comunitat catalana expatriada, independentistes o no, segons un document de preparaci¨® del viatge al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S; entre els comensals estava prevista l'assist¨¨ncia de Xavier Sala i Mart¨ªn, professor d'Economia a la Universitat de Columbia i conegut activista del secessionisme; Carles Boix, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la Universitat de Princeton i membre del Consell Assessor per la Transici¨® Nacional de la Generalitat; i Joan Massagu¨¦, onc¨°leg, director del centre Sloan Kettering de Nova York, que va donar p¨²blicament el seu suport electoral a Junts pel S¨ª.

Artur Mas, en la seva visita de baix perfil com a president a Nova York el 2015, va ser afavorit per Sala i Mart¨ªn en una confer¨¨ncia que va protagonitzar a la Universitat de Columbia. Puigdemont va visitar a Massachusetts les instal¡¤lacions del CIC, un centre de desenvolupament d'empreses tecnol¨°giques, i a Harvard va impartir una confer¨¨ncia al Centre d'Estudis Europeus (CES).

Estudiants mobilitzats

¡°Harvard ¨¦s un lloc molt obert, cada dia hi ha moltes confer¨¨ncies i f¨°rums a tot arreu, i l'auge dels nacionalismes i els populismes a Europa interessa molt. Al campus hi ha, a m¨¦s, molts estudiants catalans, alguns molt mobilitzats pol¨ªticament, i han impulsat algunes d'aquestes confer¨¨ncies¡±, corrobora Jos¨¦ Mar¨ªa Beneyto, professor visitant a Harvard i exportaveu d'Exteriors del PP al Congr¨¦s. ¡°Puigdemont va ser m¨¦s caricaturesc que Mas, va dibuixar una imatge d'Espanya com si fos un pa¨ªs imperialista i opressor en el qual l'independentisme seria una mena de lluita pels Drets Civils a l'altura de Martin Luther King¡±, critica Beneyto, qui tamb¨¦ va ser el ponent encarregat de donar una altra versi¨® del conflicte davant de Mas, com davant de Puigdemont.

Acad¨¨mics catalans han ajudat Puigdemont amb els seus contactes

Les paraules de Puigdemont van molestar tamb¨¦ molts altres o?dors, una audi¨¨ncia formada per unes 90 persones, sobretot per alumnes espanyols, molts d'ells catalans. El president del CES, el grec Grzegorz Ekiert, resta gravetat a la pol¨¨mica. ¡°No veig una especial pres¨¨ncia de pol¨ªtics catalans a Harvard, ¨¦s m¨¦s aviat una coincid¨¨ncia; al CES venen centenars de conferenciants cada any, de molts perfils i ¨¤mbits¡±, assenyala Ekiert. I assegura: ¡°La xerrada va ser molt constructiva, amb diferents punts de vista; va haver-hi molts estudiants espanyols¡±.

La comitiva de Puigdemont i el seu conseller Ra¨¹l Romeva destacava tamb¨¦ per una gaireb¨¦ exclusiva pres¨¨ncia de mitjans de comunicaci¨® espanyols, inclosos diversos de catalans, encara que el president s¨ª va ser entrevistat per periodistes de The New York Times, The Washington Post o pel servei en castell¨¤ de la CNN. Sobretot la secci¨® d'opini¨® de The New York Times ha prestat una especial atenci¨® a l'independentisme durant els ¨²ltims anys.