¡°D¡¯entrada no crec que bloquegem una Esc¨°cia independent a la UE¡±

El Brexit arrenca amb intensitat. La carta de la primera ministra brit¨¤nica, Theresa May, garanteix emocions fortes en el primer divorci de la UE en 60 anys. Brussel¡¤les ha reaccionat amb fermesa; Berl¨ªn, que va mostrar certa complaen?a al principi, ha endurit la seva posici¨®. Espanya, en canvi, advoca per un Brexit de vellut. Un informe del Govern apuntava ja en aquesta direcci¨® a la vista dels forts lla?os comercials, econ¨°mics i de tot tipus amb el Regne Unit; el ministre d¡¯Exteriors, Alfonso Dastis (Jerez, 1955), ho diu alt i clar en aquesta entrevista. Dastis rep EL PA?S en un despatx del Consell Europeu. I en plena acci¨®: acaba d¡¯aconseguir que la UE es posi del costat d¡¯Espanya en el litigi de Gibraltar. El m¨¦s semblant a les seves l¨ªnies vermelles s¨®n el penyal i Esc¨°cia. En la resta, lluny del Brexit dur que s¡¯imposa en les primeres etapes de les converses, el cap de la diplom¨¤cia espanyola opta per la delicadesa i la persuasi¨®.

Pregunta. La carta de May cont¨¦ promeses i concessions, per¨° tamb¨¦ amenaces i xantatges. ?s el millor punt de partida?

Resposta. No veig amenaces i xantatges, francament. L¡¯¨¨mfasi s¡¯ha posat en el fet que la carta vincula la consecuci¨® d¡¯un bon acord comercial a la cooperaci¨® en seguretat i terrorisme: una esp¨¨cie de comer? o terror. Per¨° la cooperaci¨® en seguretat beneficia tant Europa com el Regne Unit. Jo no em sento afectat pel xantatge: la nostra seguretat est¨¤ en mans d¡¯Europa, no en mans de Londres. Ni tan sols crec que aquesta sigui la intenci¨® de May.

P. El comer? va acompanyat de la seguretat 11 vegades en sis p¨¤gines en aquesta carta: els brit¨¤nics amenacen fins i tot amb no compartir dades amb Europol.

R. En aquest cas el Regne Unit tampoc podr¨¤ tenir acc¨¦s a les dades europees. I ells tenen molt inter¨¨s a compartir dades.

¡°No veig amenaces ni xantatges en la carta de Theresa May¡±

P. Londres vol que l¡¯acord de divorci i el comercial es negoci?n en paral¡¤lel. Alemanya s¡¯hi nega en rod¨®. I Espanya?

R. Espanya est¨¤ amb la posici¨® comuna: anem a una negociaci¨® seq¨¹encial. Per¨° si un llegeix la carta acuradament, del que parla May ¨¦s que ambdues coses, la sortida i el pacte de lliure comer?, han de ser acordades alhora, no necess¨¤riament negociades en paral¡¤lel. Espanya, aix¨° s¨ª, creu que l¡¯ideal seria comen?ar pels drets dels ciutadans.

P. Hi ha mig mili¨® de brit¨¤nics a Espanya. Aquest no ¨¦s un aspecte a favor d¡¯Espanya?

R. La idea ¨¦s que l¡¯estatut del Regne Unit, quan surti, sigui el m¨¦s semblat possible al que t¨¦ ara. No podr¨¤ estar basat en la lliure circulaci¨®, per¨° ja tenim regulacions per a tercers pa?sos que estan molt prop de l¡¯estatut d¡¯un ciutad¨¤ de la UE. A m¨¦s, aplicarem el principi de reciprocitat: si Londres pren mesures que perjudiquin els drets dels europeus, farem el mateix.

P. Quin Brexit vol Espanya?

R. Preferiria no simplificar, per¨° si cal triar entre Brexit dur o tou, Espanya est¨¤ m¨¦s a prop del Brexit tou. Lamentem que el Regne Unit se¡¯n vagi. Volem un acord equilibrat, raonable i rigor¨®s, per¨° ¨¦s cert que si se¡¯n van del mercat com¨² i de la uni¨® duanera, ¨¦s dif¨ªcil que aix¨° sigui exactament Brexit tou. Espanya vol tenir una relaci¨® estreta amb el Regne Unit: el m¨¦s propera possible a la que tenim ara. Si aix¨° es vol definir com a Brexit tou no hi tinc cap inconvenient.

P. Hi ha risc de no-acord?

R. Les probabilitats que no hi hagi acord s¨®n molt baixes. Ambdues parts en sortirien perjudicades. El to de la carta va per aqu¨ª: May podria haver repetit en la seva carta que un no-acord ¨¦s millor que un mal acord, com va dir al gener. I no ho ha fet.

P. Hi ha molt ver¨ª en aquesta missiva. Embolicat en paper de regal.

R. Caldria acarar el discurs de gener a Lancaster House i la carta, per¨° crec que l¡¯actitud ha millorat.

P. Contra el clix¨¦ de la divisi¨®, la unitat a Vint-i-set ha estat la t¨°nica fins ara. Afloraran m¨¦s endavant les difer¨¨ncies?

R. Hi haur¨¤ discussions internes i moments en els quals les posicions dels uns i dels altres no encaixin. Per¨° confio que mantinguem la unitat: ens hi juguem molt.

P. Tem per les empreses m¨¦s exposades, com Santander, Iberdrola, Telef¨®nica?

R. No crec que els brit¨¤nics tinguin inter¨¨s a castigar les empreses europees, el mateix que Espanya i la UE tampoc tenen inter¨¨s a castigar els brit¨¤nics.

P. Espanya podria buscar acords bilaterals com suggereix l¡¯informe del Govern?

R. El nostre negociador ¨¦s Michel Barnier. La Comissi¨® negociar¨¤ per nosaltres en tot el que siguin compet¨¨ncies de la UE. Despr¨¦s hi ha compet¨¨ncies nacionals: fins i tot aqu¨ª creiem que ¨¦s preferible negociar conjuntament, per¨° si per alguna ra¨® aix¨° no funciona, no renunciem a les nostres compet¨¨ncies i a la possibilitat de complementar la negociaci¨® conjunta amb una negociaci¨® bilateral, per exemple en Seguretat Social. Sempre que aix¨° no perjudiqui els Vint-i-set.

¡°Esc¨°cia sortir¨¤ de la UE quan surti Regne Unit: la resta ja veurem¡±

P. Qu¨¨ passar¨¤ amb Esc¨°cia?

R. Sortir¨¤ de la UE quan en surti el Regne Unit: la resta ja ho veurem. Espanya no veu amb bons ulls que cap estat europeu inici? processos de fragmentaci¨®. Dit aix¨°, si en aplicaci¨® de les seves lleis el resultat d¡¯aquest proc¨¦s fos una divisi¨® del Regne Unit, qualsevol part del Regne Unit que es converteixi en un estat i vulgui adherir-se a la UE haur¨¤ de sol¡¤licitar-ho. I seguir els passos que estan estipulats.

P. Espanya en vetaria l¡¯acc¨¦s?

R. D¡¯entrada no crec que el bloquegem.

P. Els paral¡¤lels amb Catalunya influeixen en aquest ¡°d¡¯entrada¡±?

R. No. A Esc¨°cia va haver-hi un refer¨¨ndum d¡¯acord amb les lleis. A Espanya no n¡¯hi pot haver d¡¯acord amb la Constituci¨®; si es modifiqu¨¦s la Constituci¨®, ja ho veur¨ªem. No crec que siguin casos comparables.

¡°Volem un acord equilibrat, raonable i rigor¨®s¡±