La igualtat davant la llei

La igualtat total mai ha estat aconseguida malgrat els esfor?os realitzats per acostar-s¡¯hi. A Occident, la igualtat formal davant la llei i els tribunals est¨¤ garantida. Nom¨¦s queden alguns vestigis, com els aforaments, que a Espanya haurien de ser dr¨¤sticament redu?ts en benefici de tots, inclosos els aforats. Per¨° la igualtat real s¨®n figues d¡¯un altre paner. En realitat, molts factors condueixen a la desigualtat, no nom¨¦s els derivats de la naturalesa humana, sin¨® tamb¨¦ els socials. No es tracta de predicar la resignaci¨®. Al contrari, cal assumir que hi ha desigualtat i combatre-la amb responsabilitat, tenint en compte que l¡¯¨¤nim de lucre ¨¦s inherent a la condici¨® humana.

En democr¨¤cia, el sistema m¨¦s idoni per limitar la desigualtat ¨¦s un r¨¨gim fiscal progressiu i de rigor¨®s compliment. Els qui vulneren les seves obligacions tribut¨¤ries, segons el Codi Penal, s¨®n uns par¨¤sits socials, a m¨¦s d¡¯uns ciutadans menyspreables. La pregunta, davant esdeveniments recents, ¨¦s: pot existir la igualtat davant la llei i els tribunals si, com hem assenyalat, vivim en una societat essencialment desigual? Dif¨ªcil, molt dif¨ªcil.

Els tribunals reben en les seves estrades la desigualtat real que hi ha en la societat i per regla general no l¡¯agreugen per¨° tampoc hi posen remei per una simple ra¨®: no est¨¤ a les seves mans fer-ho. Aix¨ª es dedueix almenys de la interpretaci¨® que fan de la seva comesa. La percepci¨® de la ciutadania ¨¦s, no obstant aix¨°, que els poderosos reben un tracte privilegiat i no falten dades que confirmen aquesta impressi¨®.

En primer lloc, la durada dels judicis per la complexitat dels delictes imputats, per acabar al cap d¡¯anys i anys amb penes poc severes comparades amb les imposades a la delinq¨¹¨¨ncia primitiva i violenta dels desfavorits. Als quals cal afegir que rarament es retorna els diners robats. Tamb¨¦ contribueix a la dilataci¨® dels processos l¡¯exc¨¦s de garantisme, la falta de mitjans, l¡¯actitud de les defenses i els canvis de jutges i fiscals, etc¨¨tera.

En segon lloc, contribueix a la idea de tracte privilegiat el fet que els presumptes delinq¨¹ents d¡¯alt nivell social poden tenir defenses de primera categoria. La seva posici¨® els permet pagar els honoraris alts que aquestes perceben i tenir una resson¨¤ncia medi¨¤tica assegurada. No es t¨¦ not¨ªcia que algun d¡¯aquests lletrats hagi renunciat a la defensa d¡¯aquesta classe de patrocinats per raons ¨¨tiques o morals. Si aquestes negatives existeixen seria bo con¨¨ixer-les.

Influeix, en tercer lloc, la pres¨¨ncia entre aquests defensors de funcionaris p¨²blics en actiu o en exced¨¨ncia, que s¡¯han passat al sector privat. La confusi¨® entre el p¨²blic i el privat ¨¦s al nostre pa¨ªs una xacra que explica molt d¡¯all¨° que esdev¨¦. Un exemple: el fiscal del judici del cas N¨®os est¨¤ pendent des de fa mesos d¡¯anar-se¡¯n de la Fiscalia per integrar-se a un bufet privat. Aix¨ª s¨®n les coses.

Si exist¨ªs voluntat pol¨ªtica, hi hauria remeis, encara que no solucions absolutes. B¨¦ ho saben els pol¨ªtics responsables. Aquestes serien algunes de les possibles reformes: a) establir un sistema p¨²blic de defensa de les persones desfavorides, com ja existeix en altres pa?sos; b) obligar els bufets de nivell superior o mig a assumir gratu?tament o a preu redu?t la defensa d¡¯un nombre determinat de processos a l¡¯any; c) revisar l¡¯actual sistema que permet que funcionaris p¨²blics en actiu puguin actuar en contra de l¡¯Estat des del sector privat, aix¨ª com les sortides i retorns dels excedents; d) m¨¦s protagonisme processal dels jutges, especialment en els judicis penals; e) simplificaci¨® processal, m¨¦s mitjans per als tribunals i millora de l¡¯organitzaci¨® judicial i f) c¨¤stig exemplar a les obstruccions que impedeixin o retardin la tasca de la just¨ªcia i m¨¦s beneficis per als qui hi col¡¤laborin.

Malgrat tot, els tribunals de just¨ªcia constitueixen la garantia suprema dels ciutadans. L¡¯ocorregut amb les cl¨¤usules hipotec¨¤ries abusives ¨¦s un exemple que ve com a anell al dit. Aquest ¨¦s el cam¨ª a seguir, amb esperan?a, sense defalliments encara que sabent que els obstacles s¨®n poderosos i els seus assistents, tamb¨¦. Mentrestant, siguem conscients que la idea que existeixen dues classes de just¨ªcia, una per als rics i una altra per als pobres, ¨¦s generalitzada. Nom¨¦s a Finl¨¤ndia s¡¯opina el contrari.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.