Aquest arr¨°s transg¨¨nic floreix quan un vol

Investigadors japonesos han aconseguit controlar la floraci¨® de l¡¯arr¨°s. Despr¨¦s de manipular els gens que intervenen en la formaci¨® de les flors, i per tant del fruit, van obtenir una varietat que no floria. Per¨°, en aplicar-li un aerosol usat com a fungicida, les flors apareixien entre 40 i 45 dies despr¨¦s. ?s un arr¨°s transg¨¨nic, la qual cosa fa complicat que algun dia arribi a ser conreat, per¨° controlar el cicle del principal aliment de la humanitat ja ¨¦s tot un aven?.

Per a la meitat de la poblaci¨® mundial, l¡¯arr¨°s ¨¦s molt m¨¦s que la base d¡¯una paella o un risotto. Per a la major part dels asi¨¤tics i bona part dels africans de l¡¯est ¨¦s la difer¨¨ncia entre menjar i no menjar. En molts pa?sos americans tamb¨¦ ¨¦s un aliment b¨¤sic. La planta de l¡¯arr¨°s, Oryza sativa, dep¨¨n en extrem de les condicions de l¡¯entorn. El seu desenvolupament, floraci¨® i rendiment es veuen molt afectats primer per la quantitat d¡¯hores de sol i, despr¨¦s, per la humitat, el vent, la temperatura...

L¡¯equip del professor de la Universitat de T¨°quio i uns dels m¨¦s experts en gen¨¨tica de l¡¯arr¨°s, Takeshi Izawa, ha fet un gran pas per eliminar tanta incertesa: controlant la floraci¨® ¡°podem trobar el millor moment per a la collita per a cada varietat en zones de cultiu sense importar les condicions clim¨¤tiques locals i millorant el rendiment o la qualitat de la collita¡±, diu. El grup d¡¯Izawa, que fa 20 anys que investiga els mecanismes moleculars que hi ha rere les flors de l¡¯arr¨°s, explica a la revista Nature Plants com ha aconseguit controlar-los.

Despr¨¦s d'aplicar un fungicida a la planta, l'arr¨°s floreix al cap de 45 dies

Els investigadors primer van manipular plantes de diverses varietats d¡¯arr¨°s fins a aconseguir que no florissin. Per a aix¨° van induir una activaci¨® major (sobreexpressi¨® en la terminologia gen¨¨tica) d¡¯un gen anomenat Ghd7, que bloqueja l¡¯expressi¨® dels altres gens que intervenen en la floraci¨®. Una segona manipulaci¨® en la ruta de la floraci¨® els va permetre activar-la en actuar sobre un altre gen clau, l¡¯Hd3a, una esp¨¨cie de gen mestre que indica a la planta quan ha de florir. Van aconseguir aix¨ª una varietat que, de forma invariable i durant els dos anys que ho han estudiat, floria al voltant dels 45 dies de despertar l¡¯Hd3a.

El m¨¦s interessant aqu¨ª ¨¦s com activen aquest gen. Hd3a nom¨¦s expressa prote?nes quan se¡¯l ruixa amb una subst¨¤ncia usada fins ara com a fungicida, el probenazol. ¡°Sab¨ªem que aquest tipus de fungicides, anomenats activadors vegetals, podien induir l¡¯expressi¨® d¡¯alguns gens¡±, comenta Izawa. Despr¨¦s de provar-ne una dotzena, van identificar la regi¨® de l¡¯ADN que, en rebre la dosi de fungicida, promovia l¡¯inici de la transcripci¨® del gen Hd3a. ¡°Vaig pensar que pod¨ªem aconseguir un sistema d¡¯inducci¨® funcional mai provat fins ara¡±, afegeix.

L¡¯experta en gen¨¨tica de l¡¯arr¨°s de l¡¯Institut Valenci¨¤ d¡¯Investigacions Agr¨¤ries, Concha Domingo, creu que ¡°despr¨¦s de la fotos¨ªntesi, controlar la floraci¨® ¨¦s d¡¯una import¨¤ncia cabdal i no nom¨¦s en l¡¯arr¨°s, en qualsevol planta¡±. La meravella est¨¤, primer, a aconseguir que l¡¯arr¨°s no floreixi i, despr¨¦s, que ho faci a voluntat. ¡°El gen Ghd7 ¨¦s un supressor de la floraci¨®¡±, recorda Domingo. ¡°Despr¨¦s se¡¯n van al gen m¨¤ster [Hd3a] i fa que floreixi quan volen¡±, afegeix.

El problema d¡¯aquesta investigaci¨® ¨¦s la manipulaci¨® gen¨¨tica. ¡°Amb prou feines es pot investigar amb arr¨°s transg¨¨nic i cap es conrea¡± diu Domingo, que recorda la pol¨¨mica que va suscitar el projecte de l¡¯arr¨°s daurat. Malgrat el seu potencial, els experiments amb transg¨¨nics no surten dels laboratoris. ¡°Avui dia s¡¯est¨¤ aprofitant la varietat natural de l¡¯arr¨°s, la seva riquesa gen¨¨tica. Per aqu¨ª va la investigaci¨®¡±, afegeix la investigadora espanyola.

Izawa coneix aquest rebuig. Per aix¨°, afirma una mica de broma: ¡°Podem desenvolupar el mateix sistema usant blat de moro. L¡¯arr¨°s i el blat de moro tenen mecanismes moleculars similars de regulaci¨® temporal de la floraci¨®. Podr¨ªem fer-lo cr¨¦ixer als EUA, que ¨¦s un gran mercat¡±, diu. All¨¤, fa anys que es pot conrear blat de moro transg¨¨nic.

A Izawa li queda una altra opci¨® que no l¡¯obligaria a traslladar-se a terreny nord-americ¨¤: aprofitar les possibilitats que ofereix la t¨¨cnica d¡¯edici¨® gen¨°mica CRISPR i les tecnologies d¡¯autoclonaci¨®. Est¨¤ gaireb¨¦ conven?ut que no hauran d¡¯usar gens ex¨°gens de bacteris i animals perqu¨¨, algun dia, els agricultors puguin triar quan collir el seu arr¨°s. ¡°Ho aconseguirem fent servir nom¨¦s gens de l¡¯arr¨°s¡±, diu Izawa.