Condemnats a patir

El 63,3% de la poblaci¨® aprovaria la despenalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia. Gaireb¨¦ un 60% dels votants del PP i un 77% dels del PSOE (enquesta del CIS, 2009). No obstant aix¨°, la despenalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia i la regulaci¨® de la seva pr¨¤ctica legalitzada han estat rebutjades fa dues setmanes pel Congr¨¦s dels Diputats. Per 131 vots en contra, del PP i les seves filials auton¨°miques, i 122 abstencions del PSOE, Ciutadans, PdeCat (exConverg¨¨ncia) i Nova Can¨¤ria, es va rebutjar la presa en consideraci¨® d¡¯una proposici¨® de llei presentada per Units Podem, En marea i En Com¨² Podem (86 vots). La formaci¨® equivalent a aquesta ¨²ltima al Parlament de Catalunya havia promogut una altra proposta en el mateix sentit, que va ser aprovada sense cap m¨¦s oposici¨® que la del PP i Ciutadans. Amb la iniciativa del Parlament ja s¨®n set els parlaments auton¨°mics que han instat el Congr¨¦s perqu¨¨ es derogui el c¨¤stig penal de l¡¯eutan¨¤sia, i en tots ells s¡¯ha comptat amb el vot favorable del PSOE.

?s significatiu que, immediatament despr¨¦s de rebutjar la proposici¨® de despenalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia, Ciutadans hagi presentat un projecte de llei de cures pal¡¤liatives, massa semblant a un altre anterior dels socialistes, i tots dos similars a lleis ja vigents en la majoria de les comunitats aut¨°nomes.

Des del segle XIX els codis penals regulaven l¡¯eutan¨¤sia com a ajuda executiva al su?cidi, castigant amb la mateixa pena que l¡¯homicidi el qui auxilia el su?cida fins a l¡¯extrem de causar-li la mort. El 1995 es va modificar la regulaci¨® existent des de feia m¨¦s de cent cinquanta anys. El nou codi penal atenua la pena de pres¨®, per¨° no la suprimeix, i afegeix una atenuaci¨® extraordin¨¤ria per als casos en qu¨¨ s¡¯actua per petici¨® expressa, seriosa i inequ¨ªvoca de qui desitja morir, si aquest pateix una malaltia greu que conduiria necess¨¤riament a la seva mort, o que li produeix greus patiments permanents dif¨ªcils de suportar. En aquests casos, que s¨®n els caracter¨ªstics de l¡¯eutan¨¤sia, tamb¨¦ hi ha pena de pres¨®, access¨°ria d¡¯inhabilitaci¨® i antecedents penals, encara que la pres¨® podria ser inferior a dos anys, i per aix¨° evitar la pres¨®. Per¨° per a aix¨° cal que es produeixi l¡¯afortunada circumst¨¤ncia, sempre aleat¨°ria, que jutgi un tribunal extraordin¨¤riament comprensiu i benvolent.

En el debat del 1995 el grup Popular es pronunciava a favor de mantenir la severitat penal hist¨°rica, i el grup d¡¯IU-IC proposava la total despenalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia. El grup socialista va optar per un terme mitj¨¤. Pena de pres¨®, per¨° m¨¦s curta. Vint-i-dos anys despr¨¦s, en el brev¨ªssim debat del passat mes de mar?, el grup socialista mant¨¦ el seu criteri de moderaci¨® interm¨¨dia, per¨° amb altres matisos. Al seu judici, no ¨¦s un problema prioritari, i per aix¨° ajorna sine die la regulaci¨® del grav¨ªssim conflicte ¨¨tic i democr¨¤tic que planteja la penalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia, esperant un posterior ¡°debat assossegat per aconseguir un consens ampli¡±, no se sap quan.

?s inacceptable escudar-se en la sufici¨¨ncia d¡¯una legislaci¨® sobre tractaments pal¡¤liatius per, aix¨ª, evitar el problema de la necess¨¤ria despenalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia. No ¨¦s el mateix l¡¯eutan¨¤sia que l¡¯ajuda facultativa a morir sense dolor, de vegades demanada anticipadament pel pacient. Aquesta ajuda podr¨¤ regular-se per una normativa estatal o auton¨°mica de cures pal¡¤liatives efectiva, suficient i generalitzada. Per¨° no cal esgrimir aquesta normativa per ocultar o eludir el problema de l¡¯ajuda a la mort volunt¨¤ria. Quedarien fora de l¡¯¨¤mbit dels tractaments pal¡¤liatius casos en qu¨¨ no hi ha immin¨¨ncia de mort com el de Ram¨®n Sampedro, magistralment plasmat per Amen¨¢bar i Bardem a Mar adentro. S¨®n sup¨°sits de tetraplegies, de vides mantingudes artificialment en estat vegetatiu, i fins i tot estats de decrepitud mental avan?ada. Aquests casos tamb¨¦ comporten patiments insuportables fins i tot si no hi ha grans dolors f¨ªsics. En aquests casos, quan el pacient ha expressat amb antelaci¨®, amb plena lucidesa, llibertat i formalitat, el seu desig de posar fi a la seva vida per finalitzar la seva situaci¨®, necessita una m¨¤ aliena perqu¨¨ ell, personalment, no pot su?cidar-se. La criminalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia, sobretot en tals sup¨°sits, viola el dret fonamental a la llibertat de la persona que desitja morir. L¡¯obliga a suportar pel temps que li quedi de vida, una exist¨¨ncia incompatible amb el seu sentit de la dignitat. Per aix¨° la criminalitzaci¨® de l¡¯eutan¨¤sia implica una condemna irracional, innecess¨¤ria i inhumana.

?Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.