Ordre i desordre

No deixa de ser curi¨®s que, si en els darrers anys s¡¯ha produ?t una certa redescoberta de la Mancomunitat, el m¨®n cultural paral¡¤lel del noucentisme hagi quedat for?a desdibuixat. M¨¦s encara si tenim en compte que, m¨¦s enll¨¤ del c¨¤non est¨¨tic, el noucentisme maldava per institucionalitzar la cultura, per fer pol¨ªtica cultural. Segurament que les acusacions de conservadorisme, o la contraposici¨® amb el modernisme, hi han tingut molt a veure. Atrapat entre la for?a d¡¯una Renaixen?a que actua com a mite fundacional i l¡¯atractiu de les avantguardes, la seva voluntat ordenadora havia de conviure amb una societat molt convulsa. Precisament per aix¨° era dif¨ªcil que la voluntat an¨¦s m¨¦s enll¨¤ de la quimera i es fes efectiva. A m¨¦s d¡¯aquesta realitat, la imatge del noucentisme ha facilitat els estereotips f¨¤cils si ens fixem en personatges com Eugeni d¡¯Ors, el Pantarca que despr¨¦s va caure en desgr¨¤cia i que amb els anys va acabar vestit de falangista. I tamb¨¦ ¨¦s f¨¤cil despatxar-lo si en parlem en clau pol¨ªtica, superat definitivament per l¡¯empenta republicana dels anys trenta. No obstant tot aix¨°, ¨¦s evident que si es vol explicar una perspectiva de la cultura catalana contempor¨¤nia, el noucentisme hi t¨¦ un lloc rellevant. A La voluntat i la quimera, l¡¯historiador Jordi Casassas (Barcelona, 1948) reivindica el moviment, atorgant-li un paper central en la hist¨°ria cultural i situant-lo entre un romanticisme del qual recull molt ¡°malgrat que ho negui emf¨¤ticament¡± i alhora com ¡°un dels ingredients no reconeguts de la particular conformaci¨® i incid¨¨ncia cultural del marxisme catal¨¤¡±.

LA VOLUNTAT I LA QUIMERA

Jordi Casassas
P¨°rtic
304 p¨¤gines
17,50 euros

Tot aix¨° ¨¦s el que es proposa d¡¯analitzar Casassas en un assaig interpretatiu que condensa les reflexions forjades durant 40 anys d¡¯una traject¨°ria investigadora que va comen?ar amb una biografia de Jaume Bofill i Mates. El llibre explica tot all¨° fonamental que cal saber, qu¨¨ era i com es manifestava el moviment, per¨° el m¨¦s rellevant ¨¦s que situa les propostes noucentistes en el marc d¡¯unes societats europees que s¡¯anaven transformant en societats de masses i requerien una pres¨¨ncia m¨¦s activa dels intel¡¤lectuals en la vida p¨²blica. El noucentisme no s¡¯ent¨¦n sense aquest context de canvi social profund que ho transmuta tot, que interpel¡¤la tothom. Els intel¡¤lectuals s¨®n els grans protagonistes, amb un intervencionisme pol¨ªtic que va acabar convertint-ne alguns en funcionaris i/o pol¨ªtics, amb Acci¨® Catalana com la concreci¨® m¨¦s espec¨ªfica.

Certament, els noucentistes que feien de pol¨ªtics van viure la vict¨°ria d¡¯ERC el 1931 com un desengany ¡°maj¨²scul, quasi dir¨ªem que irreversible¡±. No havien sabut adequar-se a un context nou, m¨¦s polaritzat, ni a les demandes socialitzadores. Comen?a aqu¨ª una segona part del llibre breu per¨° molt suggeridora, per resseguir no nom¨¦s uns noucentistes a la baixa, sin¨® sobretot per analitzar com era vist el seu llegat en contextos tan diferents com el del populisme republic¨¤, l¡¯exili o el de la resist¨¨ncia antifranquista. Aqu¨ª s¡¯obre un debat molt interessant sobre les perviv¨¨ncies reconegudes o dissimulades, sobre les continu?tats i els trencaments de la cultura catalana, que Casassas presenta de manera succinta, i que seria molt interessant que fossin desenvolupades. ?s aleshores quan pren tot el seu significat el subt¨ªtol del llibre (El noucentisme catal¨¤ entre la Renaixen?a i el marxisme), i l¡¯an¨¤lisi del noucentisme for?a a revisar el fil de la cultura catalana contempor¨¤nia.