Marcel Borr¨¤s: ¡°El Llu¨ªs m¡¯ha dut al l¨ªmit com a actor¡±

Marcel Borr¨¤s (Olot, 1989) va saltar a la fama el 2011 amb la s¨¨rie Polseres vermelles. Amb 27 anys ja ha participat en nou pel¡¤l¨ªcules. Va debutar a la gran pantalla amb 16 anys, a 53 d¨ªas, de Judith Colell. Es va consolidar com un actor de s¨¨ries amb Hospital central, La Riera i Cites. Ara, amb la interpretaci¨® de Llu¨ªs de Broc¨¤ a Incerta gl¨°ria [Llu¨ªs Sales a la pel¡¤l¨ªcula], Borr¨¤s ha fet un salt de qualitat en la seva carrera.

M¨¢s informaci¨®n

Una guerra devastadora amb nom¨¦s dos trets

¡®Incerta gl¨°ria¡¯ (notes)

Pregunta. Havia llegit la novel¡¤la abans que Agust¨ª Villaronga li proposes fer la pel¡¤l¨ªcula?

Resposta.?S¨ª; el 2015 vaig fer una adaptaci¨® d¡¯Incerta gl¨°ria amb el director ?lex Rigola al TNC. Em va proposar fer el personatge de Llu¨ªs de Broc¨¤. Per¨° vaig acabar interpretant el Cruells, un personatge que no apareix a la pel¡¤l¨ªcula. Em vaig quedar amb moltes ganes d¡¯interpretar el Llu¨ªs perqu¨¨ era el personatge que m¨¦s m¡¯havia interessat. Per aix¨°, quan em van proposar fer-ho al cinema em va fer molta il¡¤lusi¨®.

P. Es va sentir identificat amb el jove tinent republic¨¤ Llu¨ªs?

R. Sobretot amb el seu pes de la responsabilitat i l¡¯esperit moralista. Les seves contradiccions, els dilemes que apareixen a mesura que els successos de la guerra li passen per sobre el fan un personatge molt dif¨ªcil d¡¯entendre. M¡¯ha portat al l¨ªmit com a actor.

P. La novel¡¤la de Sales ¨¦s molt completa. Per¨° Villaronga se centra en la hist¨°ria d¡¯amor. Va trobar a faltar alguna cosa m¨¦s?

R. Escenes de guerra. Per mi era important que el personatge entr¨¦s en combat, com passa a la novel¡¤la, per expressar m¨¦s b¨¦ com un jove amb ideals, amb una dona i un fill, ¨¦s capa? d¡¯enamorar-se d¡¯una dona de 40 anys i fer coses molt reprovables. Per¨° no hi havia diners suficients.

P. Amb Incerta gl¨°ria, Villaronga torna a la Guerra Civil. Creu que encara cal fer-ne pel¡¤l¨ªcules?

R. S¨ª. La Guerra Civil ¨¦s un per¨ªode que defineix molt b¨¦ el nostre car¨¤cter: el d¡¯una societat religiosa que encara est¨¤ molt dividida. Es poden seguir explicant moltes coses.

¡°La Guerra Civil ¨¦s un per¨ªode que defineix molt b¨¦ el nostre car¨¤cter: el d¡¯una societat religiosa que est¨¤ molt dividida¡±

P. Qu¨¨ pensa de l¡¯¨¨poca?

R. Aquella guerra va ser una lluita entre antiguitat i modernitat. Uns volien mirar endavant i els altres lluitaven per unes idees que col¡¤locaven uns ¨¦ssers humans per sobre els altres.

P. A casa seva se¡¯n parlava?

R. El meu avi s¨ª. Ell era d¡¯un poble de l¡¯Ebre i va viure el front d¡¯Arag¨® en primera persona. Per¨° tot i ser republic¨¤, no ho explicava des d¡¯un punt de vista pol¨ªtic, sin¨® des de l¡¯¨°ptica d¡¯un nen. Vaig rodar la pel¡¤l¨ªcula amb un mocador seu que em va ajudar molt a ficar-me dins el personatge.

P. Vost¨¨ ha interpretat papers amb Gonz¨¢lez Molina (Tres metros sobre el cielo) i Pau Freixas (Cites). Villaronga ¨¦s el millor director amb qui ha treballat?

R. S¨ª, ¨¦s el millor. M¡¯agrada la seva manera d¡¯entendre el cinema. No es queda a la superf¨ªcie. Tot i aix¨ª, ¨¦s capa? d¡¯arribar al gran p¨²blic.

P. Com veu la ind¨²stria del cinema en l¡¯actualitat?

R. Dividit entre un cinema que vol arribar a tot el p¨²blic amb molt de pressupost i un altre m¨¦s precari, el cinema d¡¯autor, que respecta l¡¯ess¨¨ncia.

P. En aquest context, a Catalunya a m¨¦s hi ha tot el debat del proc¨¦s. El preocupa que pugui tancar portes al cinema catal¨¤?

R. No, gens. No crec que tanqui portes; per¨° penso que s¡¯hauria de potenciar m¨¦s la col¡¤laboraci¨® entre Barcelona i Madrid.

P. Hi t¨¦ un posicionament?

R. ?s dif¨ªcil. Estem parlant de trencar un statu quo i aix¨° ¨¦s complicat. Dep¨¨n de com em desperti. Hi ha dies que penso que ¨¦s molt interessant. I d¡¯altres que es podria trencar amb l¡¯Estat sense haver d¡¯arribar a la independ¨¨ncia. El que tinc clar ¨¦s que no deixar fer un refer¨¨ndum ¨¦s absurd.