Una mort impune

Quina sincronia! La mateixa setmana en qu¨¨ calia posar punt i final ¡ªen acatament de la liquidaci¨® concursal dictada per un jutge¡ª a la gaireb¨¦ centen¨¤ria hist¨°ria d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC), arribava a les llibreries l'¨²ltima obra de qui va ser durant tres d¨¨cades el totpoder¨®s l¨ªder de l'avui extinta formaci¨® pol¨ªtica, Josep Antoni Duran i Lleida. Es tracta d'un volum editat per ED Libros sota el t¨ªtol ¨Cmolt pertinent per a un democristi¨¤¨C d'Un pa com unes h¨°sties.

El llibre cont¨¦ tot just 25 p¨¤gines in¨¨dites, repartides entre pr¨°leg i ep¨ªleg; la resta ¨¦s una selecci¨®, un raccourci de les cartes web setmanals que l'autor va escriure entre el gener del 2012 i el gener del 2016 per instruir els militants d'Uni¨®. La mod¨¨stia no ha estat mai el fort de Duran, de manera que sost¨¦ tot confiat que ¡°el temps em donar¨¤ la ra¨®¡±, reitera la seva falsa equidist¨¤ncia entre l'independentisme catal¨¤ i l'immobilisme espanyol i ens ofereix l'oportunitat de rememorar els esfor?os ¡ªtan desesperats com est¨¨rils¡ª que va desplegar per preservar un espai electoral propi en els comicis de setembre i desembre del 2015. Encara que ell ja no ho faci constar, la resposta ciutadana va ser del 2,51% i l'1,74% dels vots, respectivament.

Per¨°, com tot llibre que es fa valer, Un pa com unes h¨°sties (que el seu autor qualifica de tot un ¡°acte de just¨ªcia amb la realitat¡±) suscita m¨¦s preguntes que no pas respostes. Per exemple: si Duran considerava inviable la independ¨¨ncia des de principis del 2012, o des de sempre; si ja no va assistir a la Via Catalana del 2013 i va defensar a partir de llavors una tercera via expl¨ªcitament alternativa a la secessi¨®; si la seva actitud el 9-N (votar s¨ª-no) va ser diferent del s¨ª-s¨ª convergent en un tema tan crucial, per qu¨¨ va esperar fins despr¨¦s de les municipals de maig del 2015 per consumar un divorci inevitable? Per qu¨¨ no va provar sort pol¨ªtica en solitari dos o tres anys abans? Al meu parer, nom¨¦s hi ha una resposta: per acabar d'escurar el plat d'una alian?a que li havia resultat tan rendible i extreure'n encara, gaireb¨¦ in articulo mortis, alguns centenars de c¨¤rrecs institucionals m¨¦s.

El recent revival medi¨¤tic de Duran i Lleida, no obstant aix¨°, no s'ha limitat a la promoci¨® del llibre. El passat 30 de mar?, i arran de l'extinci¨® d'UDC, publicava a La Vanguardia l'article "A reveure, Uni¨®!", en el qual, a m¨¦s de tristesa pel desenlla? i gratitud cap als qui han sostingut la sigla fins al final, expressava la seva fe en la vig¨¨ncia dels ideals d'Uni¨®. Un text impecable..., si el signant hagu¨¦s estat un militant de base abnegat o un quadre comarcal d'aquest partit tan veter¨¤; per¨° una escandalosa elusi¨® de responsabilitats pol¨ªtiques i personals, quan el seu autor va ser des del 1987 fins al 2016 l'omn¨ªmode capit¨¤ de la nau democristiana.

Perqu¨¨, contra el que sost¨¦ la versi¨® oficial del duranisme p¨°stum, les causes de la liquidaci¨® d'Uni¨® no van ser l'escissi¨® i la p¨¨rdua de la pres¨¨ncia parlament¨¤ria del 2015, sin¨® un deute de 22,4 milions d'euros. I aquest deute, lluny d'haver-lo generat les dues modestes campanyes electorals d'aquella tardor, s'havia anat acumulant des de feia lustres a causa que, sota la batuta de Duran, el partit va viure molt de temps molt per sobre de les seves possibilitats i de les seves dimensions reals. A un gran l¨ªder li corresponia un gran partit i, si no existia, calia inventar-se'l.

Per comen?ar, Duran i els seus van inflar fins a la hip¨¨rbole la xifra de militants; el 2005 se n'atribu?en ¡°poc m¨¦s de 20.000¡±, quan a l'hora de la veritat, davant la crucial consulta interna de juny del 2015, van resultar ser menys de 2.700. La pugna amb CDC, l'obsessi¨® per no ser el ¡°germ¨¤ petit¡± de la federaci¨®, exigia tamb¨¦ locals sumptuosos ¨Calguns encara recordem aquell espectacular d¨²plex de la travessera de Gr¨¤cia prop de Francesc Maci¨¤...¨C i, quan l'esclat dels casos Treball o Turisme va tallar determinades fonts de finan?ament, no va quedar m¨¦s remei que endeutar-se cada vegada m¨¦s.

Aquesta ¨¦s la llosa que ha enfonsat UDC, i que Duran i Lleida ignora donant la culpa al proc¨¦s independentista. Per¨° no cal desesperar-se: el d'Alcampell est¨¤ escrivint les seves mem¨°ries; potser aqu¨ª ser¨¤ m¨¦s autocr¨ªtic.