Ning¨² ajuda les nenes que van travessar el sostre del futbol

L¡¯AEM Lleida ¨¦s una festa. Aquest humil club de futbol catal¨¤ fa dies que est¨¤ instal¡¤lat en un n¨²vol. Es va al?ar el dissabte 1 d¡¯abril, quan el seu equip infantil es va proclamar campi¨® de Lliga. No ¨¦s la primera vegada que un equip dels 33 que componen aquest club acaba al capdavant. Amb una particularitat: l¡¯equip victori¨®s est¨¤ compost ¨ªntegrament per nenes, mentre que la resta dels seus rivals ¨Cderrotats¨C tenen nens en els seus efectius.

Les jugadores de l¡¯AEM tenen 12 i 13 anys. La seva categoria, infantil, ¨¦s l¡¯¨²ltima en la qual es permeten equips mixtos. ¡°Encara que no hi ha gaires nenes¡±, explica Sergio Gonz¨¢lez, president de l¡¯AEM Lleida. ¡°Aix¨ª que el que vam decidir va ser unir-les a totes en un equip i inscriure-les en aquest campionat. Els pares ens van preguntar que si est¨¤vem bojos. Un equip de nenes competint contra nens. I mira tu, no est¨¤vem bojos¡±. El Sergio somriu.

Les guerreres de l¡¯AEM, contra pron¨°stic, han guanyat la lliga que no els corresponia. I estan fent un gran enrenou. ¡°Des del dissabte que ens vam proclamar campions, ens han trucat de televisions, r¨¤dios, diaris¡­ De Col¨°mbia, l¡¯Argentina, M¨¨xic¡­ Tamb¨¦ vindr¨¤ el New York Times a fer-nos un reportatge¡±, diu el Sergio sorpr¨¨s.

Andrea G¨®mez, la capitana de l¡¯equip, explica que ¡°avui al col¡¤le ens han fet l¡¯onada. I els profes ens feliciten. Tamb¨¦ pel carrer. ?s com ser famosa¡±. ¡°L¡¯onada baixar¨¤. Aix¨° ¨¦s important tenir-ho en compte¡±, diu el Sergio, el presi. Sap de qu¨¨ parla un home que, des de fa anys, aposta pel futbol femen¨ª. I apostar pel futbol femen¨ª a Espanya ¨¦s com llan?ar els diners per la finestra.

La realitat ¨¦s que aqu¨ª ning¨² creu en el futbol femen¨ª. ¡°Ning¨² no hi posa ni un c¨¨ntim¡±. Ho explica el Sergio dempeus en la petita oficina que el club t¨¦ a les seves instal¡¤lacions. Darrere d¡¯ell hi ha un panell en el qual figuren els quatre patrocinadors de l¡¯AEM Lleida. El Sergio assenyala: ¡°Aquest se¡¯n va anar en orris, aquest fa dos anys que no hi posa diners, aquest ens dona xandalls per als entrenadors, per¨° no equipaments per a les jugadores i aquest soc jo, ¨¦s la meva empresa¡±.

¡°Ni et pots imaginar a la quantitat de portes que jo he picat, per¨° quan els explico que ¨¦s un equip femen¨ª, ni un c¨¨ntim¡±. El cap del Sergio gira aquests dies al voltant de com treure partit a la sobtada visibilitat. I ning¨² respon als seus reclams. ¡°De deb¨° a cap marca l¡¯atreu la hist¨°ria d¡¯un equip de nenes que guanya tots els equips de nens?¡±, es pregunta mirant al camp buit. El sol comen?a a baixar i els primers crits i rialles de nens arriben a les instal¡¤lacions per entrenar.

El sostre per ser dona

En l¡¯actualitat, i segons dades de la Reial Federaci¨® Espanyola de Futbol (RFEF), existeixen unes 11.000 llic¨¨ncies federatives de dones. Fa mesos, el recentment creat Comit¨¨ de Futbol Femen¨ª de l¡¯AFE, va aconseguir que totes les jugadores de Primera Divisi¨® tinguessin contracte. Aix¨° no significa que puguin viure del futbol. Amb prou feines un grapat d¡¯elles t¨¦ un sou que li permet dir que el futbol ¨¦s la seva professi¨®.

Fe Robles ¨¦s la presidenta del Comit¨¨. Explica que estan treballant en un conveni col¡¤lectiu i un salari m¨ªnim per a les jugadores. Unes garanties m¨ªnimes perqu¨¨ les nenes vegin un futur, una sortida, i no nom¨¦s el sostre contra el qual inevitablement es dirigeixen. ¡°Les coses han millorat, per¨° queda molt¨ªssim. La inversi¨® per si mateixa no ¨¦s suficient. Ha de repercutir en les condicions de treball de les jugadores¡±, explica la Fe.

¡°Ni et pots imaginar a la quantitat de portes que jo he picat per buscar diners. Quan els explico que ¨¦s un equip femen¨ª, ni un c¨¨ntim¡±

Per aix¨°, Andrea G¨®mez, la capitana i m¨¤xima golejadora de l¡¯AEM, somia ja, amb 13 anys, anar-se¡¯n als Estats Units, el parad¨ªs del futbol femen¨ª. ¡°Vull una beca i anar-me¡¯n all¨¤ a estudiar, per poder ser professional¡±, diu. Aix¨° malgrat que l¡¯Andrea i les altres nenes van guanyar la lliga sobradament. Nom¨¦s van perdre un partit i van empatar-ne un altre. La resta, vict¨°ries. Alguna aclaparadora, com un 8-0. Quan faltaven quatre jornades per al final del campionat, ja li treien 16 punts al segon. ¡°Als nens els fa molta r¨¤bia que els guanyem. Molts acaben plorant. Perqu¨¨ es creuen que aix¨° ¨¦s nom¨¦s per a ells¡±, diu l¡¯Andrea.

En algun partit, les campiones de l¡¯AEM van rebre insults. L¡¯Andrea recorda que, en un partit que anaven empatant, un nen ¨Cde 13 anys¨C els va dir que marxessin a casa a fregar. ¡°Va ser just abans que jo tir¨¦s una falta. La seva mare, des de la graderia, ens va cridar ¡®porques¡¯. Per¨° nosaltres no diem res, ens entra per una orella i ens surt per l¡¯altra. Aix¨ª que vaig xutar, vaig marcar gol i vam guanyar. Aix¨ª els responem nosaltres¡±. I l¡¯Andrea torna a riure, burleta.

"Les nenes no s¨®n conscients del que han aconseguit. Han trencat barreres, tab¨²s. Han derrocat un t¨°pic. I, sobretot, s'han demostrat a elles mateixes que, si barallen, aconsegueixen les coses".