L¡¯aclaparadora normalitat d¡¯Ed Sheeran sedueix el Sant Jordi

A l'hora en punt va sortir a escena, amb un aspecte no gaire diferent del de bona part del seu p¨²blic: samarreta i texans, cara de bon nano, tatuatges de futbolista. El diferenciava una popularitat oce¨¤nica assolida amb aquesta aclaparadora normalitat i amb un reguitzell de can?ons per entendrir moros i cristians. Els 18.000 que van omplir el Sant Jordi per veure'l i escoltar-lo. I davant la multitud nom¨¦s hi era ell, amb la seva guitarra, el seu cabell p¨¨l-roig i un desplegament de pantalles que projectaven la seva imatge en grans dimensions per tots els racons del recinte, com si tingu¨¦s l'ego m¨¦s gran que Sadam Hussein. S¨ª, misteris de la popularitat que de vegades sorpr¨¨n amb girs capritxosos. Comen?ava el concert, una mena de foc de camp de grand¨¤ria XXL.

I durant poc m¨¦s d'una hora i mitja, Ed Sheeran va mostrar els seus recursos, els que fan comprensible que hagi escrit una lletra com la que titula amb el nom de Barcelona. Perqu¨¨ el concert d'Ed va ser el d'un noi normal i corrent amb una veu agradable que, content perqu¨¨ tanta gent li fa cas, es passa l'estona somrient i cantant, com si encara no es cregu¨¦s el que li ha passat. Ni banda, ni efectes especials, ni res m¨¦s que el seu carisma d'anglosax¨® d'estar per casa. Per aix¨° a ning¨² li ha d'estranyar que pensi que Barcelona es resumeix en sangria, accent llatinoameric¨¤ i noies alegres. Fascinats per la llum de la ciutat, no oblidem que ja nom¨¦s per aix¨° Barcelona enlluerna qui viu sota un cel de plom, els nanos com ell, despistats, es diverteixen.

Tamb¨¦ el seu p¨²blic, que ahir a la nit tenia una important pres¨¨ncia d'estrangers, que fins i tot sabien les tornades dels teloners. Era un p¨²blic agra?t, d'aquell que fa l'onada abans del concert i que ja el celebra mostrant la seva alegria fins i tot abans que s'inici?. Nom¨¦s comen?ar amb Castle on the hill?va arrencar la participaci¨® total del p¨²blic en l'actuaci¨®, ja que va cantar gaireb¨¦ tant com el mateix Ed, tot solet all¨¤ dalt, sota la seva imatge cent vegades replicada per les pantalles. Nom¨¦s hi faltava la seva mare servint-li un gotet d'aigua perqu¨¨ l'escena fos del tot quotidiana.

I com era d'esperar, el descontrol va arribar amb Barcelona, una pe?a que no acostuma a incloure en el seu repertori, per¨° que no podia esquivar a la ciutat que, a la seva manera, homenatja. La crid¨°ria, majorit¨¤riament femenina, va celebrar la postal i a Ed li van brillar els ulls en cantar-la, com si s'imagin¨¦s la paella que soparia una mica m¨¦s tard. Amb aquesta cara que recorda una mica la de Benny Hill, la can?¨® li anava a mida, i tenia el suport d'unes veus enllaunades que trepitjaven la seva en pronunciar el nom de la ciutat. Despr¨¦s va sonar una balada, Perfect, i aix¨ª va mostrar que, tot i la sangria, tamb¨¦ t¨¦ el seu cor. El concert va entrar en la recta final amb peces com Thinking out loud. El Sant Jordi no s'havia omplert mai amb tanta senzillesa. Sorprenent.