Se¡¯n van els millors

Quan alg¨² molt conegut mor inesperadament, suscita un clamor generalitzat d¡¯elogis i lloances. Amb la trista p¨¨rdua de Carme Chac¨®n la regla s¡¯ha complert amb escreix, per¨° amb dues peculiaritats que cal destacar.

La primera ¨¦s que aquest clamor ha depassat els l¨ªmits del que sol ser normal en aquests casos. Tant els amics i companys de partit com els adversaris pol¨ªtics de gaireb¨¦ qualsevol signe s¡¯han expressat amb un sentiment d¡¯inusitat afecte cap a la seva persona, molt visible en la consternaci¨® que s¡¯expressava en el seu rostre i en la calidesa de les seves paraules, dites amb total sinceritat. Potser els qui no la coneixien s¨®n incapa?os d¡¯entendre aquesta emoci¨®, o dubten que tots siguin sincers quan l¡¯elogien, la qual cosa pot ser certa en algun cas. Per¨° hi ha diversos motius per comprendre aquesta gaireb¨¦ unanimitat, en especial un: la Carme tenia una simpatia fora del com¨², era una dona que es guanyava immediatament l¡¯amistat i la confian?a de qui tingu¨¦s davant, fos qui fos.

En efecte, l¡¯energia i la vitalitat contagiosa de la Carme demostraven que aquesta extrema cordialitat no era una cosa superficial o, pitjor encara, una manera de seduir que de vegades amaga simple hipocresia. La simpatia era per a la Carme una cosa natural, una propensi¨® a la qual no es podia resistir, una expressi¨® de la seva personalitat m¨¦s ¨ªntima i, segurament, tamb¨¦ una manera de ser ben educada, una cosa molt important que es troba a faltar cada vegada m¨¦s.

La segona peculiaritat que cal destacar ¨¦s que, en la seva vida p¨²blica, la Carme no ha estat persona que adopt¨¦s posicions c¨°modes. Ben al contrari, era dona de principis s¨°lids, es mostrava tena? en la defensa de les seves posicions, estava en pol¨ªtica per canviar les coses, no per adaptar-se d¨°cilment al que estava establert. Aix¨° va fer que s¡¯enfront¨¦s a molts enemics, que pat¨ªs cr¨ªtiques ¨¤cides, que fos denigrada constantment en els mitjans de comunicaci¨®. ?s la destinaci¨® de qui ¨¦s coherent amb el que pensa quan aquesta manera de pensar no encaixa amb els corrents dominants.

Aquesta campanya hostil era especialment visible en els mitjans de comunicaci¨® de Catalunya a causa de les seves posicions respecte al nacionalisme. Juntament amb Borrell, Joan Ferran, Manuela de Madre, Zaragoza i pocs m¨¦s, probablement ha estat la socialista catalana m¨¦s atacada pels nacionalistes. Un rep¨¤s a articles, comentaris i tert¨²lies, als diaris, r¨¤dios i televisions catalanes, ho mostraria de manera palpable. Sabien que era un perill: una catalana que no es doblegava davant les cont¨ªnues consignes ¡°transversals¡± que s¡¯han de complir al peu de la lletra si no es vol quedar proscrit i ser titllat de tra?dor.

La Carme no es va sotmetre mai a aquestes regles que tants socialistes catalans han observat, alguns per complexitat, per por del qu¨¨ diran, d¡¯altres per convenciment. Per aix¨°, especialment els ¨²ltims anys, no nom¨¦s era vilipendiada des de l¡¯exterior sin¨® tamb¨¦ des de l¡¯interior del seu partit. Feia uns 17 anys que era a Madrid, on duia a terme la seva tasca pol¨ªtica preferent, i contemplava la situaci¨® catalana amb malenconia i neguit creixents, amb un allunyament afectiu molt visible. Potser el seu ¨²ltim acte pol¨ªtic a Catalunya va ser donar suport amb la seva firma a la convocat¨°ria de la passada manifestaci¨® contra la independ¨¨ncia organitzada per la Societat Civil Catalana, en la qual la direcci¨® del PSC, com a tal, no va participar. El seu distanciament amb alguns dels seus en aquesta mat¨¨ria es va fer evident una vegada m¨¦s. Per aix¨° nom¨¦s poden entendre¡¯s certs elogis pel que abans hem dit: era una persona entranyable, humana, tendra, alegre i lleial, desbordava encant i seducci¨®.

Se¡¯n van els millors, aix¨° ¨¦s veritat de vegades, en aquest cas, per exemple, sense cap dubte. Una pol¨ªtica valenta, sense por dels riscos que li ocasionava el seu cor malalt, amb un coratge demostrat per complir el seu deure, a Barcelona, a Madrid o a l¡¯Afganistan. Una pol¨ªtica amb principis, els de la democr¨¤cia i del socialisme, amb passi¨® per la llibertat i la igualtat, uns valors molt m¨¦s emotius que les suposades identitats col¡¤lectives, els nacionalismes reaccionaris que avui recorren perillosament el m¨®n.

Una pol¨ªtica, al cap i a la fi, amb un gran sentit institucional, amb una concepci¨® s¨°lida de l¡¯Estat, amb un gran respecte per la Constituci¨®, pedra angular de la nostra democr¨¤cia. ¡°Capit¨¢n, mande firmes. ?Viva Espa?a! ?Viva el Rey!¡±. Aquestes paraules, gens ambig¨¹es, dites per una dona primera ministra de Defensa i socialista catalana, passaran a la hist¨°ria. Perqu¨¨, lamentablement, abans d¡¯hora, Carme Chac¨®n ja ¨¦s hist¨°ria.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.