La postmem¨°ria a Girona

Un dels cap¨ªtols m¨¦s memorables de La maledicci¨® dels Palmisano, la seva novel¡¤la anterior, ¨¦s el que Rafel Nadal (Girona, 1954) dedica a les flors del jard¨ª de l¡¯¨¤via d¡¯un dels protagonistes, talment com si la naturalesa exult¨¦s i comuniqu¨¦s la seva exaltaci¨® al lector creant un conjunt de ritmes pl¨¤stics amb una prosa que assimila les lli?ons descriptives de Josep Pla i transforma la bot¨¤nica en mat¨¨ria liter¨¤ria. I alguna cosa semblant es pot dir de La senyora Stendhal respecte del paisatge que impregna i forja el car¨¤cter del nen que narra la nova novel¡¤la, com si arbres, plantes i cultius fossin ¨¦ssers vius i parlar amb el vent no fos cap deriva sobrenatural, sin¨® una viv¨¨ncia origin¨¤ria inoblidable: al cap i a la fi, la contemplaci¨® de la naturalesa ¨¦s una manera de constatar la diversitat del m¨®n i de prendre consci¨¨ncia del propi origen i dels desgavells hist¨°rics i pol¨ªtics que l¡¯han fet cr¨¦ixer massa de pressa. Perqu¨¨ Lluc, el protagonista, veu com la seva mare mor davant seu, abatuda per un tret durant la Guerra Civil, coneix la desolaci¨® d¡¯un internat, i en els avatars dram¨¤tics que ha de superar la fam¨ªlia que l¡¯adopta (capitanejada per la senyora Stendhal) hi descobreix la repressi¨® del r¨¨gim franquista i, a poc a poc, es va fent c¨¤rrec de les lleis gens innocents que ordenen el m¨®n on viu. ¡°Quan tens ra¨® sents una veu en algun lloc del teu cervell que t¡¯ho fa saber; una veu que no enganya¡±: aleshores el maquis i la muntanya no li queden gaire lluny.

'La senyora Stendhal'

Rafel Nadal

Columna

304 p¨¤gines

18,50 / @12,99 euros

La senyora Stendhal ¨¦s una pe?a m¨¦s en la llarga cadena d¡¯obres de ficci¨® que s¡¯inscriuen dins del que Marianne Hirsch, a prop¨°sit de l¡¯Holocaust i de les representacions liter¨¤ries creades a partir d¡¯uns altres relats, anteriors i sorgits directament del moment hist¨°ric concret, anomena postmem¨°ria: les generacions posteriors als cataclismes es replantegen el passat des de la dist¨¤ncia i la subjectivitat com una manera d¡¯expressar i resoldre els conflictes que continuen vius a la mem¨°ria col¡¤lectiva, i Nadal, en la nota que tanca el text, ja avisa que alguns episodis de la novel¡¤la ¡°s¡¯inspiren en fets i personatges reals¡± i que ¡°la hist¨°ria ¨¦s responsabilitat exclusiva de la imaginaci¨® de l¡¯autor¡±. Nadal escriu sobre els abusos de poder i les venjances privades comeses tant pels republicans com pels franquistes, especula sobre les categories morals, fa un elogi dels mestres d¡¯escola, i s¡¯ent¨¦n que en la senyora Stendhal s¡¯hi xifra el seny que permet sobreviure m¨¦s enll¨¤ del rancor ¡ªper¨° no s¡¯ent¨¦n que es digui com es diu: si es volia homenatjar la cultura francesa hauria sigut m¨¦s versemblant un altre cognom.

El lector llegeix amb gust les p¨¤gines on el narrador explica amb sensibilitat i lirisme ¡ªsense saber que ho explica¡ª el tr¨¤nsit de la inf¨¤ncia a la primera maduresa, la senzillesa d¡¯una vida anodina dins de l¡¯escabrositat de la primera postguerra, a l¡¯altra banda dels esdeveniments crucials que els adults recorden en silenci. Per¨° de mica en mica es va topant amb entrebancs que dificulten la lectura: no sempre s¡¯¨¦s fidel al rigor del punt de vista que hauria de tenir una veu narradora en primera persona; per satisfer l¡¯¨¤nsia de fets que se suposa que satisf¨¤ un determinat ¨¤mbit de p¨²blic, no s¡¯eviten les temptacions de la precipitaci¨® formal, la tranquil¡¤la flu?desa de la prosa utilitzada en els primers compassos de la novel¡¤la es trastorna i perd consist¨¨ncia, el pes de les casualitats es fa massa feixuc, i que el guerriller que s¡¯asseu davant de la foguera i explica els fets que ha viscut a la guerra doni justament les peces essencials perqu¨¨ el protagonista s¡¯assabenti de les claus de la seva vida no deixa de ser un recurs narratiu no gaire elaborat i molt poc efica?.

El h¨¤ndicap que llasta La senyora Stendhal ¨¦s que vol incloure massa novel¡¤les en una de sola i que Nadal no aconsegueix conjuntar de forma convincent l¡¯afany literari, que el t¨¦, amb els altres tres que campen arreu del text, el did¨¤ctic, el moralista i el de l¡¯autor que ha de complir amb l¡¯obligaci¨® de distreure un p¨²blic que demana un argument ple de fets significatius. Tamb¨¦ ¨¦s cert que elevar el drama de fullet¨® a la categoria de trag¨¨dia exemplar ¨¦s una mica dif¨ªcil.