La revoluci¨® del folk

Resulta incre?ble que ning¨² hagu¨¦s escrit abans El Grup de Folk, cr¨°nica d¡¯un esclat, que hagi calgut esperar 50 anys per reivindicar un moviment tan important en el si de la m¨²sica catalana com va ser el Grup de Folk. Un revulsiu tan ef¨ªmer com influent i del qual encara es poden veure les petjades en coses aparentment tan allunyades com el rock catal¨¤, la proposta del Tradicion¨¤rius, l¡¯animaci¨® infantil o la can?¨® d¡¯autor.

El veter¨¤ periodista Ferran Riera ha reunit documents, articles de premsa i dotzenes d¡¯entrevistes per reconstruir aquell any i mig que, encara que soni pomp¨®s dir-ho, va canviar el panorama musical de Catalunya. El Grup de Folk va sacsejar les bases de tot el que s¡¯estava fent en aquell moment, de la tradici¨® mediatitzada pels Coros y Danzas de la Secci¨®n Femenina de Falange als Setze Jutges, passant pels focs de camp dels minyons de muntanya o les acampades de la OJE (Organizaci¨®n Juvenil Espa?ola), i va obrir despr¨¦s totes les portes i finestres. La seva eclosi¨® popular (el memorable concert del parc de la Ciutadella) va oc¨®rrer paral¡¤lela al maig parisenc, corria el 1968, un moment hist¨°ric en el qual tot era possible, estava prohibit prohibir i les llambordes dels carrers encara amagaven la sorra de la platja.

¡°Es compleixen 50 anys de la seva fundaci¨® i era necessari deixar const¨¤ncia escrita de la labor d¡¯aquest col¡¤lectiu que, malgrat la seva curta vida, va tenir tanta import¨¤ncia en la nostra m¨²sica¡±, explica amb encert Riera, que en el seu llibre va molt m¨¦s enll¨¤ de la breu exist¨¨ncia del grup per explorar les carreres individuals dels seus integrants, alguns d¡¯ells aut¨¨ntics pesos pesants com Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Jaume Arnella, Xesco Boix, Jordi Roure, Pau Riba, Oriol Tramvia, Sisa, Jordi Batiste o Eduard Estivill.

¡°Fa 50 anys a Catalunya solament hi havia les m¨²siques tolerades pel franquisme i Els Setze Jutges, que seguien el model de la can?¨® francesa¡±, insisteix Riera. ¡°El Grup de Folk va rescatar la m¨²sica tradicional catalana, amagada en els anys del franquisme, i la va barrejar amb el nou folk que havia eclosionat als Estats Units de la m¨¤ de Pete Seeger, Bob Dylan o Joan Baez. Sense pretendre-ho van crear una nova tradici¨® de la m¨²sica popular catalana de la qual encara bevem. Com a mostra, aqu¨ª tenim el Tradicion¨¤rius complint 30 anys de vida!¡±.

En la seva cr¨°nica, Riera contextualitza l¡¯entramat sociol¨°gic en el qual neix el col¡¤lectiu, i no s¡¯acontenta solament a recompondre la seva fosca hist¨°ria. Fosca perqu¨¨ no hi ha veritables documents ni fundacionals ni de les seves activitats reals, i la mem¨°ria, despr¨¦s de mig segle, ¨¦s feble. Per exemple, fins i tot el nombre d¡¯integrants del Grup segueix sent incert. Riera es decanta per 27, per¨° davant la inseguretat de la seva afirmaci¨®, dedica tamb¨¦ una part del seu treball a presentar als companys de viatge, gent igualment influent com ?ngel F¨¤bregues, vinculat a la llibreria del Hogar del Libro, fundador de la discogr¨¤fica Als 4 Vents que va acollir el Grup de Folk i que despr¨¦s va ser la base de llan?ament de la llavors anomenada M¨²sica Progressiva, germen de l¡¯Ona Laietana de l¡¯enyorat Zeleste.

Som davant d¡¯una obra necess¨¤ria que posa les coses en el seu lloc, aclarint, d¡¯una vegada per sempre, la veritable import¨¤ncia d¡¯aquell grup de hippies que, sense voler-ho ni saber-ho, van revolucionar la m¨²sica catalana.