Sobre la bellesa

Al rebedor d¡¯una casa, un dia hi va apar¨¨ixer un gerro molt gros, completament in¨²til, que la mestressa havia comprat perqu¨¨ li agradava. Un seu fill no va dir res durant unes quantes setmanes, fins que un bon dia va preguntar a la seva mare: ¡°Mare, per qu¨¨ has posat aquest gerro aqu¨ª?¡± La mare va respondre: ¡°?s per fer bonic¡±. I el fill va concloure: ¡°Doncs si ¨¦s per fer bonic, com ¨¦s que no en fa?¡±

L¡¯an¨¨cdota, molt escampada a Barcelona durant decennis ¡ªquan les mestresses o els mestres compraven objectes del tot f¨²tils per decorar la casa¡ª, ¨¦s una demostraci¨® irrebatible de dues coses: els objectes est¨¨tics no tenen per qu¨¨ servir per a res, a part de ¡°fer bonic¡±, i una persona pot considerar bell un objecte ¡ªo un quadre, o una casa, o un paisatge, etc¨¨tera¡ª i una altra pot considerar-lo lleig ravatadament. S¨®n les dues grans categories de l¡¯est¨¨tica, el bell i el lleig, com en el camp de la moral els dos universals m¨¦s reconeguts s¨®n el b¨¦ i el mal, o el bo i el dolent. En certes ¨¨poques de la hist¨°ria del gust i de l¡¯est¨¨tica s¡¯ha barrejat la categoria del bell amb la del bo, i fins i tot amb la categoria epistemol¨°gica de veritat: aquesta ¨¦s la teoria del primer romanticisme alemany, segons el qual no hi ha bellesa que no estigui agermanada amb la veritat, observaci¨® de clara resson¨¤ncia plat¨°nica.

Tradicionalment, un objecte era considerat bell quan posse?a unes determinades proporcions harm¨°niques, una llei interna de coher¨¨ncia formal i, com a excepci¨®, una utilitat adequada a veritat i saviesa. Pit¨¤gores va ser un dels primers a forjar aquesta teoria estructural de l¡¯objecte bell i, de l¡¯escola pitag¨°rica, aquesta concepci¨® del bell va arribar ben b¨¦ fins al final del neoclassicisme.

Tom¨¤s d¡¯Aquino, per exemple, deia per una banda que pulchra sunt quae visu placent, ¨¦s a dir, una cosa bella ¨¦s all¨° que agrada a la vista; per¨° d¡¯altra banda, te¨°leg com era, tamb¨¦ va escriure que all¨° m¨¦s bell de tot ¨¦s la bellesa de l¡¯¨¤nima: la spiritualis pulchritudo, afirmaci¨® gens estranya per a un creient devot i savi.

?s sabut que no hi ha hagut cap altra est¨¨tica m¨¦s o menys formalitzada despr¨¦s de la de Kant, que va considerar, a la tercera Cr¨ªtica, que all¨° que correspon a la bellesa ¨¦s un goig que resulta tan agradable com desinteressat, o in¨²til. Per¨° en aquesta paraula, agradable, resideix el gran conflicte que domina avui la teoria de l¡¯art i la producci¨® d¡¯art, ella mateixa. A m¨¦s, Kant va postular, com a fil¨°sof de ¡°raons universals¡±, que si una cosa agrada a alg¨², per for?a ha d¡¯agradar a tothom: el gran punt feble de la seva est¨¨tica.

Doncs b¨¦: a partir d¡¯aquestes consideracions, i d¡¯altres ¡ªcom les de Plat¨®, enemic de l¡¯art com a cosa massa t¨¨cnica, o les de Hegel¡ª, un gran home de lletres angl¨¨s, m¨²sic per escreix, ha escrit un llibre admirablement clar, avui molt ben tradu?t per Jordi Ainaud, que el lector trobar¨¤ per al seu goig (i utilitat) a les llibreries: Roger Scruton, La belleza. Una breve introducci¨®n (Barcelona, Elba, 2017).

Scruton entra en el terreny de l¡¯arquitectura, la pintura, la literatura, la m¨²sica, els jardins i els objectes m¨¦s variats, per venir a posar seny a la disputa actual, m¨¦s enrevessada que mai, sobre qu¨¨ ¨¦s bell, qu¨¨ ¨¦s lleig, qu¨¨ ¨¦s art i qu¨¨ no ho ¨¦s. Com a bon assagista de la tradici¨® anglesa, l¡¯autor deixa les coses en suspens, apel¡¤lant al fet, perfectament demostrable, que a una persona pot agradar-li una persona, una cosa, un objecte, o una obra d¡¯art, que a un altre pot desagradar-li d¡¯all¨° m¨¦s. No podia esbravar-se amb cap altre argument havent vist, als ¨²ltims decennis, que la lletjor, o la manca de proporcions, o la disfuncionalitat, s¡¯han convertit en moneda comuna (haur¨ªem de subratllar la paraula moneda) en la percepci¨® est¨¨tica de la gent. Nom¨¦s cal veure com prosperen les botigues xineses de bibelots absurds, in¨²tils i suposadament horribles, per entendre una cosa que ja sap el com¨² dels mortals: de gustibus non est disputandum: no hi ha res escrit sobre el bon gust. Com agrairan els enemics de Calixto Bieito que Scruton rebenti la seva posada en escena del Rapte del serrall, de Mozart, esdevinguda a Berl¨ªn el 2014, que passava, sense solta ni volta, en un bordell contemporani! Diu: ¡°Vet aqu¨ª un exemple d¡¯un fenomen amb qu¨¨ estem familiaritzats en tots els aspectes de la cultura contempor¨¤nia. No ¨¦s solament que artistes, directors, m¨²sics i d¡¯altres professionals relacionats amb les arts rebutgin la bellesa. ?s que senten el desig d¡¯arru?nar-la amb actes d¡¯iconocl¨¤stia est¨¨tica¡±. I aix¨ª corren ara els camins de l¡¯art, del gust, de la bellesa i la lletjor: no hi ha qui s¡¯hi entengui. El llibre de Scruton ¨¦s, en aquest sentit, consol i aclariment.