Estiu-Hivern, mar i muntanya

Barcelona ¨¦s una de les ciutats no capitals d¡¯estat que va triomfar despr¨¦s de vertebrar un projecte que va tenir la complicitat de les diferents administracions pol¨ªtiques, el suport p¨²blic i privat, l¡¯¨¤nim de les federacions i dels esportistes i el caliu popular, reflectit en els milers de voluntaris que van participar en el bon desenvolupament dels Jocs. Tots van emp¨¨nyer en la mateixa direcci¨® fins que al mapa mundial es va il¡¤luminar la ciutat de Barcelona.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona commemora els 25 anys dels Jocs Ol¨ªmpics sense pressupost

Barcelona, capital del m¨®n el 1986

Quatre imatges per a la hist¨°ria de Barcelona

L¡¯impacte va ser rotund des de tots els punts de vista, sobretot esportiu i ciutad¨¤, conseq¨¹ent al cap i a la fi amb la traject¨°ria de Barcelona, que va arribar a organitzar una Olimp¨ªada Popular l¡¯any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, i tamb¨¦ respectuosa amb la tradici¨® de Catalunya. El car¨¤cter associatiu, sintetitzat en els centenars de clubs, i el lema ¡°Esport i Ciutadania¡± de Josep Sunyol, van actuar com a motor del projecte liderat pels alcaldes Narc¨ªs Serra i, m¨¦s tard, Pasqual Maragall. Els Jocs Ol¨ªmpics del 1992 van culminar la vocaci¨® universal de Barcelona iniciada amb l¡¯Exposici¨® del 1888 i rematada amb l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929.

L¡¯esport espanyol va sortir de l¡¯hivernacle i la ciutat va viure una transformaci¨® urban¨ªstica ¨²nica perqu¨¨ es va obrir al mar mentre la competici¨® es disputava sobretot a la muntanya de Montju?c. L¡¯ambici¨® de professionals liberals i pol¨ªtics es va plasmar en una obra maj¨²scula que va consistir a portar l¡¯Eixample fins al Mediterrani, construir les rondes i una nova l¨ªnia litoral, transformar el Poble Nou en una Vila Ol¨ªmpica i recuperar Montju?c. La il¡¤lusi¨® es va endur les barraques i els quiosquets i es va edificar una ciutat prop¨ªcia per a la invasi¨® tur¨ªstica, avui molt visible i motiu de debat a l¡¯Ajuntament que t¨¦ com a alcaldessa l¡¯activista social Ada Colau.

Barcelona volia transcendir, i per conquistar els esc¨¨ptics i els cr¨ªtics, l¡¯esport va ser la millor bandera per la capacitat de convocat¨°ria dels Jocs: va reapar¨¨ixer Sud-¨¤frica despr¨¦s de la derogaci¨® de les lleis de l¡¯apartheid i, b¨¤ltiques al marge, dotze de les quinze exrep¨²bliques sovi¨¨tiques van competir en un equip unificat (CEI). Tampoc van faltar ¨ªdols, esportistes reconeguts pels seus triomfs ¨CCarl Lewis¨C, ni els equips emblem¨¤tics ¨C els professionals de l¡¯NBA es van estrenar amb l¡¯hist¨°ric Dream Team¨C, i es van donar detalls humans impactants, cap com l¡¯ajuda que va rebre del seu pare Dereck Redmond. L¡¯aposta, confirmada pel pla ADO, exigia una actuaci¨® superlativa d¡¯Espanya: 22 medalles, 13 ors.

L¡¯auge de la televisi¨® i del negoci, l¡¯entrada en una nova era de l¡¯esport, va jugar igualment a favor de Barcelona. La jugada va sortir perfecta: l¡¯organitzaci¨® va ser efectiva, molt bona segons el parer de la premsa internacional, preocupada a l¡¯inici per possibles incidents i pel terrorisme; es va constatar tamb¨¦ un creixent esperit de superaci¨® i va sorprendre la calidesa i festivitat amb qu¨¨ la gent va celebrar la competici¨® des del principi fins al final, l¡¯explosi¨® d¡¯entusiasme popular viscuda a Barcelona. Els Jocs van acabar amb els prejudicis i els t¨°pics sobre el pa¨ªs: no va haver-hi improvisaci¨® ni mandra sin¨® dinamisme, modernitat, obertura, rigor i toler¨¤ncia, com va destacar, satisfet, Samaranch.

L¡¯estranger va descobrir un pa¨ªs contemporani, una ciutat com Barcelona convertida en llan?adora d¡¯Espanya, un record tan extraordinari que a molta gent li agradaria reviure quan es donin les circumst¨¤ncies amb uns Jocs d¡¯Hivern. La Barcelona del 2017 no t¨¦ res a veure amb la del 1992. Ha canviat la mirada cap a la ciutat i la ciutat se sent diferent, tant que hi ha qui es planteja si aquella transformaci¨® llavors assumida no va modificar tamb¨¦ una identitat que ja no es recuperar¨¤, cosa pr¨°pia segurament de la dualitat barcelonina i catalana: seny i rauxa, mar i muntanya, estiu i hivern.