Banderes a mitja asta per Crist

Podem trobar molts exemples d¡¯actuacions governamentals que ens remunten al passat franquista, per¨° pocs tan il¡¤lustratius com aquesta bandera que des de dijous oneja a mitja asta en unitats, bases i casernes militars de tot Espanya per la mort de Crist! Aquest any, en una nova mostra del sentit patrimonial que el PP t¨¦ de les institucions, Mar¨ªa Dolores de Cospedal ha est¨¨s aquesta m¨¦s que discutible mostra de fervor religi¨®s a la seu del Ministeri de Defensa i ho ha fet amb la naturalitat lleugera amb la qual penja guarniments al balc¨® de casa seva al pas de les processons o es posa mantellina quan visita el Papa. No importa que el Reglament d¡¯Honors Militars del 2010, aprovat sota el mandat de Carme Chac¨®n, limiti les ocasions, molt especials, en qu¨¨ la bandera ha d¡¯onejar a mitja asta. En una resposta parlament¨¤ria, el Govern central al¡¤lega que, ja que no est¨¤ expressament prohibit, pot fer-ho tamb¨¦ en altres ocasions. Espanta pensar en quantes altres q¨¹estions, si continua aquesta deriva, el Govern pot fer una ¡°interpretaci¨® extensiva¡± de reglaments i lleis.

Estem tan acostumats a aquest tipus d¡¯excessos que ja gaireb¨¦ ni ens escandalitzen. Comparats amb la magnitud, volum i freq¨¹¨¨ncia dels esc¨¤ndols de corrupci¨®, poden semblar fins i tot anecd¨°tics. Per¨° des que Mariano Rajoy va arribar al poder i va donar carta blanca als seus ministres perqu¨¨ expressessin al seu antull les seves creences religioses, no paren de repetir-se. Sembla com si al PP ja no li import¨¦s mostrar i fins i tot reivindicar el p¨°sit de nacionalcatolicisme que corre per les seves venes ideol¨°giques. Aix¨ª ¨¦s com un dia hem de contemplar at¨°nits com se li concedeix la Medalla d¡¯Or del M¨¨rit Policial a Nostra Senyora Maria Sant¨ªssima de l¡¯Amor! per haver emparat les forces de seguretat sota ¡°la capa de la seva protecci¨®¡±. I aix¨° ho fa, amb tota la pompa, un ministre de l¡¯Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, de missa di¨¤ria i que diu que t¨¦ un ¨¤ngel de la guarda anomenat Marcelo que l¡¯ajuda a aparcar i a moltes altres coses. No sabem si tamb¨¦ l¡¯ha ajudat en els abusos que ha com¨¨s amb la policia patri¨°tica per perjudicar els adversaris pol¨ªtics del PP o si en aquest cas ha mirat cap a una altra banda. Ja el 2012 es va concedir la Gran Creu del M¨¨rit de la Gu¨¤rdia Civil a la Verge del Pilar i el 2015 la Creu de Plata a la Verge dels Dolors d¡¯Archidona, mentre la ministra F¨¢tima B¨¢?ez agra?a a la Verge del Roc¨ªo la seva ajuda perqu¨¨ Espanya sort¨ªs de la recessi¨®. El nou titular de l¡¯Interior, Juan Ignacio Zoido, acaba de condecorar, tamb¨¦ per m¨¨rits militars, el germ¨¤ major de la confraria del Crist de la Bona Mort (almenys aquest ¨¦s un hum¨¤) mentre Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, regidor del PP a l¡¯Ajuntament de Barcelona, demana que es prioritzi els cristians en l¡¯acolliment dels refugiats.

No podem estar escandalitzant-nos constantment. Sabem, a m¨¦s, que qualsevol reacci¨® de repulsa resulta un gest erm perqu¨¨ la toler¨¤ncia del PP a la indignaci¨® ciutadana ¨¦s cada vegada m¨¦s gran. Aquest intent constant i descarat de regressi¨® a les formes del nacionalcatolicisme contrasta amb l¡¯evoluci¨® religiosa de la societat espanyola, cada vegada m¨¦s secularitzada. Tres de cada quatre ciutadans es declaren encara cat¨°lics pel fet d¡¯haver estat batejats, per¨° la realitat est¨¤ molt lluny d¡¯aquestes xifres. El ministre es troba entre el 2% dels espanyols que, segons el CIS, van a missa diverses vegades per setmana. El 60% dels que es declaren cat¨°lics nom¨¦s s¡¯acosten a una esgl¨¦sia per comprom¨ªs, per assistir a noces o funerals. I cada vegada en tenen menys oportunitat. El 1980, el 96% dels matrimonis se celebraven per l¡¯Esgl¨¦sia; el 2005 ja eren nom¨¦s el 60%; ara no arriben al 22% i cal sospitar que molts ho fan encara per no contrariar els grans de la fam¨ªlia.

Tot aix¨° succeeix perqu¨¨ encara arrosseguem la que va ser una de les principals mancances del pacte de la Transici¨®: la incapacitat d¡¯assegurar una separaci¨® efectiva entre Esgl¨¦sia i Estat. Fa temps que haurien d¡¯haver-se revisat els acords del 1979 entre Espanya i la Santa Seu, que sota l¡¯aparen?a d¡¯adaptar el Concordat franquista del 1953 als principis de la Constituci¨®, el que va fer va ser consagrar els privilegis de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica. El Concordat segueix molt viu pel PP.