La falsa esperan?a de l¡¯armilla salvavides

Gaz? ¨¦s un noi espavilat, per aix¨° en els ¨²ltims cinc anys ha prosperat molt en l¡¯ofici en el qual, des que en tenia nou, l¡¯ha ensinistrat el seu pare: als seus clients, tancats en condicions infrahumanes, els cobra l¡¯aigua; els sotmet a videovigil¨¤ncia i a tortures psicol¨°giques; quan li ve de gust una noia, la viola; els planteja que li venguin un rony¨® si no poden pagar serveis extres i de vegades fins i tot, per mandra o exc¨¦s de sadisme, se n¡¯hi moren un parell¡­ No importa: s¨®n emigrants il¡¤legals que ells emmagatzemen i transporten en aquesta macabra passarel¡¤la cap a Europa que ¨¦s Turquia. El nen ¨¦s el narrador de Daha!, novel¡¤la punyent amb la qual Hakan G¨¹nday (Rodes, 1976) va obtenir el 2015 a Fran?a el premi M¨¦dicis, potser de les millors obres de ficci¨® sobre aquest drama, que ara es publica a Espanya (Edicions del Periscopi, en catal¨¤;?Catedral, en castell¨¤).

¡°Quan vaig treure el llibre el 2013 creia que havia posat tot el cat¨¤leg d¡¯atrocitats possibles; per¨° vaig ser na?f perqu¨¨ al cap de poc vaig llegir la detenci¨® d¡¯una gent que venia als immigrants il¡¤legals armilles salvavides falses, carregades amb serradures en comptes de suro; el client no protestaria mai: si en sortia viu, era a Europa; si no, s¡¯ofegava¡­ ?s impossible descriure res m¨¦s violent que la realitat¡±, constata l¡¯autor.

Aquesta viol¨¨ncia la diposita G¨¹nday als ulls i a la veu d¡¯un nen, t¨¤cita met¨¤fora: ¡°La primera reacci¨® del nen ¨¦s veure els immigrants com a culpables perqu¨¨ torben la seva felicitat, el fastiguegen envaint la seva llar; la segona ¨¦s que, ja que s¨®n aqu¨ª, doncs a explotar-los¡­ Aix¨° ¨¦s el que fan les societats occidentals¡±. Despr¨¦s hi ha la innoc¨¨ncia: ¡°Un nen sempre pregunta amb un per qu¨¨; un adult ja fa massa temps que est¨¤ acostumat a tot tipus de crueltat i no es planteja gaires coses¡±.

El fill supera el pare en crueltat, i aix¨° que ha estat bon mestre: va sobreviure a un naufragi traient-li l¡¯armilla a un vell immigrant; el seu lema ¨¦s un ¡°Tu o jo¡± que sembla el mantra del segle XXI. ¡°El pare li ensenya que ha de sobreviure costi el que costi, que la vida ¨¦s un conflicte, ¨¦s el ¡®Tu o jo¡¯ i que no es pot viure amb el ¡®Tu i jo¡¯; l¡¯altre ensenyament trist ¨¦s que la vida humana es pot pagar amb diners; si aix¨° es pot fer, com tamb¨¦ han signat Europa i Turquia, converteix les persones en objectes, i si ¨¦s aix¨ª, despr¨¦s es pot jugar amb elles¡±.

G¨¹nday (que no va acabar la universitat, per¨° mostra la seva facilitat metaf¨°rica i bagatge cultural citant C¨¦line, Dostoievski, Descartes i Espriu) es mostra dur amb Europa. ¡°Occident s¡¯ha cregut sol al m¨®n, promovent la democr¨¤cia nom¨¦s als seus pa?sos, sense importar-li que el que pass¨¦s fos fruit del que han pactat els seus estats, per¨° avui ja ho saben perqu¨¨ les v¨ªctimes de les decisions dels seus governs els piquen a les portes i finestres¡±. Admet que no ha fet gaire investigaci¨® sociol¨°gica per a Daha!, encara que s¨ª que ha estudiat informes de la fundaci¨® sueca SIPRI sobre armament. ¡°El tr¨¤fic d¡¯armes va de l¡¯oest a l¡¯est i el de la immigraci¨®, a l¡¯inrev¨¦s; Europa s¡¯ha fabricat l¡¯infern a 10.000 quil¨°metres de casa i ara se sorpr¨¨n d¡¯aquest infern i de tenir-ho m¨¦s a prop¡±.

Gaz? ¨¦s conscient de l¡¯horrible escala de valors del seu pare, per¨° no se¡¯n desenganxa: ¡°?s com la llei de la gravetat de la vida d¡¯aquest noi; el seu pare ¨¦s una pres¨®¡±. Una adolescent tamb¨¦ ¨¦s la protagonista de la seva novel¡¤la D¡¯un extrem a l¡¯altre, aix¨ª mateix li costa fugir del seu entorn. ¡°A Daha! em pregunto: un nen pot escapar de presons socials com la fam¨ªlia, la religi¨® o l¡¯escola?; perqu¨¨ els murs d¡¯aquestes presons de carn i ossos s¨®n m¨¦s s¨°lids que els de granit¡±. Murs gruixuts. Com es llegeix a la novel¡¤la: la policia o el mitificat grup de rebels kurds del PKK trafiquen il¡¤legalment amb persones. ¡°Tots estan implicats en el sistema: ¨¦s zona de fronteres, hi ha mis¨¨ria¡­ Per¨° la clau ¨¦s que tot est¨¤ basat en la venda d¡¯esperan?a, s¡¯hi trafica, encara que sigui una esperan?a tan falsa com les armilles salvavides¡±.

En la novel¡¤la (de la qual s¡¯ultima una pel¡¤l¨ªcula), hi ha un detall sociopol¨ªtic significatiu: a l¡¯ajuntament de la localitat, qui dona les ordres no ¨¦s l¡¯alcalde sin¨® l¡¯encarregat de la neteja de l¡¯edifici, nom¨¦s perqu¨¨ est¨¤ per sobre del pol¨ªtic en la seva congregaci¨® religiosa. ?s una altra par¨¤bola de la situaci¨® que viu Turquia, amb 88.642 detencions des de l¡¯estrany cop d¡¯estat del juliol passat. ¡°Des de finals dels 60, grups vinculats al culte religi¨®s, per prendre el poder, han anat educant els fills de fam¨ªlies pobres i els han anat infiltrant en les institucions; aquesta gent n¡¯ha estat un gran soci del govern durant 12 anys, per¨° ara han comen?at a barallar-se i s¡¯ha aprofitat un cop d¡¯estat per aixafar l¡¯oposici¨® pol¨ªtica¡±. En la novel¡¤la, el dilema de Turquia es resumeix en la bella met¨¤fora: ¡°?s una joveneta bul¨ªmica i depressiva. Es veu obesa al mirall d¡¯Orient i esquel¨¨tica en el d¡¯Occident¡±. ¡°Si esculls una identitat¡­ Turquia ¨¦s bul¨ªmica, est¨¤ en guerra contra si mateixa i falta temps perqu¨¨ es curi¡±.

L¡¯escriptor parla amb aquest diari en plena tensi¨® entre Holanda i Turquia per la prohibici¨® holandesa de deixar accedir a ministres turcs per defensar el refer¨¨ndum que proposa Erdogan. ¡°Si en la consulta triomfa el s¨ª [com va succeir diumenge passat], el viatge de Turquia a la democr¨¤cia es detindr¨¤ en sec, per¨° amb decisions com les d¡¯Holanda l¡¯¨²nica cosa que s¡¯aconsegueix ¨¦s que un sistema populista ho utilitzi per a la seva victimitzaci¨®; aix¨ª no aconseguir¨¤ que desaparegui, com en un truc de m¨¤gia, el suport de milions de persones a Erdogan; Holanda ho ha fet per fer callar la seva extrema dreta, refor?ant aix¨ª la turca¡±.

El 2012, quan hi va haver la revolta de la pla?a Taksim, a G¨¹nday li va semblar veure un raig d¡¯esperan?a: ¡°Aqu¨ª van ser-hi els cadells dels turcs blancs, republicans i prooccidentals, amb musulmans m¨¦s religiosos i socialistes¡­; ¨¦s l¡¯¨²nica vegada en la hist¨°ria de Turquia que van comen?ar a dialogar entre si, per¨° el baf dels gasos lacrim¨°gens amb qu¨¨ van ser desallotjats va tornar a deixar la gent cega i segueixen aqu¨ª, sense veure¡¯s els uns als altres¡±.