Els robots es posen a llegir i escriure

Imagini¡¯s que entra a la seva llibreria de tota la vida i veu una c¨¤mera de reconeixement facial. Pensa en una c¨¤mera de seguretat, per¨° el seu llibreter li explica que ha estat instal¡¤lada per donar-li un millor servei en les properes visites. En tornar, al cap d¡¯uns dies, la c¨¤mera ha reconegut la seva cara, ja que va donar perm¨ªs al llibreter per incloure la seva fitxa en el seu sistema operatiu, on figura el seu historial de compra, afinitats lectores i altres dades relacionades amb les seves lectures. Despr¨¦s de reconeixe¡¯l, una pantalla t¨¤ctil li destaca una relaci¨® de llibres que creu que vost¨¨ hauria de tenir en compte. Les recomanacions es basen en el comportament d¡¯altres lectors amb les seves mateixes afinitats. La c¨¤mera haur¨¤ gravat quins llibres van tocar, quines cobertes els van sorprendre detectant les seves emocions, quines sensacions transmetia la seva cara en fullejar les p¨¤gines i quines expressions van transmetre en comprar els llibres suggerits. Els experts en reconeixement facial indiquen que els humans transmeten m¨¦s d¡¯un 90% de les seves emocions a trav¨¦s de la comunicaci¨® no verbal (cara, gesticulaci¨®...).

No ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®. Els tel¨¨fons m¨°bils vindran properament amb un sensor, connectat sense fils a la pell de l¡¯usuari, que detectar¨¤ els estats d¡¯¨¤nim. Depenent de si s¡¯est¨¤ trist, alegre o cansat, els algoritmes de recomanaci¨® de llibreries i biblioteques que utilitzin aquestes tecnologies sensorials podran suggerir als seus clients llegir un llibre, escoltar un audiollibre o llegir una poesia, segons el seu estat d¡¯¨¤nim. La ind¨²stria cultural introduir¨¤ aquestes t¨¨cniques de reconeixement facial abans del que sospita, perqu¨¨ s¨®n ja una realitat en altres sectors, com el farmac¨¨utic, on s¡¯utilitzen per prevenir infarts o vessaments cerebrals registrant l¡¯estat an¨ªmic de les persones amb relaci¨® a la seva vida di¨¤ria, dieta aliment¨¤ria, estr¨¨s...

La intel¡¤lig¨¨ncia artificial s¡¯est¨¤ convertint en una de les apostes digitals de les grans companyies tecnol¨°giques amb la finalitat de gestionar el gran oce¨¤ d¡¯informaci¨® a la Xarxa: cada dia es creen 2,5 trilions de bytes de dades. Aquesta nova frontera digital s¡¯ha convertit en El Dorado per a empreses com Google, Amazon, Facebook i Apple (GAFA), on aniran destinats els seus desenvolupaments tecnol¨°gics dels propers anys. Facebook vol ajudar les persones cegues a veure-hi a trav¨¦s de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Per la seva banda, Apple ha adquirit la tecnologia Emotient, que detecta emocions a trav¨¦s del reconeixement facial. Google segueix millorant el seu algoritme, cada vegada m¨¦s intel¡¤ligent. El seu ¨²ltim invent: l¡¯eina Deep Dream, capa? de crear imatges basant-se en altres imatges.

Tecnologies com Siri o Google Now, basades en la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i el big data, ajuden a navegar d¡¯una forma m¨¦s humanitzada per la immensitat de la Xarxa. Les incursions d¡¯algoritmes intel¡¤ligents en la creaci¨® de continguts culturals estan donant els primers i sorprenents resultats. La plataforma de cinema i s¨¨ries de televisi¨® Netflix analitza di¨¤riament (un equip de 70 persones) el comportament i els gustos dels seus subscriptors per determinar-ne les pr¨°ximes recomanacions: realitzen m¨¦s de 200 proves anuals per millorar l¡¯experi¨¨ncia de descobriment de continguts en la seva plataforma. Una cosa semblant fan plataformes de m¨²sica com Spotify o Pandora per ajudar els seus abonats a descobrir la seg¨¹ent can?¨®. Aquestes recomanacions no s¨®n sempre perfectes, per¨° la seva evoluci¨® ¨¦s impressionant. Aviat els algoritmes intel¡¤ligents es convertiran en els grans prescriptors de continguts culturals. Els llibreters i els cr¨ªtics literaris o de cinema no desapareixeran, per¨° hauran d¡¯aportar un altre valor afegit.

Editorials m¨¦s ¡®intel¡¤ligents¡¯

Per a les editorials, fins fa poc, les dades que podien tenir sobre el comportament dels seus llibres al mercat eren m¨¦s que limitades: tot just sabien en quines llibreries estaven col¡¤locats i quantes vendes s¡¯havien fet de cada t¨ªtol. D¡¯aix¨° s¡¯ha passat a con¨¨ixer el comportament dels seus lectors sobre un llibre (qu¨¨ ha llegit i subratllat, quines s¨®n les emocions i sensacions que transmet una lectura...), tot en temps real.

Aquests nous algoritmes van m¨¦s enll¨¤ d¡¯agregar les dades de les llistes dels m¨¦s venuts, metadades de les editorials o puntuacions amb estrelles que no recullen els matisos an¨ªmics del lector. Ara mateix hi ha tecnologies basades en intel¡¤lig¨¨ncia artificial, com Tekstum, Trayectory o Komilibro, que ajuden editors, llibreters i bibliotecaris a descobrir les emocions, sentiments i sensacions que una obra transmet als seus lectors, proporcionant una an¨¤lisi cient¨ªfica en temps real de les opinions i ressenyes que els lectors realitzen en plataformes liter¨¤ries, blogs i xarxes socials. Gr¨¤cies a aquests nous algoritmes, els professionals del m¨®n del llibre poden saber en temps real, per exemple, el temps mitj¨¤ de lectura d¡¯un llibre, si s¡¯ha acabat de llegir, els dies i les hores de m¨¦s lectura, quins par¨¤grafs han estat m¨¦s subratllats o com els lectors interactuen amb llibres de certs g¨¨neres. O, per geolocalitzaci¨®, saber on es concentren m¨¦s seguidors. O reordenar el cat¨¤leg a partir d¡¯emocions i no per temes o g¨¨neres com fins ara.

La majoria de les plataformes de venda de llibres per Internet estan recomanant als seus clients la lectura d¡¯altres llibres basant-se nom¨¦s en la variable compra: persones que han comprat un determinat llibre tamb¨¦ han comprat aquests altres que li poden interessar. Els lectors saben que les recomanacions basades en aquesta variable els han perm¨¨s descobrir llibres i autors, per¨° tamb¨¦ es queixen que l¡¯algoritme falla: la simple compra no comporta un alt grau de satisfacci¨® de la lectura.

Per millorar-lo, la nova generaci¨® de tecnologies de recomanaci¨® que es nodreix d¡¯afinitats reals entre llibres es convertir¨¤ en la principal prescriptora a la Xarxa. El nou concepte ¨¦s el de ¡°llibres que recomanen altres llibres¡±. Per als editors, aquesta nova avantguarda tecnol¨°gica significa que podran aconsellar als seus lectors altres t¨ªtols del seu cat¨¤leg de forma molt m¨¦s ¨²til. Com m¨¦s gran bibliodiversitat tingui una llibreria o biblioteca, m¨¦s complets seran els suggeriments de lectures relacionades.

Els beneficis ho s¨®n tant per a lectors com per a professionals. Plataformes com Inkitt o Authors.me aporten als experts una visi¨® m¨¦s ¨¤mplia del comportament del mercat, aix¨ª com de l¡¯estructura, el to i l¡¯estil dels manuscrits que reben. Amb aquesta informaci¨®, els editors poden gestionar m¨¦s b¨¦ la seva immensa oferta per atendre les diferents afinitats culturals, aix¨ª com elaborar estrat¨¨gies de m¨¤rqueting i comercialitzaci¨® amb m¨¦s probabilitats d¡¯¨¨xit en saber l¡¯historial lector dels usuaris.

En aquesta l¨ªnia, l¡¯any passat un manuscrit redactat per un ordinador passava la primera fase d¡¯un premi literari al Jap¨®. El jurat es va sorprendre en assabentar-se que la hist¨°ria havia estat produ?da per una m¨¤quina. La novel¡¤la era d¡¯un equip d¡¯investigadors encap?alat per Hitoshi Matsubara, professor de la Universitat del Futur-Hakodate, i imitava l¡¯estil de Shinichi Hoshi, reconegut per les seves obres de ci¨¨ncia-ficci¨®.

Els autors del llibre C¨®digo Bestseller han identificat prop de 3.000 patrons associats amb llibres que s¡¯han convertit en supervendes: nombre de p¨¤gines, ritme de la trama, nombre de persones, escenes de sexe, estil d¡¯escriptura... Basant-se en aquests patrons, el seu algoritme detecta amb un 80% d¡¯¨¨xit si un manuscrit pot ser un best-seller o no. Per¨° un dels riscos d¡¯un ¨²s abusiu del rastreig de dades ¨¦s que la futura publicaci¨® de llibres es limiti a atendre nom¨¦s les suposades demandes del mercat. El repte ser¨¤ equilibrar veus i punts de vista.

Llibreries f¨ªsiques ¡®cegues¡¯

Actualment, la majoria de les llibreries desconeixen el perfil dels qui les visiten. No saben si s¨®n ¨¤vids lectors o nom¨¦s busquen un regal per a alg¨² altre. El valor afegit que aporta Internet ¨¦s el coneixement directe del client i el seu comportament durant la compra, aix¨ª com l¡¯an¨¤lisi posterior de la lectura del llibre venut. Perqu¨¨ la compra d¡¯un volum no implica que hagi agradat al lector. Un 60% dels e-books comprats no s¡¯acaben de llegir mai i el lector en pantalla no difereix tant del de paper. Segons la plataforma Kobo, un 24% dels lectors descobreixen la seva lectura seg¨¹ent a trav¨¦s d¡¯un algoritme.

De quina manera un bon llibreter o bibliotecari recomanar¨¤ un llibre si desconeix el grau de satisfacci¨® de la lectura anterior? Els futurs algoritmes de llibres basats en la intel¡¤lig¨¨ncia artificial els permetran recomanar de forma molt personalitzada, perqu¨¨ aquestes noves tecnologies analitzen si s¡¯ha llegit un llibre fins al final o no, quins cap¨ªtols s¡¯han saltat o si es torna a llegir un determinat autor cada any. Tamb¨¦ podran analitzar qu¨¨ s¡¯ha subratllat i anotat, aix¨ª com quines parts del llibre (personatges, trama, etc.) s¡¯han compartit amb altres lectors en un club de lectura online o en una xarxa social. Aquestes dades sobre el comportament i el grau de satisfacci¨® reals del lector es convertiran en el principal actiu de les llibreries i biblioteques en la nova era digital.

Espais culturals m¨¦s intel¡¤ligents

La intel¡¤lig¨¨ncia artificial, la realitat virtual i el big data tindran tamb¨¦ un gran impacte en la forma en qu¨¨ es descobriran llibres de paper en espais f¨ªsics. Afortunadament, el concepte de llibreria i biblioteca al segle XXI va m¨¦s enll¨¤ del mateix espai f¨ªsic. Una marquesina d¡¯autob¨²s o un fanal es poden convertir en una llibreria o biblioteca online. Qualsevol d¡¯aquests llocs servir¨¤ perqu¨¨ s¡¯hi puguin col¡¤locar sensors intel¡¤ligents que ofereixin als lectors continguts rellevants per a ells, ja que han estat geocontextualitzats gr¨¤cies al m¨°bil. Cada vegada hi ha m¨¦s llibreries i biblioteques que incorporen tecnologies de proximitat, com beacons o sensors NFC (dispositius de connexi¨® bluetooth per comunicar amb m¨°bils), per enriquir l¡¯experi¨¨ncia de compra de llibres de paper.

En aquest context d¡¯integraci¨® del m¨®n f¨ªsic i online, els anomenats bots (programa inform¨¤tic que imita un hum¨¤) tamb¨¦ ajudaran. La p¨¤gina de HarperCollins t¨¦ ja un bot encarregat de les recomanacions: ¨¦s BookGenie, que pregunta a l¡¯usuari si vol que li recomani un llibre o saber res d¡¯algun autor. En el cas de demanar alguna recomanaci¨®, el bot pregunta quina ha estat l¡¯¨²ltima lectura. A partir d¡¯aix¨°, inicia les recomanacions. Els m¨°bils tindran tot tipus d¡¯apps basades en chatbot (robot capa? de simular converses amb una persona) que resulta</CF>ran molt ¨²tils per respondre preguntes sobre llibres que es busquen. L¡¯evoluci¨® tecnol¨°gica d¡¯aquests bots ser¨¤ la implementaci¨® de programes de processament del llenguatge natural, que inclouen les emocions, el nostre estat an¨ªmic, el doble sentit del llenguatge... Tamb¨¦ ser¨¤ molt com¨² veure a les llibreries i biblioteques robots que assumiran tota mena de tasques. Ja hi ha robots d¡¯aspecte humanoide, com Pepper, disposats a resoldre dubtes i facilitar les compres als clients en una llibreria o botiga d¡¯un museu.

Es diu que estem davant l¡¯¨²ltima generaci¨® on l¡¯hum¨¤ ser¨¤ m¨¦s intel¡¤ligent que les m¨¤quines. I aix¨° tindr¨¤ el seu impacte en el mercat laboral: els informes m¨¦s tranquil¡¤litzadors (Cognizant) indiquen que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial destruir¨¤ un 12% dels llocs de treball actuals, per¨° en crear¨¤ un 13% de nous. L¡¯edici¨® no quedar¨¤ aliena a aquestes proporcions.

En qualsevol cas, un m¨®n amb cotxes sense conductors, cases intel¡¤ligents, sensors que analitzen el son i l¡¯exercici, robots en hospitals i fins en museus i teatres... s¡¯ha de suposar que el m¨®n del llibre seguir¨¤ sent igual?

?Javier Celaya ¨¦s soci fundador de Dosdoce.com