Arbitristes
Quatre segles despr¨¦s la tradici¨® intel¡¤lectual arbitrista ¡ª¨¦s a dir, la tend¨¨ncia a proposar solucions simples i contundents a problemes complexos¡ª segueix ben viva a Espanya
Com, sens dubte, els lectors saben, l'arbitrisme va ser, a la Castella del segle XVII, una escola de pensament politicoecon¨°mic que pretenia proposar solucions (¡°arbitris¡±) als creixents problemes d'una monarquia hisp¨¤nica en declivi. Encara que, sens dubte, entre els arbitristes hi va haver autors estimables que van formular idees judicioses (sobretot, en mat¨¨ria monet¨¤ria i fiscal), ja per als seus mateixos coetanis ¨Cper exemple, Cervantes o Quevedo¨C, aquests arbitristes van apar¨¨ixer com una colla d'exc¨¨ntrics, patrocinadors de remeis eixelebrats i inviables als mals de la p¨¤tria; una mena de precursors del professor Franz de Copenhague, per dir-ho en llenguatge una mica m¨¦s modern.
Un d'ells, per exemple, pretenia fomentar la riquesa del pa¨ªs a for?a de suprimir tot tipus d'oci. D'un altre s'explica que, sobre la interminable guerra de Flandes i davant de l'¨²s defensiu que les ciutats holandeses feien de la inundaci¨® dels seus p¨°lders, va proposar traslladar a la regi¨® grans quantitats d'esponges, que havien d'absorbir l'aigua i permetre que els ter?os poguessin assaltar les places rebels a peu sec...
Doncs b¨¦, es diria que quatre segles despr¨¦s la tradici¨® intel¡¤lectual arbitrista ¡ª¨¦s a dir, la tend¨¨ncia a proposar solucions simples i contundents a problemes complexos¡ª segueix ben viva a Espanya. Almenys aix¨° sembla, si s'ha de jutjar per certes lectures i reaccions davant de l'anomenat ¡°desaf¨ªo catal¨¢n¡±.
Al llarg de les ¨²ltimes setmanes, i en aquestes mateixes p¨¤gines, hem pogut llegir conspicus escriptors que suggerien que, com es va fer amb els colpistes del 23-F, s'empresoni tamb¨¦ ¡°els qui atempten contra l'Estat al Parlament¡±; i propugnar amb vehem¨¨ncia l'aplicaci¨®, com m¨¦s aviat millor, de l'article 155 de la Constituci¨®. O hem vist com assenyats assagistes advoquen per l'enterrament de la conllevancia, de l'encaix i fins i tot del catalanisme, defensen un replegament recentralizador d'aquest Estat auton¨°mic que ha anat massa lluny i afirmen que ¡°no necessitem oferir res als sobiranistes; aquesta vegada, als nacionalistes, ni aigua¡±; a tot estirar, ¡°les mesures coercitives que la llei democr¨¤tica disposa¡±.
Encara que no es tracti d'un intel¡¤lectual, cal situar en aquesta mateixa l¨ªnia l'alcalde president de la ciutat aut¨°noma de Melilla, Juan Jos¨¦ Imbroda Ortiz, que va aprofitar el descans de la Pasqua per fer, des del seu compte de Twitter, una mica d'an¨¤lisi sociopol¨ªtica: ¡°Qu¨¦ pesadez lo de los piraos independentistas de Catalu?a. Hartazgo de viajes a ninguna parte. Insufribles ya! Puff!!¡±. No est¨¤ de m¨¦s recordar que el tal Imbroda presideix, a m¨¦s, la Comissi¨® General d'Autonomies del Senat, davant la qual van instar el president Puigdemont a compar¨¨ixer per explicar i debatre la seva demanda de refer¨¨ndum. Amb un ¨¤rbitre com aquest hauria estat un debat d'all¨° m¨¦s ponderat i respectu¨®s, no hi ha cap dubte...
Seria l¨ªcit interpretar que l'alcalde president de Melilla est¨¤ disposat a agitar tots els espantalls, preferentment els patri¨°tics (ja fa un temps, en un discurs oficial, havia qualificat els independentistes catalans de ¡°tra?dors¡±, ¡°il¡¤luminats¡± i altres floretes), el que sigui perqu¨¨ no es parli del volc¨¤ sobre el qual governa des de fa disset anys i dels seus nombrosos cr¨¤ters: la tanca antiimmigrants dels assalts i les pol¨¨miques, la latent reivindicaci¨® marroquina, la delicada conviv¨¨ncia entre les diferents comunitats de la ciutat, la constant amena?a gihadista...
Per¨° no cal rec¨®rrer a explicacions t¨¤ctiques. De fet, la tesi que tot el que passa a Catalunya ¨¦s un problema d'alienaci¨® mental col¡¤lectiva no l'ha patentat el senyor Imbroda; ja el 2014, aqu¨ª mateix, un prestigi¨®s articulista descobria ¡°factors psicopatol¨°gics¡± darrere de la reivindicaci¨® independentista; i, per aturar-la, proposava enviar amb urg¨¨ncia a Catalunya ¡°trens plens de psiquiatres¡± que, una vegada arribessin a destinaci¨®, havien de desplegar entre els catalans alienats un bon repertori d'¡°electroxocs i ter¨¤pies pal¡¤liatives¡±. Per sort o per desgr¨¤cia, no s'ha seguit aquest consell tan pertinent i, en comptes de psiquiatres, el que ens han enviat s¨®n m¨¦s aviat jutges, fiscals, advocats de l'Estat i agents judicials.
O sigui, i en resum: empresonaments, suspensi¨® de l'autonomia, (m¨¦s) recentralitzaci¨® de l'Estat, ¡°als nacionalistes, ni aigua¡±, s¨®n una banda de sonats, cal aplicar-los tot el pes de la llei... ?s amb diagn¨°stics i solucions com aquests com pret¨¦n la intel¡¤lectualitat espanyola suposadament progressista ¡ªdeixo de banda el columnisme cavernari¡ª reconduir aquesta meitat de la ciutadania catalana que aposta per la independ¨¨ncia? Francament, resultava m¨¦s assenyat l'arbitrista de les esponges a Flandes.
JOAN B. CULLA I CLAR? ¨¦s historiador.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.