L¡¯¨¨pica, la hist¨°ria, altre cop

Quan el projecte pol¨ªtic fa aig¨¹es, recorrem a l'¨¨pica. Declaracions, firmes solemnes i fotos per a l'¨¤lbum de la hist¨°ria substitueixen idees, estrat¨¨gies i decisions factibles. En lloc d'un Govern, tenim una productora d'esdeveniments, Catalonia Productions, que fa viure en el pla de les veritats fabricades el que en el pla dels fets ¨¦s pura ficci¨®.

Una altra vegada fem hist¨°ria, el m¨®n ens mira i anunciem el vot de les nostres vides, del qual se¡¯n recordaran fills i nets d'aqu¨ª a molts anys, quan somriguin melangiosament i mirin enrere vers els temps en qu¨¨ el pa¨ªs es trobava sotm¨¨s. Els ¨²nics efectes certs es produiran al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya, on podran ingressar noves col¡¤leccions de fotos, documents i plomes estilogr¨¤fiques.

Res succeeix per primera vegada en aquesta ja llarga hist¨°ria de cinc anys. Tot t¨¦ un antecedent o un primer intent. Hi ha declaracions, signatures i fotos que semblen clons de les fabricades fa tres anys, quan es va produir el primer intent, o fa dos, quan es van fer aquelles eleccions que havien de ser plebiscit¨¤ries. O potser aquell primer intent ja va ser el segon, si comptem que tot s'havia assajat en una versi¨® menor el 2012, en les primeres eleccions anticipades amb les quals Mois¨¨s iniciava la marxa cap a la terra promesa?

La substituci¨® de l'acci¨® pol¨ªtica per la imaginaci¨® propagand¨ªstica no vol dir, ni de bon tros, que tot sigui propaganda i realitat fabricada sense causes conflictives reals ni conseq¨¹¨¨ncies o efectes de cap tipus. ?s exactament el contrari. La intenci¨® ¨¦s que finalment els fets es produeixin, indu?ts des de la realitat virtual, encara que siguin almenys per efecte reactiu d'una resposta contundent de l'adversari, "l¡¯Estat enemic", que desbordi l'equilibri actual i produeixi aquesta realitat rupturista tan desitjada com fins ara absent.

Tenen ra¨® els panegiristes del Proc¨¦s: no hi ha sufl¨¦, no ¨¦s una broma ni un caprici d'uns dirigents exc¨¨ntrics o embogits, aix¨° va de deb¨°. Com a m¨ªnim en la intenci¨® dels seus dirigents i en la voluntat pol¨ªtica de les forces que representen. Una altra cosa ¨¦s que hi hagi les condicions perqu¨¨ aconsegueixin el seu prop¨°sit i hagin fet a consci¨¨ncia els seus deures. No ha estat aix¨ª, almenys fins ara. Nom¨¦s per comen?ar, no han demostrat tenir molt bon ull en l'avaluaci¨® de les pr¨°pies forces i les de l'adversari, en l¡¯activaci¨® de les possibilitats d'eixamplar i buscar suport en aliances i amistats exteriors, espanyoles i internacionals, i el que ¨¦s m¨¦s important, en la consideraci¨® de la capacitat d'esfor? i de sacrifici per part de la poblaci¨® que es pret¨¦n mobilitzar.

Els escenaris rupturistes solen fallar per aquesta banda. Trencar la legalitat, encara que sigui de forma homeop¨¤tica, com sembla que ¨¦s el cas, estreny el cam¨ª dels suports, dins i fora. Hi ha una contradicci¨®, sovint insalvable, entre la intensitat d'un moviment, que exigeix rigidesa i disciplina, i l'extensi¨® que vol abastar, que demana idees m¨¦s imprecises i objectius m¨¦s laxos i f¨¤cils d'aconseguir. La fe redueix l'abast, mentre que l'esperan?a l'eixampla, per¨° la primera exigeix dogmes ¨Cdates precises¨C, mentre que la segona en t¨¦ prou amb horitzons optimistes.

Les dades en m¨¤ no s¨®n gaire encoratjadores. La fe es mant¨¦, per¨° cada vegada ¨¦s m¨¦s compacta i constreta a l'ampl¨ªssim nucli militant, mentre que l'esperan?a decau entre les ¨¤mplies masses, precisament perqu¨¨ es fa dif¨ªcil de creure que es compliran els objectius i els seus terminis. Aquesta ¨¦s la ra¨® del retorn de l'espectacle, que ¨¦s una forma de lit¨²rgia, com ¨¦s sabut el llenguatge pl¨¤stic amb el qual es revifen les virtuts teologals, i espec¨ªficament les dues m¨¦s necess¨¤ries ara mateix, que s¨®n la fe i l'esperan?a, en el benent¨¨s que la tercera, la caritat, l'amor, que en aquest cas ¨¦s a la p¨¤tria, ja ¨¦s plenament incandescent.

Hi ha una enorme fatiga sobiranista que s'evidencia en l'estancament de l'onada, registrada almenys en les successives eleccions, per¨°, sobretot, en la incapacitat mobilitzadora que susciten les "atrocitats" comeses per l'Estat. Els somriures de la revoluci¨® inicial han virat en mal humor i cansament. Catalunya ¨¦s plena d'estelades esfilagarsades. La paraula sobiranista, especialment la dels seus dirigents, s¡¯ha devaluat i desprestigiat. Tot es fia, al final, a la incertesa d'un ¨²ltim minut, glori¨®s i inesperat.

El retorn de l'espectacle assegura almenys que el Proc¨¦s segueixi viu. Serveix tamb¨¦ per mantenir la veritat oculta ¨Ccom ha comprovat David Bonveh¨ª¨C i per mantenir la tropa disciplinada, sense desercions ni temptacions de posar fi al combat, a l'espera del minut d'or, l'¨¨pica, la hist¨°ria.