Llu¨ªs Llach, un s¨ªmbol al rescat del proc¨¦s

El diputat de Junts pel S¨ª Llu¨ªs Llach, que aquesta setmana ha generat una gran pol¨¨mica en con¨¨ixer-se les confer¨¨ncies en qu¨¨ revelava que se sancionaria els funcionaris que no compleixin amb la legalitat catalana quan arribi la independ¨¨ncia, s'ha convertit en s¨ªmbol d'un proc¨¦s sobiranista sobre el qual planen ara m¨¦s dubtes. La coalici¨® que governa Catalunya esprem la condici¨® d'icona de Llach pel que va significar com a cantautor. Llach actua de revulsiu per mantenir els ¨¤nims davant d'un proc¨¦s afectat de ¡°certa falta d'entusiasme¡±, segons admet l'ANC en el seu darrer informe de gesti¨®, per les desavinences que han mostrat el PDeCAT i ERC ¡°de forma evident¡±.

El diputat estrella del proc¨¦s es prodiga en confer¨¨ncies organitzades per l'ANC en qu¨¨ descriu una arc¨¤dia feli?, amb arguments entusiastes sobre els avantatges que tindr¨¤ Catalunya quan negoci? la independ¨¨ncia amb Espanya i la Uni¨® Europea, quins mitjans de comunicaci¨® no han de seguir o per qu¨¨ els bancs no traslladaran la seu fora de Catalunya.

Els patrons discursius de Llach que analitza aquest article s¨®n a partir de quatre xerrades, impartides l'1 d'abril a Bellv¨ªs ¨CPla d'Urgell, organitzada per l'Ajuntament¨C, el 6 de mar? a Sant Sadurn¨ª d'Anoia i a Barcelona el 14 de febrer i el 31 de gener. La prioritat ¨¦s transmetre garanties sobre la convocat¨°ria del refer¨¨ndum i la proclamaci¨® d'un nou Estat: ¡°Tenim la possibilitat de somiar i fer un pa¨ªs del segle XXI, una rep¨²blica, amb valors democr¨¤tics, socials, si vols amb valors sociecon¨°mics, culturals. Aquest ¨¦s el gran privilegi d'aquest proc¨¦s que estem vivint. No em preguntis quin pa¨ªs farem, no: quin pa¨ªs far¨¤s tu ¨Cdiu, parafrasejant John F. Kennedy¨C S¨¦ que ¨¦s una mica demag¨°gic. Aquesta ¨¦s una de les m¨¤ximes aspiracions d'aquest moviment perqu¨¨ al final, la independ¨¨ncia ¨¦s una eina per fer un pa¨ªs millor. Ara em fa vergonya, per¨° all¨° d'?taca ¨¦s veritat¡±. Llach subratlla el valor democr¨¤tic del proc¨¦s d'independ¨¨ncia i el contraposa amb una visi¨® fosca i funesta d'Espanya: ¡°Nosaltres no anem contra els espanyols, anem contra un Estat que ¨¦s un c¨¤ncer, que ha interpretat i reinterpretat la hist¨°ria de dalt a baix¡±. ¡°Com definir¨ªem l'Estat espanyol? L'heretat dels se?oritos, dels hidalgos, dels funcionaris, de les monarquies i ara de les portes girat¨°ries. Estem en mans d'aix¨° nosaltres i els andalusos, quasi pitjor que nosaltres¡±. L'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE) ha comunicat aquesta setmana les dades de pobresa a Espanya: el risc de pobresa a Andalusia afecta un 35,4% de la poblaci¨® i a Catalunya, un 13,3%.

Un altre missatge reiterat per Llach ¨¦s que Europa admira el moviment independentista, malgrat que cap l¨ªder ha rebut fins ara els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont: ¡°Hem inventat noves formes de democr¨¤cia davant dels inconvenients que l'Estat ens confrontava, hem inventat maneres. Per aix¨° els soci¨°legs, polit¨°legs i cancelleries d'Europa ens estan mirant¡±. Qui va ser cap de llista de JxS¨ª per Girona repeteix, de manera imprecisa, que Catalunya ¨¦s la quarta economia d'Europa, probablement referint-se al conveni entre regions que es va crear el 1988 entre els governs de Catalunya, Baden-W¨¹rttemberg, Llombardia i Roine-Alps: ¡°Som un caramel econ¨°mic de primera dimensi¨®. Dels quatre motors europeus, que s¨®n el Rin, el Milanesat, Moscou o una cosa aix¨ª molt estranya, el quart som nosaltres. I del sud d'Europa som el m¨¦s important. Quan l'Oliu [Josep Oliu, president del Banc Sabadell] i el Fain¨¦ [Isidre Fain¨¦, president de la Fundaci¨® La Caixa] diuen que si som independents se n'aniran a Madrid, no se'ls hi cauen les dents per dir mentides perqu¨¨ s¨®n rics i les porten molt ben enganxades, per¨° no se n'aniran perqu¨¨ el caramel som nosaltres¡±.

L¡¯inter¨¨s de Merkel

L'optimisme de Llach arriba fins al punt d'insistir que la cancellera alemanya, Angela Merkel, no tindr¨¤ m¨¦s remei que acceptar la independ¨¨ncia de Catalunya perqu¨¨ aquesta ¨¦s un pilar de l'economia europea al nivell de Fran?a i Alemanya: ¡°Merkel, quan segui a la taula [de negociaci¨®] sap que del 100% que t¨¦ invertit a l'Estat espanyol, el 60% el t¨¦ invertit a Catalunya. Tu creus que Merkel voldr¨¤ pagar un 60% de taxes? No. Merkel estar¨¤ molt interessada que nosaltres siguem un pa¨ªs pr¨°sper. Aix¨ª com l'Estat espanyol ¨¦s una comunitat xucladora de diners europeus, nosaltres som una societat donadora. I cada catal¨¤ dona a Europa m¨¦s que un franc¨¨s i quasi igual que un alemany¡±. El diputat tamb¨¦ assegura a les seves confer¨¨ncies que est¨¤ garantit el pagament de les pensions d'una Catalunya independent perqu¨¨ hi haur¨¤ recursos per a aix¨° o, en el seu defecte, Espanya haur¨¤ de fer-se'n c¨¤rrec.

El diputat de JxS¨ª insisteix en la necessitat que l'independentisme sigui selectiu amb les seves fonts d'informaci¨®, fent especial ¨¨mfasi per demanar que s'evitin not¨ªcies de La Vanguardia i d'El Peri¨®dico, diaris que considera ¡°recalcitrantment unionistes¡±. Llach fa una crida a l'activisme per captar nous independentistes ¡°a les bombolles de catalans que se senten espanyols¡± i elogia la feina de l'ANC i de S¨²mate. Sobre aquesta organitzaci¨® d'independentistes castellanoparlants, Llach explica que segueixen ¡°cursets amb psic¨°legs¡± per millorar la seva capacitat de convicci¨®: ¡°Amb m¨¨todes cient¨ªfics, amb psic¨°legs, etc¨¨tera, van fer cursets de di¨¤leg. Perqu¨¨ nosaltres tingu¨¦ssim eines per dialogar de manera convincent amb una gent que est¨¤ molt tancada. A Girona van fer l'experi¨¨ncia i van preparar 200 persones per anar a parlar als barris m¨¦s dificultosos de Girona i de Figueres. Aquestes 200 persones, que no eren de S¨²mate, no eren de proced¨¨ncia castellana, van anar i van aplicar aquests m¨¨todes durant un temps. Deien que va donar molt bons resultats. No s¨¦ si aix¨° s'ha posat en pr¨¤ctica a Barcelona, s¨¦ que hi ha una gent que est¨¤ fent cursets per a aquest di¨¤leg. Que consisteix a con¨¨ixer territori; anaven als barris dif¨ªcils de Figueres a passar la tarda, dies o hores sense parlar mai de pol¨ªtica. Quan ja els coneixien, un dia deixaven un pamflet, sense parlar de pol¨ªtica i despr¨¦s d'uns quants dies d'aquest contacte, que ja era semiamist¨®s, es comen?ava a parlar de pol¨ªtica, sempre fent preguntes, mai fent afirmacions¡±.