La cocteleria Mutis, que va enamorar Robert de Niro, tanca per problemes de llic¨¨ncia

Set anys despr¨¦s de la seva obertura, la cocteleria Mutis ha tancat les portes. El passat 27 de febrer, la Gu¨¤rdia Urbana es va presentar despr¨¦s que l¡¯Ajuntament de Barcelona obr¨ªs un expedient al club privat. El principal problema del Mutis, escollida com la millor cocteleria d¡¯Europa i la setzena del m¨®n per The World¡¯s 50 Best Bars?el 2012, ¨¦s que funcionava com a local d¡¯aflu¨¨ncia p¨²blica quan estava registrat com a societat gastron¨°mica privada, segons els t¨¨cnics municipals. Tampoc tenia la llic¨¨ncia per acollir actuacions musicals. Segons un portaveu dels agents locals ¡°el local no t¨¦ perm¨ªs per acollir actuacions musicals, cosa que pot comportar una multa¡±. Durant la seva inspecci¨® al club clandest¨ª hi havia un concert en petit format i gent ballant.

M¨¢s informaci¨®n

Vull un gint¨°nic, no una amanida

¡°?s un porc¡±: De Niro carrega contra Donald Trump a l¡¯estil ¡®Taxi Driver¡¯

Fonts del Consistori asseguren que el Mutis no est¨¤ precintat perqu¨¨ l¡¯expedient es troba ¡°en proc¨¦s de resoluci¨®¡±. No obstant aix¨°, el propietari, Kim D¨ªaz, ha decidit tancar la cocteleria i est¨¤ tramitant el proc¨¦s per obtenir la llic¨¨ncia i reobrir el local. En la carta "Historia d'un somiador" a El Peri¨®dico de Catalunya el propietari explica que vol ¡°trobar, amb l¡¯Ajuntament, una soluci¨® perqu¨¨ el Mutis no desaparegui i els seus treballadors puguin seguir servint els seus socis i convidats. Es tracta d¡¯explorar quina es la f¨®rmula m¨¦s convenient per la qual el Mutis segueixi existint adaptant-se per ser perfectament compatible amb la reglamentaci¨® vigent¡±.

A la carta, Kim D¨ªaz repasa els set anys de vida clandestina del seu club. El va somiar ¡°des d'una actitud molt pr¨°xima al cabaret, amb els meus ulls maquillats amb perversitat, amb les faldilles escoceses, vaig somiar crear un espai per a la meva generaci¨®, la dels anys vuitanta, la que va viure una Barcelona que treia el cap al m¨®n, curiosa, a vegades canalla (...), per¨° que es guiava per la innovaci¨®¡±. D¨ªaz tamb¨¦ somiava amb ¡°un espai ple de fum (en aquella ¨¨poca fumar-se un cigarro?mentre ballaves era tot un gust, per flipar) i ple de persones especials: escriptors, periodistes, galeristes, dissenyadors (...). Totes aquestes persones que jo veia, quan en tenia 25, volent ser amic seu i que m¡¯expliquessin en quina hist¨°ria estaven ficats en aquell moment¡±.

Segons el propietari, el local va n¨¦ixer com ¡°una meravellosa societat gastron¨°mica en qu¨¨ els socis eren inscrits amb una rigidesa legal total. No hi havia afany de lucre, no era un negoci. Volia portar a casa meva aquelles desitjades personalitats de la cultura barcelonina. Volia el que vaig somiar a casa meva i oferir-los tot el meu arsenal d¡¯hospitalitat a trav¨¦s dels meus c¨°ctels, de la meva m¨²sica en directe (em vaig gastar molta pasta a insonoritzar l¡¯espai) i del meu restaurant. En fi, volia somiar al seu costat¡±.