Elogi de la lletra ¡®f¡¯

Pocs discursos laudatoris s¡¯han fet a favor d¡¯una lletra tan di¨¤fana, amb la qual ¨¦s impossible caure en la precipitaci¨® i fer faltes d¡¯ortografia. La lletra f. ?s tan poc problem¨¤tica, tan generosa, que la majoria de manuals de llengua senzillament l¡¯obvien, a ning¨² se li acut de dedicar una plana a la lletra f mentre t¡¯hagis d¡¯enfrontar a la cabal¨ªstica de les esses o de la di¨¨resi. T¡¯imagines un exercici d¡¯ortografia en qu¨¨ la tasca consisteixi a omplir buits on falti la lletra f? Per aix¨° no n¡¯hi ha, perqu¨¨ ¨¦s un exercici idiota.

L¡¯ortografia de la llengua catalana ¨¦s ¡ªtinguem-ho present¡ª un aut¨¨ntic camp de mines. La pretensi¨® de bastir una ortografia que es basi en un criteri f¨°nic sempre topa amb el respecte a un criteri etimol¨°gic, que connecta el codi escrit amb una certa tradici¨® gramatical pr¨°pia, de manera que milers d¡¯anys d¡¯evoluci¨® ling¨¹¨ªstica ens han acabat llegant una s¨¨rie de discordances que converteixen l¡¯alfabet en un aut¨¨ntic drama si el que pretenem ¨¦s fer correspondre les lletres amb sons. Ni totes les lletres representen un sol so, ni els sons estan representats per una sola lletra.

Mira la lletra a, pronunciable com a vocal neutra i per tant confusible amb la e. O la b, que tant es pot confondre amb la v o b¨¦ amb la p, per exemple a final de mot, com a club. La lletra c ¨¦s molt puta, tant pot representar una oclusiva com a cosa que una fricativa com a cirera i confondre¡¯s amb la s. Si anem a la d, veurem que de vegades pot ensordir i convertir-se en t (solitud), mentre que la e, a m¨¦s de la vocal neutra, tamb¨¦ pot ser oberta o tancada. La lletra g sonar¨¤ de maneres diferents en funci¨® de la vocal que la segueixi, com a garrot o gerra, i la lletra h ¨¦s c¨¨lebre per emmudir covardament i no saps quan hi va. La i ¨¦s bastant f¨¤cil, tot i que tamb¨¦ pot emmudir si va en contacte amb una x, com a dibuix. De la j millor no refiar-se¡¯n, que amb a, o, u no donar¨¤ dubtes per¨° s¨ª amb e, i, com a jerogl¨ªfic. La k es podr¨¤ confondre amb la c i la q, i de vegades assumir¨¤ una sonoritat exc¨¨ntrica com passa a kazakh, mentre que la lletra l seria ben senzilla si no fos per la seva siamesa geminada. La m ¨¦s de les lletres m¨¦s solvents, tot i la tend¨¨ncia a geminar de gamma, com tamb¨¦ pot geminar la n de connexi¨®. La lletra o pot ser oberta, tancada o b¨¦ sonar com una u, i la p, aparentment tan contundent, pot emmudir a compte. La q no la pots deixar mai sola, sempre amb una u que pot sonar o no, i la r pot representar els dos sons de r¨¤pid i cara. De la s se n¡¯han fet tractats sencers, que si sorda o sonora, mentre que la t ¨¦s confusible amb la d i tamb¨¦ pot emmudir com a amant. L¡¯¨²ltima de les vocals, la u, es pot confondre amb la o i pot ser muda darrere de g i q, i la v, com hem vist, en molts llocs sona com la b. De la w s¡¯admeten les dues pron¨²ncies de waterpolo (com v¨¤ter) i whisky, mentre que la x servir¨¤ tant per al so de pixar com de fixar. La y no s¡¯utilitza gaire, nom¨¦s per al d¨ªgraf ny, mentre que la z ens recorda altre cop la trag¨¨dia de la s sonora.

I enmig d¡¯aquest caos emergeix poderosa l¡¯¨²nica lletra que nom¨¦s representa un so, sense dubtes ni vacil¡¤lacions, sense emmudir ni geminar perqu¨¨ s¨ª, una lletra que es mant¨¦ fefaentment fidel i feli?ment festiva, tot un oasi entre tanta f¨¤tua dificultat ortogr¨¤fica. I aix¨° no finalitza aqu¨ª, la grandesa de la f no ¨¦s nom¨¦s una fac¨¨cia filol¨°gica f¨¤cil: qualsevol que elabori una llista de les seves paraules favorites segur que, misteriosament, en trobar¨¤ alguna de comen?ada amb aquesta lletra, com qui diu futbol, fills o flor, fumar, felicitat o futur. Fem-li festes a la f, s¡¯ho ben mereix per no ser un grafema fal¡¤la?.