Faquirs i cartomags, dues emocions

Divendres, 28 abril. Cine Mald¨¤. Ple. La productora De Verit¨¦ presenta el film Fakirs de Xavier Dom¨¨nech que documenta una professi¨® gaireb¨¦ extingida, una destresa amb molt pocs practicants. Kirman i Testa estan en actiu. Fachin i la fam¨ªlia del desaparegut Sager porten el testimoni d'un passat. En el film hi ha una escena en qu¨¨ Testa s'insereix un gran r¨ªnxol met¨¤l¡¤lic pel nas i el fa sortir per la boca. Un espectador es desmaia i s'ha d'interrompre la projecci¨®. Res greu. Nom¨¦s un petit enrenou a la sala. L'espectador se'n va i continua la projecci¨®. Testa, despr¨¦s, m'explica que als faquirs no els agrada ni busquen els desmais. ¡°Busquem que l'espectador gaudeixi¡±. Testa, com tots els altres faquirs, defensa que els seus espectacles tamb¨¦ s¨®n per al p¨²blic infantil. ¡°Els nens mai es desmaien. S¨®n un p¨²blic intel¡¤ligent¡± malgrat que, comenta, viuen un m¨®n en el qual predomina Walt Disney. ¡°Tots ens empassem, insensibles, barbaritats com la guerra¡±.

En el faquirisme, ni les agulles ni el foc tenen truc; es basa en la concentraci¨® i l'autosuggesti¨®. El diccionari defineix el faquir com un ¡°mag especialitzat en demostracions d'insensibilitat f¨ªsica¡±. Testa es va posar precisament aquest nom art¨ªstic per reivindicar que ¡°el faquirisme es fa amb cap, no amb collons. Hem de calcular molt, no voler ser un superhome¡±. Per Testa, que abans feia p¨ªrcings, es tracta d'ampliar les fronteres de l'emoci¨®.

Com la m¨¤gia, amb prou feines hi ha dones. Kirman, en el film, recorda haver conegut una jove molt bona, per¨° que ho va deixar al cap de tres anys ¡°perqu¨¨ no digeria b¨¦ la gasolina¡±. Kirman fa m¨¦s de cinquanta anys que ¨¦s a l'ofici i els circuits del faquirisme, explica, han canviat molt. Ara es treballa en hotels, festes medievals ¨Cque surten com bolets¨C... per¨° s'han acabat aquells cabarets de varietats on, per exemple a Fran?a, el faquir era cap de cartell.

Xavier Dom¨¨nech no coneixia aquest m¨®n. ¡°Vaig tenir not¨ªcies d'un homenatge a Kirman pels seus 50 anys d'ofici i em vaig adonar que els meus amics de menys de 30 anys no sabien qu¨¨ era un faquir¡±. Va contactar amb Kirman amb la idea de fer un documental sobre l'¨²ltim faquir. Per¨° va ser el mateix Kirman qui li va parlar d'un jove, Testa. ¡°Kirman sabia que existia per¨° no s'havien conegut mai. El rodatge ho va afavorir¡±. Llavors, Dom¨¨nech es va proposar ¡°redescobrir aquest art que tanta gent ignora¡±. ¡°Fa falta un reconeixement, que no s'ha fet, a aquestes persones. Reivindicar aquesta minoria que mant¨¦ l'espectacle i la seva mem¨°ria¡±. Dom¨¨nech subratlla l'atractiu visual de les actuacions, per¨°, sobretot, admira aquestes persones que ¡°viuen fent el que els agrada. ?s meravell¨®s. Hi ha hist¨°ries personals, de diferents ¨¨poques, molt xules¡±. M¨¦s d'un explica la dificultat que va tenir, quan era jove, a l'hora de dir als pares: ¡°vull ser faquir¡±.

Divendres, 21 abril. Rei de la M¨¤gia. Ple. Actuen Yann Frisch i Dani DaOrtiz. Frisch ¨¦s un jove franc¨¨s que ve del circ, del malabarisme i, ara, ¨¦s fam¨®s mundialment jugant, assegut davant una taula, amb gobelets i pilotetes que es multipliquen, desapareixen, salten... Un joc que pot tenir quatre mil anys, per¨° que Firsch ha repensat de cap a peus. A Barcelona tamb¨¦ fa alguns jocs de cartes, per¨° en aquest tema qui s'ha de veure ¨¦s Dani DaOrtiz. Fa cinc anys, en els f¨°rums internacionals de m¨¤gia ja el tractaven de ¡°rising star¡±. La po¨¨tica de la seva cartom¨¤gia es basa en el caos. Les cartes es barregen aparentment de qualsevol manera, cauen a la taula, els espectadors barregen la baralla, per¨° aix¨° no arru?na l'efecte final. Tot en el seu espectacle est¨¤ mil¡¤limetrat, des de qui s'asseu al voltant de la taula (no poden ser mags, habituals espectadors dels seus xous) a les brometes sobre el volum de la seva panxa o la distracci¨® juganera que causa a l'espectador ajudant en un suposat joc matem¨¤tic. Coneix els p¨²blics d'Am¨¨rica, ?sia, Europa...¡±Les emocions sempre s¨®n les mateixes, per¨° cada p¨²blic les interpreta, exterioritza de manera diferent¡±. El control d'aquest caos de naips el va aprendre, em comenta, de Lennart Green. Aquest i Juan Tamariz s¨®n els seus dos principals mestres. Precisament amb Tamariz comen?a aquest mes l'enregistrament de 15 hores de DVD en qu¨¨ Tamariz ensenyar¨¤ els jocs que considera fonamentals en la seva traject¨°ria.

I ¨¦s que DaOrtiz tamb¨¦ treballa en la divulgaci¨® de la m¨¤gia. ?s editor d'una revista, en paper i digital, El Manuscrito, prepara un altre DVD amb Frisch sobre la m¨¤gia que es pot fer assegut darrere una taula, t¨¦ llibres... i el mag portugu¨¨s Luis de Matos va editar un paquet de quatre dvds, Utop¨ªa, aut¨¨ntica b¨ªblia de nou hores sobre l'artesania de DaOrtiz. Mag multim¨¨dia, prefereix "la llibertat i el contacte amb el p¨²blic del directe¡±. Sempre amb naips, fa servir ¡°l'ambig¨¹itat i la confusi¨®¡± per fer incre?bles manipulacions, aut¨¨ntiques negacions de la probabilitat i l'entropia. D'aix¨° tracta precisament la bona m¨¤gia. ¡°No s'enganya la mirada, s'enganya el cervell que la interpreta¡±.

Faquirs i cartomags, tots parlen d'emocions, per¨° cal admetre que les busquen per camins diferents.