M¨¤gia, fabricants de miracles

La m¨¤gia ¨¦s poesia i de la bona, i aix¨° no ho saben ni els poetes ni els mags, deia Joan Brossa, que sempre va reivindicar-la. Catalunya ha estat pionera en molts moments de la hist¨°ria de la m¨¤gia a Espanya. T¨¦ molts mags, per¨° ¨¦s una hist¨°ria amb moltes precarietats. Ha passat l¡¯¨¨poca que els teatres eren al circuit internacional dels grans prestidigitadors. Han tancat els cabarets i ja no es fan variet¨¦s. Per¨° la m¨¤gia segueix viva per l¡¯empenta dels mags i de gent que l¡¯estima i la fa d¡¯una altra manera. Botiguers, promotors de sales, erudits, editors, fabricants, col¡¤leccionistes, molts d¡¯ells, a m¨¦s, mags. En fem una mostra...

Juan Tamariz recorda sovint que els Reis li havien portat una capsa Borr¨¤s. David Olesti, director de m¨¤rqueting d¡¯Educa Borr¨¤s, explica que al mercat espanyol venen a l¡¯any... 120.000 capses m¨¤giques. La primera la va treure, des de Matar¨®, Enric Borr¨¤s l¡¯any 1933. Era de fusta i tenia entre 10 i 14 jocs. Ara n¡¯hi pot haver o explicar-se 50, 125, fins a 200. ?s un regal inici¨¤tic. ¡°S¨®n jocs pensats perqu¨¨ el nen pugui crear un petit show. Hi ha trucs senzills perqu¨¨ s¡¯hi senti c¨°mode i d¡¯altres que demanen una certa habilitat. El que ha canviat s¨®n els materials, les guies audiovisuals...¡±.

¡°Miracle¡± ¨¦s una paraula que Carles Ferr¨¢ndiz fa servir amb freq¨¹¨¨ncia. ?s natural. Ell en fabrica. ¡°Fem miracles, per¨° amb trampes¡±, matisa. Mestre industrial al capdavant de la botiga M¨¤gicus de Barcelona (Diputaci¨®, 274), al seu taller del carrer M¨¨xic imaginen i construeixen trucs. ¡°El que es pot pensar, es pot fer¡±, diu el seu lema. Ferr¨¢ndiz explica que no solament treballa per als mags. Ha fet apar¨¨ixer el Mefist¨°fil de Faust per a un ballet del Liceu, i li han demanat fer desapar¨¨ixer un cotxe per a una convenci¨® d¡¯un fabricant d¡¯autom¨°bils. Per¨°, l¨°gicament, la seva clientela principal s¨®n els mags. D¡¯Espanya, de Fran?a, d¡¯It¨¤lia... Pocs industrials de la m¨¤gia poden mostrar una senyora entrevista a The Wall Street Journal (6/11/2009), on se¡¯l presenta recordant que no era gaire lluny quan Luis de Matos va fer desapar¨¨ixer un elefant i un Ferrari davant de 12.000 persones en un estadi de Lisboa.

El seu pare, Josep Maria (Chang-Fu), i la seva mare, que encara va a la botiga, Teresa Gutsens (Princesa Luz de Luna), eren mags (Los M¨¢gicus), tenien la botiga i fabricaven alguns dels objectes que feien servir per als seus espectacles o que venien. Carles treballava en un taller artes¨¤ que, m¨¦s d¡¯una vegada, feia feines m¨¤giques per al seu pare. Finalment, la fam¨ªlia va pensar que era m¨¦s natural tenir el fill treballant a casa i va ser ell qui va engrandir la marca M¨¤gicus. Molts s¨®n treballs personalitzats. Cal tenir present una cosa tan senzilla com, per exemple, l¡¯al?ada del mag, per no fer-lo ajupir quan agafi un objecte d¡¯una taula. O les mides de l¡¯ajudant que ha d¡¯entrar (i desapar¨¨ixer) en una caixa per, aix¨ª, poder-la fer tan petita com sigui possible. De totes maneres, Ferr¨¢ndiz insisteix en una idea: la complexitat t¨¨cnica de l¡¯efecte no garanteix el seu ¨¨xit. Cal treballar la il¡¤luminaci¨®, la posada en escena, una bona interpretaci¨®.

Hi ha una bibliografia escassa per a constructors de grans efectes. Ferr¨¢ndiz ensenya uns llibres de Paul Osborne dels anys vuitanta. Poden il¡¤lustrar sobre una determinada soluci¨® t¨¨cnica, per¨° les mides i els recursos ara s¨®n molt diferents. A Catalunya hi ha el treball del doctor Pau d¡¯Areny i de Plandolit (1876-1936). Va escriure llibres de medicina i taxid¨¨rmia. Seu ¨¦s Las maravillas de la magia moderna, un manual pr¨¤ctic on, en la seva quarta part, presenta jocs de teatre. All¨ª s¡¯expliquen, amb croquis i detalls de maquin¨¤ria, la suspensi¨® et¨¨ria, l¡¯escamoteig d¡¯una senyoreta, el suplici japon¨¨s o la decapitaci¨®. S¨®n llibres amb conceptes genials que es poden llegir com rel¨ªquies. ¡°B¨¤sicament han canviat tres coses: l¡¯electr¨°nica, l¡¯aparici¨® de materials que permeten construccions m¨¦s primes i les coles d¡¯enganxar¡±, enumera.

Per altra banda, les actuacions en teatres m¨¦s petits, no preparats per a l¡¯entrada de grans mecanismes, fa que una de les primeres preguntes del mag al constructor sigui: ¡°Es desmunta?¡±.

M¨¤gicus serveix mags que, molts d¡¯ells, es fan amics de la casa. Un gran amic va ser Pepe Carrol (1957-2004). ¡°Li hav¨ªem fabricat tot¡±. La venda a la botiga tamb¨¦ ha canviat amb el temps. ¡°Abans, an¨¤vem als congressos internacionals de m¨¤gia i present¨¤vem les nostres creacions i compr¨¤vem les novetats que s¡¯hi veien. Quan torn¨¤vem hi havia cua a la botiga per comprar-les. Corria la veu que M¨¤gicus havia anat a Alemanya¡±. Ara, a Internet hi ha cat¨¤legs de tota mena i s¡¯ha de saber molt b¨¦ qu¨¨ es compra i a qui per no escaldar-te. El treball de Ferr¨¢ndiz ¨¦s la reivindicaci¨® de l¡¯enginy i l¡¯artesania. Encara recorda l¡¯enc¨¤rrec que va fer per a un aficionat ¡ª¡°el m¨®n dels bons aficionats ¨¦s molt important¡±¡ª: ¨¦s un mestre, i li va demanar l¡¯efecte de la dona serrada... per¨° en miniatura. I li van fer la caixeta fins al m¨¦s petit detall, les nines...

Els miracles no tenen mida i la tecnologia no els exclou. Xavi Mart¨ªnez (Mag Xavi) i David Ruidor (Mag Dariu) s¨®n dos estudiants de m¨¤rqueting i enginyeria de telecomunicacions, respectivament. Quan actuen junts s¨®n Los Tecnomagos. No porten vareta ni barret de copa. El seu instrumental s¨®n els iPhones i, en un futur proper, els drons. Si abans el mag d¡¯escena havia d¡¯estar pendent dels llums, ara s¡¯ha d¡¯assegurar que a la sala hi hagi cobertura. I han creat l¡¯empresa Abracadapp dedicada a fabricar aplicacions m¨¤giques. Un parell, de mostra, s¨®n a l¡¯Apple Store. Una altra ¨¦s per a tel¨¨fons Android, per¨°, en aquest cas, per fer-la servir cal disposar d¡¯una contrasenya que t¡¯han de donar. ?s una aplicaci¨® d¡¯¨²s restringit pensada per a mags. Jorge Blas va presentar a la televisi¨® un dels seus invents, el Magic Tweet, per a iPhones. El mag escriu una predicci¨® a l¡¯espai de redactar les piulades que li ha obert el propietari del tel¨¨fon. ?bviament, les encerta. ¡°Abracadapp investiga ara l¡¯¨²s de la realitat augmentada en la m¨¤gia¡±, comenten. Tamb¨¦ fan aplicacions per enc¨¤rrec. ?s l¡¯R+D de la m¨¤gia

A l¡¯espectacle de Xavier Mortimer de Las Vegas hi ha tres efectes que porten la firma del barcelon¨ª Xavier Tapias. La seva especialitat ¨¦s l¡¯electr¨°nica. ¡°Les noves tecnologies¡±, explica, ¡°ens permeten recuperar de forma eficient i m¨¦s barata jocs que antigament s¡¯aconseguien amb mecanismes complicats o amb una tropa d¡¯ajudants obrint trampes¡±. Entusiasta del que considera l¡¯¨¨poca daurada de la m¨¤gia, de 1840 a 1940, est¨¤ en condicions de reproduir quasi totes les m¨¤quines que feia servir Robert Houdin, ¡°que no per causalitat era rellotger¡±. Ha replicat, per exemple, l¡¯arbre on creixen taronges i d¡¯on surten papallones. Una obra seva s¡¯exposa al museu de Blois (Fran?a) dedicat a Houdin. Les seves peces, numerades i en edicions limitades, estan repartides per tot el m¨®n. Tamb¨¦ treballa per enc¨¤rrec. ¡°La meva especialitat ¨¦s l¡¯animaci¨® electr¨°nica¡±. De vegades, la seva feina ¨¦s una part d¡¯un efecte m¨¦s gran. Fa poc va anar a It¨¤lia a lliurar un tub amb llums i fums misteriosos que s¡¯integra en un joc m¨¦s complex. Hi ha un principi fonamental: la t¨¨cnica ajuda a produir l¡¯efecte, per¨° la tecnologia no llueix. Est¨¤ amagada. Fill d¡¯una fam¨ªlia amb una botiga de joguines, va ser Bucheli qui, quan tenia 12 anys, el va engrescar amb la m¨¤gia, a la qual ara es dedica en exclusiva. Vaig xerrar amb ell a la seu de la Sociedad Espa?ola de Ilusionismo (SEI), on d¨®na classes sobre com fer... miracles.

El cap de fam¨ªlia

La botiga de Barcelona El Rei de la M¨¤gia (Princesa, 11) va ser la primera d¡¯Espanya, i la seva hist¨°ria la fa cap de fam¨ªlia de la m¨¤gia a Catalunya. Fundada per Joaquim Partag¨¤s l¡¯any 1881, als anys vuitanta del segle XX una crisi la va portar al tancament. Van ser Rosa Maria Llop i Josep M. Mart¨ªnez (els mags de La Capsa M¨¤gica) els que la van reobrir amb l¡¯ajuda de molts amics, Joan Brossa i la seva il¡¤lustre colla (Montserrat Ester, Iranzo, Portabella, T¨¤pies¡­). ¡°El mateix Brossa em va acompanyar a La Caixa per gestionar un cr¨¨dit. Sense ell no ens haurien fet cas¡±, recorda Mart¨ªnez. A m¨¦s de botiga, donen cursos i fabriquen il¡¤lusions (a part dels jocs cl¨¤ssics del cat¨¤leg d¡¯El R. M., ¡°he fet, per exemple, la guillotina francesa definida pels experts com la m¨¦s terror¨ªfica del m¨®n, la bombeta de la llet, la cadira que es plega, la suspensi¨® amb les cadires, la levitaci¨® cl¨¤ssica o mahomeda¡­ i molts aparells personalitzats per a diferents espectacles¡±).

L¡¯any 2002 van obrir un raconet al carrer de l¡¯Oli, on es feien espectacles de butxaca i presentaven el material hist¨°ric de la botiga, tot i que algunes peces importants van desapar¨¨ixer abans que ells hi arribessin. Fa cinc anys van traslladar-ho al carrer Jonqueras, a un bon local. ¡°No hi havia disponible un espai per fer propostes teatrals, una programaci¨® basada ¨²nicament en la m¨¤gia. En aquests anys, el teatre de Jonqueras ha canviat molt. Ja no es tracta de presentar uns jocs. El discurs esc¨¨nic s¡¯ha enriquit¡±. Una aventura, per¨°, que no els estalvia ang¨²nies econ¨°miques i burocr¨¤tiques. Tant Mart¨ªnez com Llop lamenten que l¡¯administraci¨® ignori la m¨¤gia, ¡°sembla que no sigui cultura¡±, i que no s¡¯hagi plantejat potenciar-la com s¡¯ha fet amb la dansa o, ara, amb el circ. ¡°La poblaci¨® de mags a Catalunya ha crescut, t¨¦ empenta, per¨° arrossegant mis¨¨ria. La m¨¤gia segueix viva per un esfor? que no es reconeix¡±.

Llop recorda la resposta d¡¯un bur¨°crata, quan li comentaven les dificultats del projecte del carrer Jonqueras: ¡°Qui us manava obrir un teatre?¡±. I apareix un tema recurrent en el sector, YouTube. ¡°Crea aficionats a la m¨¤gia¡±, reconeixen, ¡°per¨° l¡¯ensenya malament. El noi o la noia, manipulant cartes, per exemple, agafen destresa amb les mans, per¨° els converteix en malabaristes i els fa creure que en saben molt perqu¨¨ tenen t¨¨cnica. Tenen la imaginaci¨® encallada, no els ensenya que el mag no ha de mostrar habilitat, ha de crear un miracle¡±.

I el nom de Brossa torna a sortir quan es parla de La Seca, l¡¯espai teatral del carrer Flassaders. El porten Hermann Bonnin i Jes¨²s Julve (Hausson). Primer van engegar, l¡¯any 1997, el Brossa Espai Esc¨¨nic, un teatret al carrer d¡¯Allada Vermell. I el 2010, l¡¯Ajuntament de Barcelona els adjudic¨¤ la gesti¨® de La Seca, un edifici rehabilitat del segle XV. Sempre, explica Hausson, s¡¯han inspirat en la po¨¨tica brossiana: atenci¨® a les arts parateatrals, obertura als dramaturgs joves, a l¡¯autoria contempor¨¤nia i a una m¨¤gia ¡°sense farciments in¨²tils i que no sigui un enfilall de trucs. L¡¯espectacle ha de tenir un concepte, un fil conductor¡±. Fan una marat¨® de m¨¤gia i els Nadals M¨¤gics. I Hausson subratlla els Dimarts M¨¤gics, on aprofiten les gires que fan els mags internacionals donant confer¨¨ncies per les associacions del gremi per convidar-los una nit a presentar la seva m¨¤gia. ¡°S¨®n propostes que no s¡¯han vist¡±.

L¡¯amistat de Hausson i Brossa ve de 1979, quan el poeta li va demanar que particip¨¦s a la festassa que la Fundaci¨® Mir¨® preparava per celebrar els 85 anys de Joan Mir¨® i J. V. Foix. Brossa era un apassionat de la m¨¤gia. De fet, recorda Hausson, quan era jove ell mateix havia fet de mag, sempre en actuacions amistoses. Anava vestit de xin¨¨s i es deia Wu. ¡°Defensava que l¡¯avantguarda havia de beure de les fonts de la cultura popular i la m¨¤gia n¡¯era una expressi¨®¡±.

Col¡¤leccions

Per amor a l¡¯art, Miquel Aneas mant¨¦ El Capricho, una col¡¤lecci¨® d¡¯objectes i documents que t¨¦ en un pis del Paral¡¤lel de Barcelona i que, una vegada al mes, obre al p¨²blic, concertant la visita des del web Elcapricho.org. El recorregut inclou una sessi¨® de m¨¤gia de prop i esc¨¨nica al teatret per a 14 persones que hi ha. La visita ¨¦s gratu?ta, per¨° el visitant pot fer un donatiu en una guardiola. Els diners van destinats a la ONG El Somni dels Nens. Els mags sempre tenen la porta oberta per contemplar una col¡¤lecci¨® de 4.500 peces. Acull 1.400 baralles de cartes, la m¨¦s antiga de finals del XVIII, pintada a m¨¤ sobre pergam¨ª. Aneas explica, amb un prudent ¡°probablement¡±, que hi ha la millor col¡¤lecci¨® de capses de m¨¤gia de Catalunya. A les vitrines hi ha documents de Li-Chang, de Richiardi, la primera edici¨® del Minguet... Aneas ha recorregut encants, subhastes, fires de joguines i ¡°llocs inversemblants¡±.

Alguna pe?a se li ha escapat, com El brujo en sociedad (de J. Mieg, El T¨ªo Cig¨¹e?o, 1839). Un argent¨ª se¡¯l va emportar en una subhasta. Aneas va decidir muntar El Capricho quan va veure que a Par¨ªs es presentava una humil col¡¤lecci¨® amb el pretensi¨®s nom de Museu, concepte que ell rebutja per a la seva proposta. Un altre lloc singular ¨¦s La Casa M¨¤gica que Xevi, mag i col¡¤leccionista, ha obert a Santa Cristina d¡¯Aro. Particularment ressenyable ¨¦s la col¡¤lecci¨® d¡¯aut¨°mats del XIX i XX, molts d¡¯ells mostrant n¨²meros de m¨¤gia.

?bviament, en aquest mapa catal¨¤ de la m¨¤gia hi ha m¨¦s noms. De botigues (Selecciones M¨¢gicas, al carrer dels Enamorats de Barcelona; Tiendamagia, de Sant Cugat del Vall¨¨s, potent a Internet...), d¡¯escoles (3 de Tr¨¦bol, amb tenda al carrer Vint-i-sis de Gener), d¡¯entitats (Associaci¨® de Mags i Il¡¤lusionistes de Catalunya), de sales (Teatreneu, Teatre del Raval), de festivals (Badalona, Torroella de Montgr¨ª...)... I tots treballant per fabricar miracles.