Aprenents i bruixots

Una vegada, a la tele, vaig escoltar com Ferran Adri¨¤ explicava la hist¨°ria d¡¯un ajudant de cuina que va viatjar des del Jap¨® per treballar al Bulli. L¡¯aprenent no tan sols no es va desanimar despr¨¦s de la primera negativa, sin¨® que es va quedar a dormir al cam¨ª del restaurant diverses nits. Disculpin si soc una miqueta inexacte, per¨° crec que no traeixo les paraules d¡¯Adri¨¤, que, al final, el va acceptar al seu equip. No s¨¦ si l¡¯aprenent avui ¨¦s un bon cuiner, per¨° almenys la hist¨°ria s¨ª que ho ¨¦s, una hist¨°ria d¡¯admiraci¨®, treball, sacrifici i talent.

L¡¯hem sentit mil vegades, des de posicions una mica diferents. ?s la cara B. Un ja t¨¦ una edat i ha ajudat en cuines i servit taules en restaurants, amb estrella i estrellats. Sempre sense contracte, per cert, i cobrant en sobres, com els bons. Aquest, per¨°, no va ser el meu pitjor moment laboral. Quan feia classes a la universitat, pagava per fer-ho i haig de dir que l¡¯experi¨¨ncia global va ser molt positiva, el que vaig aprendre no ho he oblidat. La hist¨°ria no ¨¦s tan bonica com la del Bulli, es tractava d¡¯equilibrar els comptes del departament i per aix¨° es necessitava un bon ramat d¡¯associats que pogu¨¦s permetre que els catedr¨¤tics mantinguessin el seu estatus i els seus mitxelins.?Per acabar de fer un sou, mentrestant, acompanyava alguns camioners, coses que passen.

No tinc problema a dir que mentre feia classes em dedicava a servir taules o a preparar plats. Ha passat tant de temps que aquell jo em sembla un altre jo i si ho explico ¨¦s perqu¨¨ de vegades sembla que hagis d¡¯explicar d¡¯on vens per poder dir el que dius. M¨¦s fins i tot, ja que ens posem sincers¡­ No vaig treballar a la universitat per necessitat, de fet, vaig deixar una feina al Departament de Treball, al qual vaig arribar despr¨¦s que la mateixa universitat em fes perdre la feina i vaig anar-me'n just abans que se¡¯m convid¨¦s a participar en unes oposicions internes.

O sigui, que podent tenir pla?a fixa, me¡¯n vaig anar a cobrar quatre-cents euros al mes. Si alguna vegada es pregunten com s¡¯acaba escrivint a El Pa¨ªs, aquesta ¨¦s una possible via. La feina a la universitat va ser un desastre, per¨° malgrat que vaig trobar m¨¦s merda que a la granja que ten¨ªem a casa, encara avui no me¡¯n penedeixo. Suposo que l¡¯aprenent japon¨¨s tampoc. Van ser decisions conscients, les vaig prendre sense motxilla, sense tenir boques per alimentar i sense haver de tenir cura de ning¨², nom¨¦s de mi mateix. ?s all¨° de ser h¨¤bil a ser lliure, que deia el poeta. Tamb¨¦ vaig deixar una feina fixa al desembre del 2010, en el pitjor temps de la crisi, perqu¨¨ em va agafar per viatjar, escriure i reconstruir una casa. D¡¯oca a oca.

Com veuen, he tocat m¨¦s tecles que les que ara escriuen en aquest teclat. He conegut veritables talents, s¨¦ que els projectes costen dormir moltes nits al ras i que sense esfor? no s¡¯aconsegueix res. Per¨° el quadre estaria incomplet si no afeg¨ªssim una constant: si d¡¯alguna cosa he fugit ha estat de l¡¯ab¨²s. L¡¯ab¨²s existia en els viatges de cami¨®, a la cuina del restaurant i per descomptat, a la universitat i fins i tot al Departament de Treball.

L¡¯ab¨²s no hi ent¨¦n de glamur. El poden patir les noies que aguanten els paraig¨¹es als talentosos tennistes del trofeu Comte de God¨®. El pateixen els ajudants de cuiners amb estrelles, els periodistes que cobren una quarta part que els redactors en cap i els que recullen el ra?m per fer els millors vins de les cartes.

He vist amena?ar aprenents de cuina en nom del talent, amargar la vida a treballadors per escarmentar-ne d¡¯altres i usar el talent com a excusa per a gaireb¨¦ tot. Encara recordo les trucades d¡¯algun catedr¨¤tic des del seu xalet de vacances per demanar-me que li fes les classes, examin¨¦s els seus alumnes, correg¨ªs els ex¨¤mens i despr¨¦s atengu¨¦s les queixes. Passava per ser talent¨®s i era tan d¡¯esquerres que al seu despatx sonava Manu Chao.

Quan parlem de feina, tamb¨¦ parlem de posicions de poder i ¨²ltimament no estic segur, no s¨¦ si em diuen que admiri el talent o que toleri l¡¯ab¨²s. Aprendre a abusar durant un contracte en pr¨¤ctiques em sembla el pitjor dels aprenentatges. Per aix¨°, demanar esfor? sense demanar just¨ªcia significa legalitzar el maltractament.

L¡¯exig¨¨ncia laboral exigeix tamb¨¦ protecci¨® i igualtat d¡¯oportunitats. Posar-se del costat del fort pot semblar molt agra?t, per¨° t¨¦ un cost: s¡¯acaba dormint al carrer. Sense voler-ho, esclar.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.