Atendre a les idees

S¨®n dies de bullici a les calaixeres dels fot¨°grafs i fot¨°grafes, dels col¡¤leccionistes i les galeries comercials. El Departament de Cultura ha fet p¨²blica una convocat¨°ria en la qual els demana que facin propostes, fins al 15 de maig, per completar la Col¡¤lecci¨® Nacional de Fotografia. A m¨¦s, la Generalitat promet, en el seu ¨¤nim de difusi¨® i transpar¨¨ncia, organitzar una mostra a la tardor perqu¨¨ el p¨²blic pugui gaudir amb les peces adquirides i valorar l¡¯aplicaci¨® dels criteris exposats en el Pla Nacional. Com es pot veure, ¨¦s una bona not¨ªcia. Portem tant de retard a causa del desinter¨¨s dels responsables dels museus, de la ceguesa davant el tresor del nostre passat fotogr¨¤fic, de les escasses pol¨ªtiques d¡¯adquisicions, el nul foment del mecenatge o les donacions, que l¡¯¨¤lbum de la hist¨°ria de la nostra fotografia est¨¤ encara per armar. I el Pla Nacional pren tot el sentit!

Les fotos es pagaran. S¡¯estableix doncs un joc en qu¨¨ els interessats faran les seves ofertes davant l¡¯oportunitat d¡¯ingressar uns diners, i l¡¯equip d¡¯experts escollits per l¡¯administraci¨® intentar¨¤ completar aquells buits existents en la col¡¤lecci¨® p¨²blica. Un treball delicat que tindr¨¤ la finalitat de dibuixar el perfil d¡¯all¨° que som en el pentagrama polif¨°nic de dif¨ªcil interpretaci¨® que ofereix la fotografia: discurs i realitat, est¨¨tica i hist¨°ria, obsessions privades i urg¨¨ncies col¡¤lectives... Ho tindran clar? Ja saben el que falta? Alguns es pregunten per qu¨¨ no es tira pel dret sense donar falses expectatives. Per¨°, per damunt de tot, s¡¯ha de valorar la voluntat de transpar¨¨ncia de la convocat¨°ria, amb la clara intenci¨® de donar oportunitat als ¡°oblidats¡± que podran sotmetre la seva obra al parer dels que saben veure la fotografia. I encara que entrin en joc els inevitables gustos personals, el m¨¦s important ¨¦s no perdre de vista que la convocat¨°ria s¡¯anuncia dins d¡¯una estrat¨¨gia a llarg termini amb el relleu dels equips d¡¯avaluaci¨® i, per tant, amb noves oportunitats per a aquells autors o llenguatges que en aquesta ocasi¨® no hagin encaixat.

El problema de la tria no es troba en la fotografia antiga, la raresa de la qual obliga a l¡¯adquisici¨® i que ha estat objecte d¡¯atenci¨® dels arxius p¨²blics, els quals ara atresoren peces realment importants que salten de prestatgeria canviant el seu estatut de document pel d¡¯obra d¡¯art. El d¨¨ficit continuat d¡¯adquisicions pot desencadenar el nerviosisme per omplir els buits de manera precipitada atenent als enrenous medi¨¤tics d¡¯¨²ltima hora. ?s el perill, per¨° aix¨° no ens hauria de bloquejar. Com hem dit, es tracta d¡¯una estrat¨¨gia a llarg termini que s¡¯ha d¡¯afrontar amb calma, deixant que els diferents equips que es vagin alternant puguin completar una lectura multidisciplin¨¤ria. La fotografia necessita del seu temps per esdevenir llenguatge i contingut. No guanyar¨¤ pes amb les cotitzacions en el mercat de l¡¯art ni amb la inversi¨® dels col¡¤leccionistes. El seu valor rau en la reacci¨® de la societat al seu contingut: la que importa ¨¦s aquella que es va fer p¨²blica i es va divulgar, es va multiplicar a trav¨¦s de mostres i publicacions, ja fos la premsa, els llibres o els fanzines, entrant a formar part del discurs de la modernitat per ella mateixa o apropiada per altres disciplines. La que va fer pensar. Aquest patr¨® ¨¦s el que s¡¯hauria d¡¯observar en la fotografia del present, per no perdre una altra vegada el ritme del temps i encertar a guardar aquelles obres que irremissiblement portaran inscrites la mentalitat que les va voler consagrar al museu. ?s la missi¨® m¨¦s dif¨ªcil: saber detectar en el present all¨° que interessar¨¤ en el futur.

En aquest sentit, la Col¡¤lecci¨® Nacional hauria d¡¯atendre a les icones i a les s¨¨ries que ens defineixen avui dia, de la mateixa manera que s¡¯at¨¦n, amb un criteri m¨¦s elaborat, als per¨ªodes hist¨°rics. Atendre a les minories socials que nom¨¦s la fotografia sap visibilitzar. No me n¡¯oblido: tamb¨¦ atendre als cognoms. Encara que la hist¨°ria ens ensenya que l¡¯autoria s¡¯esborra a mesura que s¡¯imposa all¨° que es veu a la imatge. Per¨° sempre caldr¨¤ recordar que els autors que van assajar nous llenguatges s¨®n els que m¨¦s b¨¦ expliquen el m¨®n en el seu context. Sovint, en les fotos, les coses representades s¨®n les mateixes, per¨° no all¨° a qu¨¨ s¡¯han referit els seus autors. Seria un objectiu per assolir el de desentranyar les imatges i posar-les en relaci¨® amb el temps en qu¨¨ es van produir, deixant per a m¨¦s endavant els descobriments i les apostes curatorials. Atendre a les idees, no als objectes.