Variacions nacionalistes

Els estats, en especial els que posseeixen una carta constitucional votada en refer¨¨ndum, existeixen no solament de facto sin¨® tamb¨¦ de iure. Per molt que hi hagi sempre col¡¤lectius, o persones, que fan riota del poder legislatiu pel sol fet que els desagrada la seva relaci¨®, subordinada, amb el poder executiu ¡ªsempre ef¨ªmer, a difer¨¨ncia de l¡¯altre, que tanmateix es pot modificar¡ª, les lleis confereixen a un estat una solidesa permanent, dif¨ªcil de burlar llevat una declaraci¨® de guerra, que assegura les llibertats individuals i les regles de joc en el si del territori definit com a estat.

Tot nacionalisme, per contra, constitueix una ideologia in pectore que s¡¯elabora m¨¦s a partir dels sentiments, les emocions, les tradicions, el folklore, el paisatge, la gastronomia o la publicitat, que no a partir de la l¨°gica de les lleis, de la realitat de la geopol¨ªtica i, en definitiva, al marge d¡¯aquesta entitat tan poc idealista, m¨¦s aviat administrativa, que en diem estat.

La naci¨® ens pot donar l¡¯alegria de viure en una ecclesia ben avinguda, un gran casal en qu¨¨ tothom comparteix una mateixa llengua, un territori de fronteres imprecises ¡ªai, franges i illes!¡ª, usos i costums de llarga tradici¨® i, en el millor dels casos, un rerefons hist¨°ric que legitima aquesta pulsi¨® a viure en el si d¡¯una comunitat emocionalment agermanada. No hi ha m¨¦s clara expressi¨® del que podria ser una naci¨®, en el nostre cas, que les manifestacions esdevingudes als ¨²ltims Onze de Setembre, en qu¨¨ una gernaci¨® i m¨¦s d¡¯una generaci¨® desfilaven ordenadament, entusiasta i engrescada, unida per la voluntat ¡ªpoc perfilada i menys enraonada si tenim present que els moviments emocionals sempre es trobaran a l¡¯extrem oposat de la Realpolitik basada en la seguretat de les lleis i les estrat¨¨gies racionals¡ª de donar forma d¡¯estat a all¨° que, d¡¯entrada, nom¨¦s posseeix la forma gasosa de la utopia, l¡¯encara no-lloc.

Sigui com vulgui, a Catalunya hi ha una veritable tradici¨® nacionalista, despertada gr¨¤cies a uns sup¨°sits te¨°rics forjats per la filosofia de la hist¨°ria del pensament rom¨¤ntic, l¡¯alemany en especial: cap nacionalisme, al m¨®n sencer, no t¨¦ m¨¦s de dos-cents anys ¡ªestats naci¨®, s¨ª¡ª. L¡¯estat, per contra, sol tenir-ne centenars, d¡¯anys, milers si n¡¯acceptem les diverses formes al llarg de la hist¨°ria. No s¨®n ni Kant ni Hegel, encara menys Feuerbach o Marx, els que garanteixen l¡¯embranzida dels nacionalismes contemporanis; s¨®n Herder i els seus deixebles, Chamberlain o Maurras en el pitjor dels casos, i tot un estol d¡¯ide¨°legs. De vegades han estat els pol¨ªtics els que han posat damunt de la taula la q¨¹esti¨® nacional ¡ªcom va passar en temps de Prat de la Riba, de la Lliga i de Camb¨®¡ª; de vegades qui ho ha fet ha estat aquest magma desdibuixat i voluble que solem anomenar ¡°poble¡±: una entitat que ning¨² sap exactament en qu¨¨ consisteix, per¨° a la qual s¡¯apel¡¤la en moments en qu¨¨ la legitimat d¡¯un proc¨¦s resulta opaca o impracticable d¡¯acord amb un marc legal m¨¦s poder¨®s.

Joan-Llu¨ªs Marfany, que ¨¦s un home que ha treballat sempre a l¡¯entorn de la literatura i de la hist¨°ria, professor durant decennis en una universitat anglesa, ens ofereix ara el resultat de les seves investigacions en el terreny del nacionalisme catal¨¤: va entrar-hi d¡¯una manera relativament as¨¨ptica amb un llibre publicat l¡¯any 1995, La cultura del catalanisme, i ara ens dona la primera entrega d¡¯un estudi que segurament ser¨¤ una fita en la hist¨°ria del nacionalisme catal¨¤: Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisi¨® de la Renaixen?a (Barcelona, Edicions 62, 2017). A un llibre d¡¯hist¨°ria, com ho ¨¦s aquest, no se li pot demanar m¨¦s rigor i m¨¦s documentaci¨®: tanta que el llibre resulta de lectura feixuga. Per¨° Marfany havia de rec¨®rrer a tantes dades reals com fos possible si volia assegurar la tesi d¡¯aquest llibre, que ¨¦s la primera entrega d¡¯un estudi global del pensament nacionalista catal¨¤, o, m¨¦s ben dit, dels mecanismes pels quals s¡¯ha articulat, de manera for?a diversa, l¡¯anhel separatista catal¨¤. La tesi ¨¦s que la naci¨® espanyola ¡ªno l¡¯estat¡ª ¨¦s un invent de la Renaixen?a, i no solament dels catalans amb pes pol¨ªtic o econ¨°mic, implantat al si de les Espanyes. No hi ha gaireb¨¦ cap l¨ªnia, en aquest llibre, que pugui fer les del¨ªcies dels amics de l¡¯independentisme dels nostres dies; m¨¦s aviat tot el contrari.

Per¨° Marfany ja deu saber, a hores d¡¯ara, que la hist¨°ria del catalanisme, com hem dit m¨¦s amunt, ¨¦s una hist¨°ria de metamorfosis, de moltes m¨¦s cares que les de Jano: esperarem amb goig la pr¨°xima entrega per veure si ¨¦s capa? de donar cos, de la mateixa manera que ho ha fet en aquest llibre, a l¡¯espectre o a la veritat dels ideals nacionalistes de la Catalunya m¨¦s recent.