El primer ad¨¦u (sense ll¨¤grimes, amb emoci¨®)

Passaven tres minuts de les deu de la nit i fins i tot les 18 muses modernistes de l'escenari del Palau semblaven inquietes. A la gran sala el murmuri expectant, que havia anat creixent en intensitat, es va tallar de sobte. Les llums es van apagar i tot el p¨²blic posat en peus va saludar amb una ovaci¨®, d'aquestes que solem qualificar com de gala, l'aparici¨® de Raimon sobre la tarima. Camisa vermella, pantalons foscos, guitarra a la m¨¤. Raimon va aplaudir al seu p¨²blic i el seu p¨²blic el va aplaudir a ell: "Gr¨¤cies per venir". Podia semblar la rutina de qualsevol concert del cantautor valenci¨¤ per¨° en la nit d'aquest divendres tot era diferent. Cada gest, cada paraula, cada can?¨®, cada aplaudiment tenia un significat molt especial: per a molts dels presents seria l'¨²ltima vegada que el veurien cantant sobre un escenari.

Entre la nota i el so va marcar l'inici del primer dels 12 concerts amb els quals Raimon ha volgut acomiadar-se del p¨²blic barcelon¨ª. I els que el coneixen, encara que sigui nom¨¦s una mica, ja saben que si Raimon diu ad¨¦u, ¨¦s un ad¨¦u de deb¨°. Mai ha jugat a les mitges veritats i res sembla indicar que la cosa hagi de canviar precisament ara. Els que omplien el Palau ho sabien (com ho sabran els que l'ompliran en els 11 concerts restants pels quals pr¨¤cticament ja no queden entrades) i, sens dubte, van gaudir intensament cada segon. No va haver-hi ll¨¤grimes per¨° una sensaci¨® d'angoixa va recobrir la l¨°gica euf¨°ria del que va ser un concert sensacional.

Raimon havia dit que volia acomiadar-se en forma (finire in bellezza van ser les seves paraules exactes) i ahir va demostrar, una vegada m¨¦s, que sens dubte els seus 76 anys pesen ("Amb m¨¦s records que projectes", canta en una de les seves ¨²ltimes composicions) per¨° per res es noten ni en la seva veu ni en el seu poder esc¨¨nic. Durant dues hores ininterrompudes, 36 can?ons, es va passejar a dalt i a baix amb aplom per¨° tamb¨¦ amb una emoci¨® no sempre continguda per un repertori que ¨¦s tan seu com nostre.

Som, la segona can?¨® que va escriure, va sonar com un bomb¨¤s. Napolitana per a tu, in¨¨dita a Barcelona, com una suau, dansant i, sobretot, amorosa car¨ªcia (l'¨²ltima can?¨® de Raimon torna a ser un cant d'amor per a la seva esposa Annalisa). I entre mig hi va passar tota una vida, la seva i la d'aquest p¨²blic que va saltar del seu seient com mogut per un ressort per ovacionar amb una calor desbordada Indesinenter, Al meu pa¨ªs la pluja, Quan jo vaig n¨¤ixer, 18 de maig a la Vila o La nit; que va puntuar acaloradament alguna de les estrofes de Jo vinc d'un silenci o va tornar a emocionar-se amb T'he conegut sempre igual o Veles e vents; que va tornar a somriure amb (una can?¨® que sembla recentment escrita) Elogi del diners d'Anselm Turmeda; o que, sense adonar-se, va cantussejar pel baix La Internacional mentre sonava Punxa de temps.

Raimon, acompanyat pel seu quartet habitual (no va haver-hi fastos artificiosos en el comiat, no calien) va posar el seu peu dret sobre la cadira que mai pot faltar al costat del micr¨°fon i va agafar la seva guitarra en alguna de la seva can?ons m¨¦s emblem¨¤tiques, fins i tot se li va enganxar una ungla entre les cordes (no va passar res, va tornar a comen?ar). Com a cosa excepcional, va recuperar un parell de can?ons que pr¨¤cticament mai han sonat en els seus recitals: Pensament, sobre una m¨²sica de Frederic Mompou, o la seva recordada traducci¨® de V¨ªctor Jara Et recorde Amanda.

L'escenari enfosquit i el seu puny al?at com a colof¨® d'una de les seves m¨¦s belles can?ons, Com un puny, va tancar oficialment un espectacle rod¨® i que per res convidava a un retir immediat. I encara quedaven el sis bisos que van convertir el recinte en una olla de pressi¨® a punt d'esclatar. En realitat va esclatar i tothom va cantar Diguem no i D'un temps, d'un pa¨ªs.

I tot va acabar, com no podia ser d'una altra manera, just on havia comen?at m¨¦s de mig segle abans: Al vent va explotar al Palau. El primer ad¨¦u. Un ad¨¦u sense nost¨¤lgia, sense ll¨¤grimes, per¨° carregat d'emoci¨®, de passi¨®.