Por global i pragm¨¤tica urbana

En la il¡¤lustrativa cr¨°nica que des de Par¨ªs feia el passat divendres en aquestes mateixes p¨¤gines Marc Bassets, es mostrava la dimensi¨® global dels dilemes que aquest diumenge estan en joc a Fran?a. El canvi d¡¯¨¨poca assorteix d¡¯efectes les nostres vides i, sobretot, les nostres expectatives. La gran rapidesa amb qu¨¨ la revoluci¨® digital altera intermediacions, institucions, estructures de poder i interessos establerts, genera por. Molta incertesa i poca esperan?a. A Europa, els sectors de classe mitjana que havien adquirit una sensaci¨® de confort i seguretat notables, veuen amena?at el seu futur i el de la seva fam¨ªlia. S¡¯agiten nerviosament buscant alg¨² que pugui donar-los novament protecci¨®, mentre culpen els qui els havien prom¨¨s que tot seguiria m¨¦s o menys igual de l¡¯ombr¨ªvol escenari en el qual estem instal¡¤lats. Viure amb els de sempre, tenir una feina m¨¦s o menys estable, pensar que amb el que un havia pres podia anar fent tota la vida, comprar els productes tradicionals a la gent de confian?a, i vincular tot aix¨° als valors que ens feien sentir a casa, s¨®n aspectes vitals clau que en moltes parts del m¨®n estan en q¨¹esti¨®.

Les sacsejades es noten m¨¦s a les zones rurals que a les ciutats. S¡¯han alterat els ritmes de vida, els perfils d¡¯habitants, les pautes de consum, mentre es perdien feines i els joves marxaven. A les urbs, el ve?natge amb estranys i les din¨¤miques d¡¯innovaci¨® constitueixen un element essencial de la seva configuraci¨® i aix¨° contribueix a mantenir certa capacitat d¡¯adaptaci¨® en l¡¯escenari de la mundialitzaci¨®. Hi ha un malestar de fons. Una ira sorda contra aquells als quals se¡¯ls atribueix la p¨¨rdua de confian?a en el futur i la capacitat d¡¯aprofitar-se dels canvis en el seu propi benefici que han destru?t. Ho detectem en el resultat del Brexit, ho vam veure confirmat al mapa de suports a Trump i ho corrobora Bassets en la seva cr¨°nica d¡¯ahir. Les zones perif¨¨riques pateixen m¨¦s els efectes de tot aix¨°, mentre que els beneficis es concentren en poques mans i en enclavaments determinats. La credibilitat de pol¨ªtics, mitjans de comunicaci¨® i fins i tot les evid¨¨ncies procedents del m¨®n cient¨ªfic o acad¨¨mic, estan en q¨¹esti¨®, ja que davant la incertesa i la falta d¡¯esperan?a en el futur, predominen les emocions i els debats sobre identitat. Qui som? En qui confiar? Tancar-nos o obrir-nos?

La dreta nacionalista i xen¨°foba o oportunistes com Trump es troben c¨°modes en aquest escenari de fonamentalismes i valors b¨¤sics, i tracten d¡¯encap?alar la revolta de la gent contra un sistema al qual ara acusen, per¨° del qual sempre han estat beneficiaris i defensors. Davant d¡¯aquest repte de car¨¤cter regressiu, les forces pol¨ªtiques de sempre tracten de recompondre¡¯s oferint seguir mantenint els vells equilibris en un escenari en qu¨¨ tal possibilitat sembla inversemblant. La capacitat de protecci¨® des dels estats-naci¨® s¡¯ha anat tornant m¨¦s i m¨¦s problem¨¤tica, ja que no es disposa dels instruments institucionals adequats per fer front al tsunami globalitzador, financer i desregulador. I tampoc tenen la capacitat d¡¯articular formats m¨¦s comunitaris de defensa de les condicions de vida i de respecte a la diversitat des d¡¯una escala en la qual es confon igualtat amb homogene?tat, i legitimitat amb jerarquia i paternalisme.

Entenc que no ¨¦s casual que les ciutats apareguin pertot arreu com a espais des dels quals articular respostes pragm¨¤tiques i no regressives que combinin proximitat, solidaritat i reconeixement de la diversitat. Ciutats de totes les mides, capaces d¡¯articular el seu entorn en din¨¤miques de cooperaci¨® i de defensa de les condicions de vida de tothom, amb la implicaci¨® de tothom. Cosa molt dif¨ªcil d¡¯imaginar en l¡¯anonimat de les relacions estat-societat. Ho hem vist en les iniciatives de ciutats-refugi, s¡¯ha vist en el cas dels Estats Units quan centenars de ciutats han declarat estar disposades a no complir la normativa xen¨°foba de Trump, o ho percebem en iniciatives com les de la cimera de Par¨ªs contra el canvi clim¨¤tic o les connexions per fer front a les plataformes digitals com Airbnb i Uber. Aquesta ¨¦s la l¨ªnia que entenc inspira la celebraci¨® a Barcelona, els dies 9 i 10 de juny de la reuni¨® de Ciutats sense por, amb la qual es vol potenciar aquest municipalisme internacional de qu¨¨ parlava el polit¨°leg recentment mort Benjamin Barber, quan advocava per una major pres¨¨ncia de les ciutats en la governan?a global.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.