Si us plau, cuidin Mozart

De tant en tant es dona la circumst¨¤ncia que a Catalunya la m¨²sica de Mozart acaba relacionada amb algun pol¨ªtic. Quan aix¨° passa, haig de recon¨¨ixer que no s¨¦ si alegrar-me'n o b¨¦ posar-me a tremolar. Tamb¨¦ podria dir que Mozart ¨¦s tan important a la meva vida que soc molt exigent amb l'¨²s que es fa del seu nom, i encara m¨¦s de la seva m¨²sica. Quan era jovenet, cap a finals dels cinquanta del segle passat, es discutia entre els adolescents de Buenos Aires qui dels dos, entre Neil Sedaka i Paul Anka, era el millor. Jo era un ferm defensor del segon. Sempre he cregut i segueixo creient que Put your head on my shoulder ¨¦s una de les balades m¨¦s boniques per a nois enamoradissos, i nosaltres ho ¨¦rem en aquella ¨¨poca. De Neil Sedaka no en vaig saber mai m¨¦s res, com si s'hagu¨¦s evaporat. O com si, quan ja era granadet, hagu¨¦s arribat a la conclusi¨® que ¨¦s millor retirar-se a temps, no sigui que cantant et surti un gall d'aquells que fa que et vulguis fondre. Amb l'autor de You are my destiny, m'hi vaig topar fa uns estius en una actuaci¨® molt digna a Cap Roig. Em va alegrar comprovar que tenia al meu costat gent amb qui hav¨ªem compartit, en el seu moment, emocions adolescents semblants, tot i la dist¨¤ncia. I una altra cosa: no havia vist mai en persona el meu ¨ªdol de llavors. Van haver de passar m¨¦s de cinquanta anys, a quinze mil quil¨°metres de dist¨¤ncia, perqu¨¨ finalment el vei¨¦s. Encara que costi de creure, jo d'aix¨° en dic un petit regal de la vida.

Tornem a l'antiga pol¨¨mica musical. Un dia ens vam reunir, al carrer on vivia, la colla d'amics per intentar dirimir la q¨¹esti¨® d'una vegada per sempre. I tant que es va dirimir. Va saltar el rusito (com anomen¨¤vem els jueus a l'Argentina) que sempre hi havia per all¨¤ i ens va etzibar amb aquella cantarella de savi insuportable que gastava: ¡°Paul Anka ¨¦s el Mozart del nostre temps¡±. Ning¨² sabia qui era aquell paio. Ens va portar a la seva casa de burg¨¨s solidari i ens va fer escoltar un disc que a la car¨¤tula tenia estampada una de les cares m¨¦s difoses del m¨²sic de Salzburg, tot i que era la menys fidedigna de totes, ja que s'havia pintat trenta despr¨¦s de la seva mort. Eren les simfonies 40 i 41. Em sembla que a partir d'aquell moment vaig matar Paul Anka per sempre. I aqu¨ª va comen?ar la meva devoci¨® mozartiana. Vaig anar a Salzburg nom¨¦s per visitar la casa on va n¨¦ixer. Vaig anar a la catedral de Harlem (Holanda) nom¨¦s per veure l'¨°rgan que el Mozart nen (com l'anomenava Antoine de Saint-Exup¨¦ry) havia tocat amb les seves manetes. Vaig entrar al Duomo de Mil¨¤ nom¨¦s per repetir l'itinerari que havia recorregut Mozart feia dos segles i mig. I vaig visitar una petita esgl¨¦sia de N¨¤pols perqu¨¨ sabia que all¨¤ havia tocat als dotze anys en companyia del seu pare i la seva germana Nannerl.

Aquest cap de setmana vaig llegir, en un dels suplements dominicals de La Vanguardia, un reportatge sobre el nostre conseller de Salut, Toni Com¨ªn. El titular era molt il¡¤lustratiu: "Un devot de Mozart que gestiona la sanitat catalana". Tamb¨¦ es diu en el mateix article que Com¨ªn guarda a la seva habitaci¨® una foto del pianista itali¨¤ Maurizio Pollini amb la seva signatura estampada. Diguem que Pollini tamb¨¦ va ser un actiu militant pol¨ªtic durant la d¨¨cada dels seixanta i vuitanta, probablement els anys m¨¦s sagnants pels quals va passar It¨¤lia despr¨¦s de la II Guerra Mundial. No tinc informaci¨® detallada de l'activitat de Com¨ªn com a conseller de Salut. Si s'ha de jutjar per les reclamacions d'alguns sectors de la fam¨ªlia sanit¨¤ria, es diria que algunes coses no les fa b¨¦. Nom¨¦s espero que si un dia el conviden a TV3 per entrevistar-lo, ens regali alguna pe?a de Mozart.

A qui s¨ª que van convidar a TV3, ja fa uns quants anys, ¨¦s a Narc¨ªs Serra, llavors ministre de Defensa amb el primer govern socialista. Va anar al programa ?ngel Casas Show. All¨¤ l'exconseller de Catalunya Caixa, actualment acusat de sobresouar-se (perdoneu el neologisme) la seva n¨°mina en plena crisi devastadora, va escometre l'andante del concert per a piano n¨²mero 21 en do major, k 467, de Wolfgang Amadeus Mozart. Per oblidar-me de l'avui imputat, vaig c¨®rrer a escoltar la versi¨® magistral que en va fer Pollini.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.