Laboriositat

Feia temps que no coincidien a Barcelona ¡ªen temps i espai¡ª dues bones exposicions (a 50 metres una galeria de l¡¯altra). Dos artistes bascos exposats per dues dones: Silvia Dauder i ?ngels de la Mota, amb l¡¯acompanyament del tristament desaparegut Antoni Estrany. De ben segur, un homenatge als que ja no hi s¨®n. Asier Mendiz¨¢bal i Juan Luis Moraza exhibeixen el seu m¨²scul fi, les seves lli?ons de comportament filos¨°fic/antropol¨°gic i la seva elocuci¨® visual, i es guanyen la nostra gratitud sincera. Semblava que l¡¯escultura era morta, que la reina era la fotografia, les instal¡¤lacions, el mitj¨¤ digital. No ¨¦s aix¨ª. La (no tan) nova escultura basca ens diu que aquesta pr¨¤ctica encara est¨¤ amb nosaltres, enriquida amb l¡¯an¨¤lisi de la forma, el discurs i la ideologia. Mendiz¨¢bal i Moraza escullen les caracter¨ªstiques m¨¦s escult¨°riques de la m¨¦s escult¨°rica varietat de situacions i civilitzacions. El primer, a la sala de ProjecteSD, amb una lectura de les col¡¤leccions arqueol¨°giques i etnogr¨¤fiques del Museu d¡¯Art Precolomb¨ª de Quito; el segon, a Estrany & de la Mota, amb un sistema de ¡°representacions¡± de la feina, en tota la seva inversi¨® i futilitat.

Concavitat sorgeix d¡¯una investigaci¨® que Mendiz¨¢bal (Guip¨²scoa, 1972) va desenvolupar en el context d¡¯una mostra realitzada a la capital equatoriana, el 2016, titulada Problemas de estilo y vasijas de barro, en el qual feia una lectura dels treballs realitzats pel cient¨ªfic franc¨¨s Paul Rivet en l¡¯expedici¨® coneguda com la Segona Missi¨® Geod¨¨sica Francesa, amb l¡¯objecte de mesurar el per¨ªmetre de la Terra a partir dels c¨¤lculs de l¡¯arc meridi¨¤ de l¡¯Equador, a principis del segle XX. El jove Rivet, metge de professi¨® i especialitzat en antropometria, hauria reunit restes ¨°ssies i cranis humans per a la seva classificaci¨® i els hauria dipositat al Mus¨¦e de l¡¯Homme de Trocadero (Par¨ªs), durant els anys en qu¨¨ va ser-ne director. Tamb¨¦ va estudiar i va classificar totes les gerres que va recollir en aquell viatge i les va reproduir una per una en 56 fotogravats, acoblant arbitr¨¤riament les seves siluetes sobre la p¨¤gina en blanc i formant fam¨ªlies, no per origen o dataci¨®, sin¨® per les seves similituds formals. Aquest no-m¨¨tode va funcionar com un mirall per determinar els patrons antropom¨¨trics t¨ªpics de cada ra?a i aix¨ª determinar l¡¯evoluci¨® dels diferents pobles.

El que l¡¯artista exhibeix ara ¨¦s una s¨¨rie de collages fets a partir dels fotogravats dels centenars de atuells cer¨¤mics precolombins, col¡¤locats al costat de la seva particular planimetria de cranis. Aquests atuells des-compostos, des-ordenats, es miren en les escultures-recipients, concavitats fetes de formig¨® en la superf¨ªcie de les quals veiem la petjada de l¡¯entrella?at de l¡¯ordit de cistells. El buit apareix aqu¨ª com un ¨ªndex, assenyala un proc¨¦s de treball: una cistella calcinada la funci¨® de la qual ara ¨¦s ser una cosa abstracta, simb¨°lica, ornamental. L¡¯assoliment de Mendiz¨¢bal ¨¦s suggerir com s¡¯entrellacen aquestes formes. Art versus determinisme. L¡¯escultura, com la ci¨¨ncia, no nom¨¦s opera al marge de tota influ¨¨ncia cultural o de classe, tamb¨¦ t¨¦ una gran import¨¤ncia en la forma en qu¨¨ imaginem el m¨®n.

Juan Luis Moraza (Vit¨°ria, 1960) exhibeix les seves escultures i instal¡¤lacions al voltant de la idea de la feina i de com les persones deleguem cada hora de la nostra exist¨¨ncia, ja sigui en el otium o el negotium. Per¨° l¡¯ofici ¨¦s el mitj¨¤ que ens permet escapar-nos de la colonitzaci¨® del capital, de l¡¯artifici i de la fantasia de creure¡¯ns que som els agents d¡¯un canvi social. L¡¯artista reivindica la feina del taller, on l¡¯¨²nic que compta ¨¦s l¡¯¡°elaboraci¨®, l¡¯esfor?, la tensi¨®, la concentraci¨®, la intensitat, el sacrifici, la dificultat¡±. El gaudi. T¨¦ una idea molt clara del que vol de l¡¯escultura. Es tracta d¡¯una concepci¨® sorgida del seu contacte amb la realitat: una urna les cares i la peanya de la qual s¨®n miralls (fant¨¤stica met¨¤fora de la democr¨¤cia!), un calendari del 2017 dels working hollidays o la bellesa gestual de les mans d¡¯un pallasso sobre una peanya. Objectes que no tenen una aura preexistent. S¨®n art¨ªstics perqu¨¨ s¨®n d¡¯ofici.