Monges, misses i catedrals
De la 'mare superiora' del clan Pujol a la condemna per agitaci¨® pol¨ªtica en una missa, passant pels retirs espirituals de Macron i Le Pen
La simbologia cat¨°lica es renova aquests dies com en una pel¡¤li de Berlanga o en una versi¨® esperp¨¨ntica de la tercera part d¡¯El padr¨ª i la seva recreaci¨® dels lla?os entre m¨¤fia, religi¨® i poder. Sembla una broma per¨° no ho ¨¦s: la cap del clan Pujol, Marta Ferrusola, signava com ¡°la mare superiora de la Congregaci¨®¡± les comunicacions internes amb el seu banc andorr¨¤ per transferir ¡°missals¡±, una parauleta que feia servir per referir-se a mili¨® de pessetes per missal, i s¡¯adre?ava al seu gestor bancari com a ¡°reverend moss¨¨n¡±. Ho hem sabut pr¨¤cticament al mateix temps que a Fran?a els dos candidats a les presidencials acabaven les seves campanyes en dues grans catedrals gal¡¤les, un gest poc habitual a la laica rep¨²blica francesa. I alhora que l¡¯audi¨¨ncia de Girona condemnava a sis mesos l¡¯activista que va llan?ar durant una missa consignes i pamflets contra la llei del PP que volia reduir les condicions per a l¡¯avortament.
No s¨®n situacions semblants, per¨° ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® de perspectiva. La Ferrusola es donava un nom religi¨®s que, m¨¦s enll¨¤ de les gracietes que est¨¤ provocant, li devia semblar la tapadora perfecta per als seus negocis fraudulents a la fi del segle XX. No deixava de ser tanmateix una continuaci¨® del nacionalcatolicisme: p¨¤tria-religi¨®-diners. Pel que s¡¯ha sabut aquesta setmana, el dia de la declaraci¨® de Forcadell, el matrimoni Pujol i els seus set fills s¡¯han beneficiat d¡¯uns 70 milions d¡¯euros. Qu¨¨ m¨¦s sabrem en les properes setmanes, al ritme del desafiament independentista que tan b¨¦ calibra la Udef amb les seves revelacions?
Passem ara a Fran?a i el seu nou president, el jove Macron, de 39 anys, que ha arribat aqu¨ª sense ni tan sols tenir un partit pol¨ªtic al darrere. Un periodista franc¨¨s corresponsal a Barcelona deia diumenge a la nit a la tele que es pot dir que fa tres anys Macron va entrar de "becari" (assessor econ¨°mic) a l¡¯Elisi i ara el presideix. La seva campanya, molt mesurada, va acabar a la catedral de Rodez. Es tracta d¡¯un lloc perdut al mapa, on va passar els seus ¨²ltims anys el poeta Artaud, en un manicomi tan espant¨®s que fa anys que el van destruir, per¨° Macron no hi va pas anar pel poeta. Conscient de la seva condici¨® de banquer ap¨¤trida i mundialitzador, amb imatge de nom¨¦s saber comptar en euros o les monedes que convingui, l¡¯avui president va aportar aix¨ª la seva nota espiritual: es va tancar en aquesta catedral tan severa i austera, un dels s¨ªmbols del patriotisme franc¨¨s, per donar aix¨ª un missatge als desvalguts treballadors francesos des d¡¯un lloc tan deixat de la m¨¤ de D¨¦u com de la d¡¯Al¡¤l¨¤.
Per la seva banda, Marine Le Pen es va tancar aquell mateix dia de vig¨ªlia de la jornada de reflexi¨® (encara que a Fran?a no en diuen aix¨ª) a la catedral de Reims, capital de la Champagne, on hi ha enterrada la flor i nata de la reialesa de Fran?a. Va ser rebuda a tomacades per un bon grup de gent a qui el seu gest no nom¨¦s no els va semblar b¨¦ sin¨® tampoc ella mateixa i aquest Front Nacional que ha acabat traient gaireb¨¦ onze milions de vots, que s¨®n molt¨ªssims. Le Pen no va calcular els tom¨¤quets, per¨° s¨ª la gl¨°ria patri¨°tica de Reims. Per seguir disputant a Macron el terreny patri¨°tic en les eleccions de juny, a trav¨¦s d¡¯una catedral per comen?ar la tercera volta electoral.
Aix¨° passa a Fran?a, un Estat que presumeix de la?cisme, tot i que m¨¦s aviat sembla que Macron i Le Pen presumeixin de catolicisme, sense que els importin gens ni mica molts dels seus conciutadans, que s¨®n musulmans. Us imagineu que els caps dels principals partits que es disputen les eleccions aqu¨ª es recollissin en catedrals? De moment no sembla possible. Encara que pot ser que no triguem a veure-ho. De senyals, n¡¯hi ha: els senyals que ens porten al tercer assumpte d¡¯aquest article, la condemna de sis mesos a un home de quaranta anys per haver entrat en una esgl¨¦sia a perorar contra el projecte antiavortista del PP i repartir fulls d¡¯arguments sobre la q¨¹esti¨®. Va passar durant la missa del diumenge 9 de febrer del 2014 a Sant Pere de Banyoles (Pla de l¡¯Estany). El projecte de llei no va prosperar, ¨¦s dels pocs tombats al PP. Per¨° la just¨ªcia creu que som davant d¡¯un delicte contra la llibertat religiosa que preval en aquest cas sobre la llibertat d¡¯expressi¨®, aix¨° diu. Pot ser, per¨° sis mesos de pres¨®?
El rearmament cat¨°lic no porta traces ecum¨¨niques ni contemporitza, en suma. No est¨¤ per a gaires roman?os. Protegeix la congregaci¨® i les seves ¡°mares i pares superiors¡±. Qui ha dit la?cisme? Qu¨¨ ¨¦s aix¨°? Per descomptat que Marta Ferrusola no el practica. Per cert, la veurem a la pres¨®?
Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.